Arnau Matas Morell (Esporles, 1982) es va llicenciar en Filosofia a la UIB l’any 2007, i després va fer un Màster Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament a la Universitat Jaume I de Castelló. Fa tot just un any, va obtenir el títol de Doctor en Filosofia amb una tesi sobre el moviment antiglobalització. Durant aquests anys ha anat alternant la recerca amb la participació en col·lectius i moviments socials com Memòria de Mallorca, l’Assemblea de la UIB o el mitjà de comunicació alternatiu Contrainfo.cat. A l’actualitat, es dedica professionalment al disseny gràfic. Amb Arnau Matas parlam de la seva tesi, L’articulació de resistències emancipadores al capitalisme neoliberal. El cas de l’Acció Global dels Pobles, i feim un repàs dels orígens i l’evolució del moviment antiglobalització, amb la intenció de valorar les seves principals aportacions i limitacions.

Bernat Riutort (Palma, 1953) és professor de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears i investigador principal, juntament amb Joaquín Valdivielso, del grup de recerca Filosofia pràctica de la mateixa universitat, un grup que va ser creat el 1993 pel desaparegut professor Albert Saoner, de qui Riutort es considera un modest deixeble. Riutort és autor de diversos llibres: La gran ofensiva, poder y economía (Icaria, 2014), Alberto Saoner. Historia de Ética y Filosofía Política (UIB, 2004) i Razón política, globalización y modernidad compleja (El Viejo Topo, 2001). També ha participat com a editor a les obres col·lectives Indagaciones sobre la ciudadanía (Icaria, 2007) i Conflictos bélicos y nuevo orden mundial (Icaria, 2003), entre d’altres. Les seves línies d’investigació se centren a estudiar els efectes socioambientals de la globalització i de la crisi econòmica actual, així com les transformacions socials contemporànies i els seus problemes. També s’ha interessat per pensar la crisi de la modernitat i les transformacions que han experimentat les principals categories filosòfiques i polítiques modernes, ha indagat especialment el sentit de les noves concepcions de la política, la ciutadania i la democràcia i els contrapoders al nou ordre mundial; aplicant a tots aquests temes un enfocament interdisciplinari i crític, basat sobretot en pensadors postmarxistes. A aquesta entrevista Riutort fa balanç del pensament del sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman, amb motiu de la seva mort.

Marc Morell (Palma, 1973) és doctor en antropologia social i llicenciat en història per la Universitat de Barcelona (UB). Ha exercit d’investigador i de professor associat a la UIB, on actualment és membre col·laborador del grup de recerca Política, Treball i Sostenibilitat. També és membre del grup de recerca d’Antropologia del Conflicte Urbà i de l’Institut Català d’Antropologia, que depenen de la UB. El tema principal de la seva recerca és la gentrificació, el caràcter de classe de la producció de l’espai en la societat de mercat, que ha reflectit en diversos articles, però especialment en la seva tesi doctoral, titulada ‘La Flor i Mort d’un Barri: Una etnografia entorn a la gentrificació integral i la lluita de classes a la Mallorca urbana’. A l’entrevista parlam de la gentrificació urbana en el marc de la formació de les classes socials i les lluites col·lectives pel dret a l’espai urbà.

Camilo José Cela Conde (Madrid, 1946) és catedràtic de filosofia moral i un dels promotors, juntament amb Albert Saoner, de la creació del departament de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears. Actualment alterna la investigació amb la docència, imparteix classes d’antropologia a la vegada que dirigeix el Laboratori de Sistemàtica Humana de la UIB i forma part del grup d’investigació Evolució i Cognició Humana, també de la UIB. És especialista en evolució humana, filosofia de la biologia, processos cognitius, percepció estètica i comportament moral. La preocupació que unifica les seves investigacions és clarificar quins són els trets que ens fan humans i ens diferencien de les altres espècies vivents, i més concretament quins són els processos cerebrals que intervenen a l’hora de prendre decisions i fer judicis morals. És membre del comitè de redacció de diverses revistes científiques. També és columnista del Diario de Mallorca i autor de nombrosos llibres i articles sobre evolució, però també de llibres sobre viatges. De fet, a més de ser un apassionat de l’estudi de la naturalesa humana, és un gran viatger i navegant. Dels seus llibres més científics, en destaquem tres, escrits conjuntament amb el seu gran amic, el professor Francisco Ayala: Evolución humana. El camino hacia nuestra especie (Alianza, 2013), La piedra que se volvió palabra (Alianza, 2006) i Senderos de la evolución humana (Alianza, 2001). Dels seus llibre de viatges destacam El origen de la idea. Gálapagos tras Darwin (Pourquoipas, 2011) i Hielos eternos: un antropólogo en la Antártida (Pourquoipas, 2009). El seu llibre més recent és Cela, piel adentro (Destino, 2016), una versió actualitzada sobre la vida i l’obra del seu pare, el premi Nobel de literatura Camilo José Cela, que tot just acaba de presentar coincidint amb el centenari del seu naixement. Al llarg d’aquesta entrevista abordam un dels temes centrals de la filosofia de la ment, com és la relació existent entre ment i cervell i també com afecten els darrers descobriments antropològics a la visió sobre l’origen i l’evolució de l’espècie humana.

Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, 1963) és filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, dirigeix el grup de recerca Aporia i els seus camps d’estudi principals són el pensament polític i la filosofia contemporània. De la seva obra assagística destaca l’elaboració d’un discurs original, una filosofia de la proximitat basada en un llenguatge relligat a l’experiència quotidiana. Hem entrevistat Esquirol arran de la seva vinguda a Palma convidat per l’Obra Social de la Caixa per impartir el cicle de conferències ‘La filosofia i el sentit de la vida’.