“Podré dir el teu nom, al·lot despentinat”, ara que has estat reconegut amb el premi d’Honor de les Lletres Catalanes?

L’inesgotable, el trencador, l’irreductible, el sempre heterogeni i, per damunt de tot, l’apassionat i apassionant Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) ha estat reconegut amb el 58è premi d’Honor de les Lletres Catalanes. “Les obres de Biel Mesquida són monuments barrocs que encomanen passió i diuen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: "La bona literatura genera llegiguera i escriguera", ha valorat el jurat, que el considera "un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres". "És un explorador de la llengua, un català apassionat, convuls, profund i connectat amb la vida i el moment històric", ha dit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, en l'anunci que s'ha fet a la Nau Bostik de Barcelona. L'entrega serà el 8 de juny al Palau de la Música Catalana i rebrà 20.000 euros.

Al llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.

L'historiador de la filosofia, teòleg i traductor Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) acaba de ser reconegut amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i impulsat anualment per Òmnium Cultural. A més d'haver estat professor universitari durant quatre dècades, Lluís va ser un dels impulsors de la prestigiosa col·lecció Textos filosòfics –primer a Laia, i després a Edicions 62–, ha traduït Kant, Pascal, Montaigne i Spinoza al català i ha escrit llibres com De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (Pagès, 2014) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (Fragmenta, 2017). "Ha estat un dels filòsofs més importants i únics del nostre panorama, un intel·lectual actiu durant més de cinquanta anys, i que a més ha sabut deixar nombrosos deixebles", ha afirmat Xavier Antich, president d'Òmnium, durant l'acte en què s'ha anunciat el guardó. "Pere Lluís Font destaca també pel seu compromís cívic, la seva exemplaritat ètica en la defensa de la tolerància i la participació en nombroses iniciatives col·lectives vinculades al pensament", ha afegit Antich, que ha remarcat la importància de reconèixer un filòsof amb el Premi d'Honor per primera vegada: "Una cultura no pot ser completa si no té en compte el pensament".

És una excel·lent notícia la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Pere Lluís Font, un pensador que personifica la convicció que el rigor és una forma de cortesia envers els conciutadans: ho podeu constatar a l'entrevista que li fa Ignasi Aragay en aquest diari, una peça que fa goig de llegir.

Encara que Josep Piera (Beniopa, 1947) es consideri sobretot poeta, ha deixat un grapat de llibres de prosa memorables, entre els quals hi ha El cingle verd (Destino, 1982) –amb el qual va guanyar el premi Josep Pla–, Estiu grec (Destino, 1985) i Ací s'acaba tot (Edicions 62, 1993), que la jove editorial Cap de Brot acaba de reeditar en una versió corregida i ampliada. "L'epíleg que ha escrit ara en Josep ens ha fet plorar d'emoció", reconeix Josep Maria Codina, que juntament amb Germán Bartolomé i Judit Pujol acaba d'engegar un projecte que ja ha presentat els seus primers tres títols: Ocells de fang, de Santiago Rusiñol; La marca de l'ham, de Laura G. Ortensi, i Ací s'acaba tot.

Fa tres anys i mig que Albert Jané (Barcelona, 1930) va haver de deixar el pis on havia viscut fins llavors. Amb 90 anys fets, es va convertir en un resident més del centre geriàtric Olimpo de Santa Coloma de Gramenet, tot i que va ser incapaç de limitar-se a descansar com la majoria de companys i va continuar fent el mateix de sempre: escriure i traduir. Cada mes, Jané envia a una cinquantena d'amics els contes i poemes que, ara que no té ordinador, es veu obligat a escriure a mà. Acaba d'arribar a les llibreries l'últim àlbum dels barrufets que ha versionat en català, Qui és aquest Barrufet? (Editorial Base) i ja té una nova traducció a punt, La família pirata 2, per a Cavall Fort, revista que va dirigir durant anys i amb la qual ha estat vinculat des del 1961.

Hi ha escriptors que deixen una obra sòlida i d'altres que fa l'efecte que hagin salvat la llengua en què escrivien. Albert Jané i Riera, 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha aconseguit les dues fites: la seva solidesa com a autor es pot degustar extensament a Calidoscopi informal, novel·la de 1.400 pàgines que Ela Geminada va publicar el 2018, l'any en què Jané en feia 88; la titànica tasca de salvador del català abasta nombrosos fronts, entre els quals hi ha la gramàtica, els diccionaris, la rondallística i sobretot la literatura infantil i juvenil. Òmnium Cultural ha decidit reconèixer la llarga trajectòria del "poeta, gramàtic i traductor" -tal com li agrada definir-se- amb el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana". "Dir Jané és posar també el focus en la llengua i en l'escola en un moment com el d'ara, d'emergència lingüística en aquests àmbits", ha recordat Xavier Antich, president d'Òmnium.

