Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències viscudes durant el dia. Les hores de descans, per tant, són fonamentals en la preparació física i mental per afrontar el nou dia. Tanmateix, la realitat és que un de cada tres nens i adolescents no descansa les hores de son necessàries, la qual cosa incideix en la seva salut física i mental i en el seu estat emocional. Segons l'últim informe FAROS de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 17% dels infants van a l’escola amb son i el 4% s’adormen a classe. En el cas dels adolescents, les xifres són encara més alarmants, ja que el 52% confessen que van a classe havent dormit menys de 8 hores i el 84% tenen dificultats per despertar-se.

Si hi ha una cosa que envejo és l’escena d’una mare o d’un pare en el moment de despertar el seu nadó. De fet, crec que podria centrar en aquest moment el gran canvi que vaig viure pel fet de ser mare: despertar-me (amb mal de cap o sense, amb ressaca o sense, havent dormit bé o malament, en un dia clar o en un dia rúfol) amb alegria. Mentre els meus fills van ser petits, tots els despertars eren magnífics. Anava –quasi corria– a la seva habitació, contemplava el seu son en silenci, gaudint d’aquella sensació de pau absoluta que no he trobat mai enlloc més, i després em lliurava a la meravellosa tasca de despertar-los: tocar la pell suau i tèbia, posar la mà damunt del pit per notar el puja i baixa de la respiració, repassar amb un dit el perfil dolcíssim i deixar anar un bon dia amb una veu que no sé d’on em naixia i que mai més he tornat a recuperar.

Tenir un fill et transforma i canvia el món que coneixes. La manera d’explicar aquesta metamorfosi va ser convertir els personatges d’El futur és una petita flama en animals. Vaig fer que la família protagonista fossin eriçons. Em va semblar una bona metàfora de com em sentia. M’havia construït una cuirassa de punxes, però no per fer mal a ningú, sinó per protegir-me'n.

Hi ha persones a qui els costa deslliurar-se dels pensaments o els records emocionalment incòmodes, mentre altres ho poden fer amb una facilitat major. Normalment, als primers els apareixen de forma sobtada, involuntària i intrusiva, sovint de manera persistent, i interfereixen amb la seva activitat mental o emocional. Acostumen a ser de contingut negatiu, preocupant o estressant, i poden ser difícils de controlar o ignorar. Els pensaments intrusius són característics de diverses malalties psicològiques com l’ansietat, el trastorn d’estrès posttraumàtic i l’obsessivocompulsiu; i, al mateix temps, el fet de tenir-los afavoreix estats mentals de tristesa, ansietat, angoixa i depressió. A escala neuropsicològica encara no es tenen massa dades de per què hi ha persones que tenen molts més pensaments intrusius que d’altres, especialment pel que fa a la capacitat que podem tenir de bloquejar-los de manera conscient.

N’hi ha que dormen prop de 20 hores al dia, com els ratpenats, mentre que d’altres només tres o quatre, com el cavall o l’elefant africà. Alguns descansen primer amb una meitat del cervell i després amb l’altra: és el cas dels dofins i també del falcillot negre, capaç de fer una becaina mentre continua volant. Els humans, en canvi, som més modestos –o mediocres–: necessitem entre 7 i 9 hores diàries d’aclucar l’ull, durant les quals no podem fer res més, per poder resetejar-nos, assumir i integrar els aprenentatges realitzats durant el dia, i fer-nos una posada a punt que ens permeti encarar la següent jornada.

Una de cada quatre persones entrevistades a l’estat espanyol van declarar haver patit problemes de salut mental com depressió, estrès o ansietat entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, segons dades de l'enquesta feta per Statista Consumer Insights. No és cap secret que aquestes patologies s’han convertit en un dels grans problemes de salut actuals, i tots tenen una clara relació amb el son i la poca qualitat d'aquest. Segons els experts en aquesta matèria, tot el que fem i pensem afecta directament a com arribarem a la nit i com serà el nostre descans: “El que ens passa durant el dia afecta directament la qualitat del son”, diu el doctor Eduard Estivill, director de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Hospital General de Catalunya. Per tant, si volem millorar el nostre son hi ha moltes variables que poden modificar-lo i que cal tenir en compte.

Malgrat la importància fonamental que té el son per al nostre benestar general, pot ser que ens resulti difícil dormir prou cada nit. Les conseqüències de dormir malament afecten tots els àmbits de la vida i ens perjudiquen greument. Les rutines que seguim cada dia –anomenades higiene del son– busquen tenir un efecte positiu en la qualitat del nostre descans. Hi ha aspectes que és necessari tenir en compte per dormir millor, i que conformen condicions clau per millorar els nostres hàbits pel que fa al repòs nocturn. Saber agafar el son, mantenir-se adormit i despertar-se amb una bona sensació és part de la nostra qualitat de vida i del nostre pla diari per tenir una bona salut.

Per fi arriba l'estiu, amb la seva caloreta, el seu gaspatxo fresquet, les amanides acolorides i la corresponent dosi de migdiada, platja i sol. Vaja, que deixem enrere el cru hivern i les intermitències primaverals per submergir-nos en aquesta lleugera sensació de relax estival i nits al fresco.

Hi ha una idea molt popularitzada últimament a xarxes, i és que cal evitar consumir cafeïna entre 90 i 120 minuts després de despertar-se, perquè així aconseguirem activar-nos de forma més natural, evitarem la temuda baixada d'energia del vespre i se suposa que dormirem millor. Els defensors d'aquesta teoria expliquen la idea com si estigués sostinguda per estudis científics i proves rigoroses, i fins i tot hi ha persones que han provat de fer aquest canvi en el consum de cafeïna que afirmen que "ha canviat completament" els seus nivells d'energia. Però els científics que estudien la relació entre la cafeïna i el son diuen que, encara que ajornar el cafè del matí pot reportar alguns beneficis, no hi ha gaires estudis que ho demostrin. I fins i tot en alguns casos, adverteixen els experts, els riscos d'endarrerir el consum matutí de cafeïna podrien ser més grans que els suposats beneficis, o fins i tot perillosos.

