Un jove futbolista de 16 anys ha resultat ferit greu i ha ingressat a l'UCI d'un centre hospitalari de Palma després de copejar-se el cap contra un mur de protecció del camp del Collera.

La Guàrdia Civil ha detingut un home per suposadament agredir un nin de 12 anys en un partit de futbol a Lloseta (Mallorca). Els fets, segons han explicat a Europa Press fonts de l'Institut armat varen ocórrer aquest dimarts en el camp municipal del poble.

L’Ajuntament de Palma activarà aquest diumenge un dispositiu especial de reforç dels autobusos de l’EMT Palma amb motiu del partit que disputaran el RCE Mallorca i el RCE Espanyol a l’estadi Mallorca Son Moix a les 14.00 hores.

Murense, Ferriolense, Poblense, Margaritense, Serverense... fins i tot RCD Mallorca i Atlético Baleares. Hi ha infinitat d'equips de futbol de les Illes Balears que tenen el nom en castellà i que no s'han normalitzat. Aquesta herència del franquisme continua viva actualment i la possibilitat de trencar amb els records de la dictadura (durant la qual el català estava totalment prohibit) per recuperar l'essència dels equips de municipis de parla i història catalana és pràcticament inexistent.

Sense bitllets per al partit. La UE Eivissa es pot quedar sense rival d'aquí a dos caps de setmana per culpa de la saturació turística. L’entrenador Paco Jémez ha denunciat en roda de premsa que l’Hèrcules d’Alacant no ha pogut aconseguir bitllets d’avió ni allotjament per viatjar fins a les Balears, on s’havia de disputar el partit.

Mateu Mas, de 75 anys, és president de la penya barcelonista Miquel Àngel Nadal de Manacor. “Cap biografia –lamenta– fa menció de l’estada de Kubala a Portocristo abans de ser fitxat pel Barça. De petit sentia parlar la gent de la sensació que causà un jove alt, ros, corpulent i amb ulls cels com ell”. El 1950 l’heroi blaugrana tenia 23 anys quan desembarcà a la costa manacorina en temps en què Franco encara imposava l’autarquia. Ho feu fugint del comunisme de la seva Hongria natal.

El món del futbol està de dol. Aquest dijous a la nit el futbolista portuguès del Liverpool Diogo Jota ha mort en un accident de trànsit als 28 anys. El sinistre s'ha produït pels volts de les 0.40 h al quilòmetre 65 de l'autovia A-52, a la província de Zamora, al terme de Cernadilla, a la comarca de La Carballeda. Jota viatjava amb el seu germà André Filipo, de 26 anys i també futbolista professional, del Peñafiel, que també ha perdut la vida en l'accident.

Diu sa mare que és tan tímida que a vegades ja li va bé que l’acompanyin a rebre reconeixements o distincions: “M’envia a mi als micros”. Parlam de Mariona Caldenteny, futbolista de Felanitx, campiona del món de 2023 amb la selecció espanyola de futbol femení, exdavantera del Barça i actual jugadora de l’Arsenal Women Football Club. I ens en parla qui la va dur al món, Maria Oliver. Mariona té 28 anys i és la petita de dos germans: Miquel, que és del 1992, n’hi pren quasi quatre.

Ara fa just un segle molta gent va entendre que això del futbol no era un esport qualsevol. Fa cent anys les autoritats espanyoles van rebre indignades un telegrama que els informava que a Barcelona una gentada havia xiulat la marxa reial, l’himne estatal. I ho feien en plena dictadura de Primo de Rivera. La xiulada es va fer el 14 de juny del 1925 abans d’un partit amistós entre el Barça i el Júpiter a l’estadi de les Corts, organitzat per retre homenatge a l’Orfeó Català, que tornava d’una gira exitosa per Roma. El partit era un duel entre el Barça, que s’havia proclamat campió d’Espanya a la Copa, i el Júpiter, campió d’Espanya B. La xiulada va provocar una forta repressió de les autoritats contra el Barça, que gairebé va desaparèixer. Però ha quedat més amagat en els llibres d’història que la nombrosa afició del Júpiter també va xiular. I el club també va ser castigat per les autoritats.

"Aquests dies volem en xàrter. És una barbaritat. Arribes a l'aeroport i no passes per on passa la gent normal. L'autobús et deixa a la porta de l'avió, i l'avió és una passada. Pots demanar el que vulguis. Quan arribes i baixes de l'avió, tens l'autobús esperant-te a la pista. I després t'escorten cinc cotxes de policia per davant i cinc cotxes de policia per darrere. Veus com tallen l'autopista i els cotxes fan cua perquè nosaltres passem. Et sents el rei del món. Entenc que és el que han de fer per seguretat, però a vegades penses que és massa i tot", diu Gerard Garriga (el Morell, 1993). Garriga és migcampista de la Ventafocs del nou Mundial de Clubs: l'Auckland City neozelandès, un club amateur que reivindica que està representant el 99% del futbol mundial. En la primera jornada va perdre per 10-0 contra el Bayern de Múnic. Divendres, per 6-0 contra el Benfica. Aquest dimarts tanca la fase de grups contra el Boca Juniors.

"Em va arruïnar la vida. Em va destrossar la vida. I era una vida senzilla, normal", afirma Raúl Sánchez (Badalona, 1979) mentre escura un vas d'aigua amb una palleta. Va buidant-lo, però intenta veure'l sempre ple. La seva vida va canviar radicalment el 26 d'abril de l'any 2014, en un partit d'una lliga de veterans: una coça d'un rival a l'esquena el va asseure per sempre en una cadira de rodes. Onze anys després ha arribat la sentència per a l'agressor: sis anys de presó i uns 750.000 euros.

