Acaba de sortir a les llibreries Modernitat explosiva, d'Eva Illouz (Edicions 62). El pensament d'aquesta dona, nascuda a Fes, al Marroc, el 1961, és un dels més interessants del panorama actual. No sé si dir que és la filòsofa més sociològica o la sociòloga més filosòfica, però les seves idees acostumen a aportar una mirada diferent i interessant. Als meus estudiants els feia llegir L'amor, la raó, la ironia, que és la transcripció d'una conferència que va impartir al CCCB l'any 2011. M'agrada que en cap moment intenti épater les bourgeoises, una de les epidèmies intel·lectuals de la dècada del 1970 amb un virus resistent i en constant mutació. Valoro igualment que s'expressi amb claredat. El llibre esmentat parla d'emocions, però no té res a veure amb el nyigo-nyigo cursi i tovet habitual quan es tracta aquest tema. Les emocions poden ser percebudes gairebé com una errada conductual que ens desvia del camí segur de la racionalitat o bé, en un sentit oposat, com la nostra veritable identitat, la que ens fa humans. A Blade Runner, el test per enxampar els replicants es basa, justament, en discernir la presència o l'absència d'emocions. 

La filosofia ha transmès la idea que la por és una passió trista i perjudicial que forma part de la dimensió emocional i irracional, que s’ha de controlar racionalment per evitar males accions i decisions. Aquesta visió ha contaminat les ments i ha fet que la por sigui mal vista i es vulgui suprimir aplicant tots els mitjans. Els crítics de les passions s’obliden que la raó té capacitat d’atemorir i crear bombes atòmiques. Tampoc no s’ha de perdre de vista que la por és tan humana com animal, ens iguala i animalitza. La por que ens animalitza és un senyal d’alarma, una advertència que neix de la percepció d’un perill exterior que ens convida a fer-hi front o a fugir fins a trobar un lloc segur. Però, realment, hi ha algun aixopluc segur en una societat del risc global? I encara que sembli mentida, podem dir sense por d’equivocar-nos que la por és segura, perquè ens ajuda a identificar les amenaces i esquivar-les. Per això, es pot dir que la por és adaptativa i que salva vides. Ben segur que sense por no hauríem sobreviscut ni arribat fins al segle XXI. Però la por també és una reacció interna davant la consciència de la finitud de l’existència derivada de la inseguretat vital. Aquesta por s’alimenta de la imprevisibilitat i la desconfiança amb un mateix.

1. Comunitat digna. Llegint un conte de J.M. Coetzee, vaig trobar aquesta frase que és una bona orientació per als temps que venen: “Tot comença sent una cosa i acaba sent-ne una altra”. Ara tot són promeses de rectificació i de reconstrucció d’un món que ha xocat contra la pèrdua del sentit dels límits. Veurem en què queda tot plegat quan arribi la tardor. Haver topat casualment amb la lectura de Coetzee m’ha portat a seguir buscant consell en la literatura africana. Allà hi tenen experiència: les pandèmies formen part del dia a dia. El nombre de morts ni es compta. I no deixen de veure amb una certa barreja d'indignació i ironia que l'anomenada comunitat internacional només s’ha trasbalsat quan el mal ha arribat a les velles potències imperials.

El defensa belga del Barça, Thomas Vermaelen, ha assegurat que no té "por" de tornar-se "a lesionar", després d'haver superat uns problemes físics que l'han deixat fora dels terrenys de joc durant unes setmanes i, sobretot, després d'haver estat de baixa durant tot l'any passat. "En els últims partits hem millorat moltíssim", ha afegit el central sobre les actuacions defensives dels últims partits del Barça, que va arrencar la temporada encaixant molts gols.

"Estem constatant amb molta preocupació el que està passant". Així ha arrencat aquest dilluns Raül Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, la roda de premsa que ha ofert al costat d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras. A què es referia el cap de llista de la coalició? "A la voluntat d'insuflar por i no arguments sobre la taula" per part de l'Estat. La progressiva acceleració de l'anomenada "campanya de la por" de les institucions estatals –encarnada en l'amenaça de la gran banca de deixar Catalunya en cas d'independència unilateral– a mida que s'acosta el 27-S ha fet que els estrategs hagin traçat un camí en forma de bumerang per aquesta última setmana de campanya. "Davant d'una campanya sense arguments [per part del bloc del no], existeix la necessitat de posar sobre la taula els grans avantatges i drets vinculats al nou escenari", va resumir Romeva.