Hi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

Segons un nou estudi, els neandertals eren de matins. De fet, algunes persones a qui els agrada matinar podrien haver-ho d’agrair a certs gens heretats dels seus ancestres neandertals. Al nou estudi, s’ha comparat l’ADN d’éssers humans vius amb material genètic recuperat de fòssils de neandertal. Segons sembla, els neandertals eren portadors d’algunes de les mateixes variants genètiques relacionades amb el rellotge biològic que les persones que es descriuen com a matineres.

Les associacions de pediatria nord-americana i espanyola recomanen que els nadons dormin a l’habitació dels seus pares –idealment en un bressol de collit– fins almenys els sis mesos d’edat bàsicament per tres motius: prevenir la síndrome de mort sobtada del lactant, afavorir la lactància materna i afavorir també el descans dels pares. A la pregunta de si a partir d’aleshores és segur passar les criatures a la seva pròpia habitació per dormir, la pediatra d’atenció primària al CAP Rambla de Terrassa, Laura Colom, respon que sí, “sempre que es tinguin en compte una sèrie de consells per prevenir accidents com caigudes o ofegaments”. A partir dels sis mesos, el risc de mort sobtada del lactant es minimitza, però Colom alerta que "augmenten els accidents domèstics, per la qual cosa l’infant ha de tenir un entorn segur també en el moment de dormir”.

Leonardo da Vinci és, probablement, el defensor més famós de l’anomenat son polifàsic. Deia que dormir vint minuts cada quatre hores li permetia disposar de més temps durant el dia i descansar prou per mantenir-se fresc, creatiu i àgil de ment. No és l’únic personatge històric que l'ha defensat. De Napoleó també es diu que dormia molt poc a la nit i que feia becaines curtes durant el dia, fins i tot al llarg d’una batalla. Hi ha qui diu que podia dormitar mentre muntava a cavall i tot.

Ara que ha arribat l’estiu, per fi toca marxar de vacances. Amb això, cadascú és un món: viatges amb nens o sense, càmping o hotel, a un altre país o al poble com cada any... Però, ¿què passa amb el menjar? Acostumats a les rutines, a planejar i preparar menjars amb antelació, a seguir sempre uns menús similars i a intentar evitar els dolços i ultraprocessats, de cop ens trobem menjant a restaurants molt més freqüentment del que és habitual. Aleshores, entre les postres que venen incloses al menú (i quina bona pinta!), els plats que acabem perquè ens fa pena deixar-hi menjar i els gelats que ens prenem perquè fa calor, tot plegat passa factura. I no només a la nostra bàscula!

És habitual tenir problemes per dormir. I no només per aconseguir-ho, sinó també per mantenir el son, especialment a mesura que ens fem grans, i més en el cas de les dones. D'acord amb els estudis científics que han investigat sobre el tema, per a elles les dificultats poden ser encara majors que per als homes.

D’un temps ençà, la pràctica del collit –quan el nadó comparteix llit amb els progenitors o dorm en un bressol de collit– s’ha estès força entre els pares recents. El cert és que té força beneficis per al nadó i per als progenitors. Al primer, apunta la neuropediatra de l’Hospital de Sant Pau Laia Turón, li permet fer el pell amb pell amb els pares, així com reiniciar el son més ràpidament durant la nit, mentre que a la família els proporciona un millor descans nocturn, ja que “evita haver de desplaçar-se a una altra habitació quan el nadó es desvetlla, al marge dels beneficis psicològics que comporta el fet d’estar prop del nadó”. Finalment, subratlla Turón, el collit també promou el manteniment de la lactància materna durant la nit. Entre els inconvenients, el fet que el nadó es mogui pot impedir el descans als progenitors i disminueix la intimitat de la parella.

Amb horaris comprimits, jornades escolars que comencen a les vuit del matí i l'atracció de les pantalles, no sorprèn que molts adolescents no dormin prou.

Els viatgers inquiets passem setmanes preparant les vacances. Sovint, amb molts mesos d’antelació. Les planifiquem fins a l’últim detall: que si mar o muntanya; un hotel, o potser millor un apartament; quins indrets són interessants; els monuments que criden l’atenció; els plats que cal tastar o si cabrà tot a la maleta. De cop, però, tot se’n va en orris en començar les vacances: l’insomni arriba i no ve sol. L’acompanyen els marejos, els mals de cap i la fatiga. I apareix un company de viatge inesperat: el jet lag o trastorn d’horari.

Segur que aquesta Setmana Santa o qualsevol cap de setmana els vostres fills han fet un salt del llit, amb sort, a quarts de vuit del matí tot i saber que l'endemà no tenien classe i, per tant, podien dormir tant com volguessin. Ara bé, paradoxalment, i per alguna raó desconeguda, el dia que toca anar a l'escola no hi ha manera que s'aixequin quan sona el despertador just a la mateixa hora.

Alguns ocells dormen amb un ull obert i una part del cervell desperta mentre volen centenars de quilòmetres. També els dofins dormen mentre neden, i poden sortir a respirar a la superfície. Les formigues dormen unes 4 hores dividides en uns 250 períodes curts de més o menys un minut. Òbviament sempre hi ha classes: les obreres, les recol·lectores i les soldats comparteixen el son parcial, mentre que la reina dorm nou hores seguides i ho fa protegida dins del formiguer. Les abelles, si no descansen el temps suficient, tenen problemes d’orientació i comunicació.