El menor identificat com un dels autors dels insults racistes a Lamine Yamal durant el clàssic del passat 26 d'octubre a l'estadi Santiago Bernabéu ha admès els fets i ha acceptat la imposició de 30 hores de tasques socioeducatives, així com la prohibició d'accedir a partits oficials durant un any, tal com explica Efe.

La temporada 2024-25 ha sigut esgotadora per als àrbitres espanyols. El col·lectiu ha hagut de patir episodis extraesportius que han malmès la reputació dels col·legiats, a més d’una animadversió desbocada. El caldo de cultiu d’aquesta situació insostenible prové de molts àmbits: els clubs han utilitzat les xarxes socials per atacar els àrbitres de manera irresponsable, Real Madrid Televisión ha dut a l’extrem (encara més) les seves valoracions dels col·legiats i fins i tot el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Luis Medina Cantalejo, ha presumit de neveres en un programa de televisió. Si a tot això s'hi suma una pancarta amb la imatge de Carlos del Cerro Grande amb una diana apuntant-lo al cap, el panorama és preocupant.

El mercat estiuenc de l’Espanyol tindrà dos protagonistes indiscutibles, els dos principals artífex de la permanència. D’una banda, Joan Garcia, un serial que es resoldrà quan algun dels clubs que estan disposats a pagar-ne la clàusula sigui capaç de seduir-lo. Als despatxos de Cornellà-El Prat ja fa mesos que donen per feta la sortida i ara només queda esperar a veure quina serà la seva destinació. D'altra banda, i no menys important, la renovació de Javi Puado, considerada l'operació prioritària d'aquest mercat.  

Hi ha, des de fa temps, un nou gènere periodístic, el dels columnistes esportius que escriuen sobre la seva canalla, del qual he dit fàstics generosament i sense frens per recurrent, cursi i gastat. Fins que Luka Modrić va anunciar que marxava del Reial Madrid, moment en què, casualitats de la vida, jo estava dinant amb la meva neboda Martina, de 14 anys, que quan se'n va assabentar es va posar a plorar i no hi va haver manera de consolar-la.

L’Arsenal va saber fer amb molt d’ofici tot el que havia de fer per imposar-se al Barça: desactivar-li les millors jugadores, donar-ho tot físicament i crear perill a còpia de posar-se a córrer per poc que tingués la pilota. No era un pla infal·lible, perquè depenia de la més que demostrada capacitat golejadora del Barça, però va acabar funcionant perquè el futbol és un esport on les teòriques distàncies s’escurcen si van passant el minuts i el que porta el pes del partit no troba la manera de desencallar-lo ni amb joc col·lectiu ni amb fogonades individuals. De fet, l’Arsenal va poder començar el disgust molt abans si no hagués estat per Cata Coll, que va salvar dos gols cantants abans que li marquessin el que va decidir el partit. El Barça té una línia de treball i d’inversió des de fa anys que convida a pensar que jugarà més finals europees.

L’Espanyol és de Primera. I ho continuarà sent la temporada vinent malgrat patir més del previst (2-0) per acabar imposant-se a un Las Palmas ja descendit. Puado i Pere Milla van sortir al rescat dels blanc-i-blaus amb dos gols al tram final que van servir per desencallar un partit que s’encaminava cap a la tragèdia. En una tarda de patiment, Cornellà-El Prat va passar dels nervis a l’eufòria final. L’Espanyol va guanyar la final per a la permanència gràcies principalment a dos noms propis, Joan Garcia i Puado. El porter i el punta, que probablement no seguiran la temporada vinent, tanquen el curs com els principals artífexs de la salvació. Tots dos van acabar mantejats per l'afició blanc-i-blava, que va omplir la gespa de l'RCDE Stadium un cop l'àrbitre va xiular el final del partit. El porter, que va deixar entreveure la seva sortida un cop acabat el partit, va enviar un missatge a la directiva: cal invertir més en reforços.

Leo Messi ha anotat més de 800 gols al llarg de la seva carrera, l'últim fa pocs dies contra el Minnesota en la Major League Soccer (MLS). Molts d'ells van ser decisius per aconseguir títols o protagonitzar moments històrics; alguns es recorden per la seva bellesa, uns altres per la seva brillantor, d'altres ens els va anotar defensant la samarreta de la selecció argentina, i uns altres, amb el Barça, el París Saint-Germain o l'Inter Miami.

Cornellà-El Prat es vestirà de gala per acollir la seva primera final per la permanència. En la seva breu història de gairebé setze anys ha acollit una classificació europea, dos descensos i dos ascensos, però fins ara no havia tingut l’ocasió d’albergar el desenllaç d’una Lliga en què l’Espanyol s’estigui jugant la vida en l'última jornada. Els blanc-i-blaus, que necessiten igualar o millorar contra el Las Palmas el resultat que obtingui el Leganés davant del Valladolid, busquen herois per una nova tarda d’infart i de transistors. 

Alejandro Grimaldo ha volgut fer saber que està enyorat de casa seva. Després d'una dècada jugant a fora, primer al Benfica i després al Bayern Leverkusen, fa dies que el lateral esquerre sona per incorporar-se en el nou plantejament del Reial Madrid. Tot fa pensar que aquesta és una petició de Xabi Alonso, que a hores d'ara entrena el club on juga Grimaldo i aviat es farà públic que fitxa per ser el míster de la banqueta merengue.