Dos versos que ho expliquen tot: “No la toqueu, si us plau, no la toqueu. / No la toqueu, si no és per a estimar-la”. És el prec final del poema La Drova que Josep Piera (Beniopa, 1947) ha llegit aquest dilluns al Palau de la Música en l’acte en què ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que concedeix Òmnium Cultural, i al qual han assistit el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la nova presidenta del Parlament, Anna Erra; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

"Això d'escriure en nom de tots ho trobo d'una petulància extraordinària. Hom escriu del que sap, del que sent i d’ell mateix. Però això ha d’esdevenir compartible, simbòlic. Si no als altres què punyetes els pot interessar? Aquí és on entra la literatura, i jo soc un animal de paraules", ha reflexionat Josep Piera i Rubió just després de ser guardonat aquest dimecres amb el 55è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural i que està dotat amb 20.000 euros. Poeta, narrador, assagista, articulista i traductor, Piera ha rebut el reconeixement "amb trasbals i una enorme sorpresa, encara que sigui un tòpic".

L'escriptora Antònia Vicens, premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha rebut aquest dimecres un homenatge a Palma que ha congregat amics, amigues, companys de professió i polítics a Can Alcover. Òmnium Cultural, l'entitat que entrega el guardó, ja l'hi va entregar a Barcelona, en una gala al Palau de la Música. La mallorquina, però, mereixia un homenatge a casa. L'Obra Cultural Balear, gràcies a la qual Antònia Vicens va aprendre a escriure en català quan era una jove de vint i pocs anys, s'ha encarregat d'organitzar l'acte; justícia poètica.

El combat i l’alegria tenen aquest vespre accent mallorquí: l’autora nascuda a Santanyí Antònia Vicens ha entrat al Palau de la Música per rebre el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes acompanyada del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich; amb tot el públic dret, fent pinya i sense mascaretes. També la rebel·lia i el desig insaciable de coneixement i llibertat tenen accent mallorquí: abans del lliurament del guardó, s’ha pogut veure la posada en escena d’un text de la mateixa Vicens dirigit per Israel Solà (de la companyia La Calòrica) que relata el sorgiment la seva vocació artística i com, més endavant, va començar a estudiar català en plena dictadura franquista gràcies als cursets pioners de l’Obra Cultural Balear als anys 60. 

"La meva és una vida solitària, gairebé sense parlar amb la gent, i ara em trobo aquí, al davant de tanta gent. Estic emocionada, perquè aquest no és un premi innocent, em lliga a les paraules que tant estimo", ha dit Antònia Vicens aquest dimecres al migdia, quan s'ha fet públic que acabava de rebre el 54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La "solidesa de l'obra literària" i "la innovació en la recerca d'una veu narrativa" són els dos motius principals que han fet que el jurat del guardó hagi escollit l'autora mallorquina com a guanyadora de l'edició d'aquest any. Vicens es converteix, així, en la vuitena dona que el rep.

Havia de ser capellà, dibuixant o músic. En lloc d’això, es va trobar fa un segle amb Antoni Maria Alcover i aquesta coincidència li va marcar la vida per sempre. El menorquí Francesc de Borja Moll completà el Diccionari Català-Valencià-Balear –per això conegut com l’Alcover-Moll– i es convertí en un dels gran referents de la recuperació cultural en català, elegint “l’aigua molla forada la dura roca” –una cita d’Ovidi– com a lema de l’editorial amb el seu llinatge. Diumenge 10 se celebra el seu aniversari, el Dia de Francesc de Borja Moll, promogut per la institució que en du el nom, en aquest 2021 en què també es commemoren els trenta anys de la seva mort i el mig segle de la concessió, el 1971, del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

"Barcelona és un soroll sense paraules i és un silenci pastós, ple de records concrets". Amb aquestes paraules, extretes de Pedra de tartera, de Maria Barbal, començava aquest dijous a Tremp la cerimònia d'entrega del 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'escriptora ha escollit aquest municipi, recollit entre muntanyes, perquè hi va néixer el 1949, hi va créixer fins que va marxar a estudiar a la capital catalana i el va incorporar a la literatura a través del reconegut Cicle del Pallars.

"Des que vaig néixer el 1949 a Tremp i fins que em vaig llicenciar en filologia romànica hispànica, la meva instrucció i formació mai no van ser en la meva llengua. No obstant això, ara rebo el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Malgrat totes les complicacions, si volem hi ha esperança". Amb aquestes paraules optimistes ha rebut Maria Barbal aquest dimecres l'anunci d'un dels guardons més prestigiosos de les lletres catalanes, el Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros i organitzat per Òmnium Cultural des del 1969.

"Volia ser escriptor com qui vol ser astronauta, sabent que mai no ho seria", explicava Josep Maria Benet i Jornet al recull de textos autobiogràfics Material d'enderroc (Proa, 2010). Benet i Jornet, que des de feia anys es coneixia al món cultural amb el sobrenom de Papitu, s'equivocava: des que va començar a fer camí amb Una vella, coneguda olor (1963) –premi Josep Maria de Sagarra–, el barceloní va bastir una de les obres teatrals i televisives més prolífiques, significatives i influents del panorama català.