El Telèfon de l'Esperança ha atès 1.682 persones, 47 per temàtica suïcida. La mitjana és de nou persones diàries, un 20% menys que el mateix període de 2024. Els principals problemes que han motivat contactar amb el Telèfon de l'Esperança han estat l'ansietat, la soledat i la depressió. Així ho han explicat aquest dilluns la presidenta del Telèfon de l'Esperança a les Balears, Maria Antònia Mateu, i el portaveu de l'associació, Lino Salas, que han aprofitat per presentar el cartell i el lema ('Pots escollir un altre futur') per al Dia internacional per a la prevenció del suïcidi (el 10 de setembre), segons ha informat l'agència Efe.

L’ecologisme ha posat el focus d’atenció en el deteriorament ambiental. Malauradament, les dades i informacions dels ecòlegs, experts climàtics i científics socials no són bones i apunten en la mateixa direcció, cap a un agreujament significatiu en les condicions de vida de la humanitat i del planeta i, per tant, confirmen la magnitud global de la crisi ecosocial i indiquen que ens estam aproximant a un escenari de col·lapse. Simultàniament, a mesura que la ciutadania més sensibilitzada i informada ha anat coneixent aquesta situació de degradació i prenent consciència de l’estat moribund i de no retorn, ha anat desenvolupant també una por crònica davant les conseqüències vitals i existencials que pot provocar la fi de la civilització industrial. Es tracta d’una reacció psicològica natural i previsible que s’ha popularitzat amb el nom d’ecoansietat, un estat d’ànim que afecta cada vegada a més persones.

Uns dies enrere una professional de nom Anna va explicar a la xarxa LinkedIn una experiència recentment viscuda. Volia compartir-la perquè l’havia impactat força. Una persona molt propera, que l’estimava bé, la va fer rumiar intensament. L'Anna travessa un trànsit personal difícil, però “humà, normal i quotidià”, segons les seves paraules. La persona propera li demanava que anés a veure al seu metge perquè li pautés un tractament. “Un tractament?”, es va estranyar l'Anna. “Sí, per a la depressió o l’ansietat o el que sigui que tinguis”. I la seva resposta va ser clara i directa. “Ni pateixo depressió ni ansietat. Experimento tristesa a estones pel dol que visc, pel que ja no és, ni mai serà”. Explicava llavors com li havia sobtat haver d’arreglar amb un tractament farmacològic, una pastilla, qualsevol emoció que, simplement, havia de viure i deixar passar. Concloïa que és un error cada cop més freqüent en una societat on és més fàcil anestesiar el símptoma que abordar l’origen.

Andreu Dotti Boada (Vacarisses, 1994) és el cofundador d’Innovamat, una organització de didàctica de les matemàtiques que actualment dona servei a més de 21.500 docents de 2.300 escoles en 8 països.

Va anar a l’Escola Pau Casals, la pública del poble. “Odiava anar a l’escola. Tenia molta ansietat. Quan s’acostava el mes de setembre no podia dormir a la nit. No vaig aprendre a llegir fins a segon de primària, quan em van diagnosticar dislèxia i TDAH. De petit costa molt entendre què vol dir això. I jo automàticament vaig pensar que era tonto”.

]]>

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimarts el programa Salut Mental en la Joventut, un cicle de nou conferències repartides en nou mesos que tenen l'objectiu d'oferir eines i estratègies pràctiques als adults que acompanyen els joves en el seu desenvolupament com familiars, professors, professionals de l'àmbit sanitari, esportiu i educatiu, entre d'altres. Els fòrums s'impartiran al Col·legi Oficial de Metges de les Balears de 18 hores a 19.45 h, seran gratuïts i s'hi podran inscriure fins a 120 persones. El cicle de conferències començarà el pròxim 16 de setembre i acabarà el 18 de juny de 2025.

]]> Escric aquestes línies mentre que not els efectes de la medicació: em sent molt marejada, com si hagués begut; tenc molta son, el cos em pesa d’una manera estranya i tenc alguns problemes a la panxa. Fa poc més d’una setmana que prenc pastilles per a l’ansietat, i ja van dues vegades al llarg de la meva vida que he de córrer al metge perquè tenc por d’ofegar-me i necessit que algú em tiri una corda i m’ajudi a sortir de l’oceà en el qual m’enfons. Tota sola no som capaç i cerc algú que em miri i que em digui que no em preocupi, que m’ajudarà, que no estic sola.

]]>

Des que l'extrema dreta de Marine Le Pen va arrasar a les eleccions europees del 9 de maig i el president de la República va anunciar solemnement l'avançament de les eleccions legislatives, a molts francesos els costa dormir. Psicòlegs i psiquiatres asseguren que l'ansietat dels seus pacients s'ha disparat per una convocatòria electoral inesperada i per la possibilitat, molt real, que el pròxim primer ministre sigui d'extrema dreta. Totes les enquestes d'intenció de vot atorguen la majoria de l'Assemblea Nacional al partit liderat per Le Pen, Reagrupament Nacional. Aquest diumenge se celebra la primera volta.

]]>

Lola Álvarez Romano porta mitja vida tractant nens i adolescents amb depressió, atacs d'ansietat, que s'autolesionen, que arrosseguen traumes pel mal divorci dels seus pares, amb tendències suïcides... Però també té clar que tot i que són episodis durs, amb una bona feina se superen. Llicenciada en pedagogia per la UB, acaba de publicar el seu segon llibre, ¿Qué me he perdido? (Editorial Planeta). El seu propòsit? "Donar eines als pares que els ajudin a comprendre el comportament dels seus fills adolescents i a intervenir de manera eficaç quan creguin que alguna cosa no va bé".

]]>

Tot i que de vegades utilitzem el terme de manera pejorativa per referir-nos a algú maniàtic o que es preocupa excessivament per la salut, la hipocondria és una malaltia mental. Com saben, l'anomenat trastorn d'ansietat per malaltia porta a preocupar-se de manera excessiva per la salut i a imaginar patologies o símptomes que, en realitat, no existeixen. Ara, per primera vegada, un grup d'investigadors del centre suec Karolinska Institutet -liderats pel psicòleg català David Mataix-Cols- han determinat quin és el risc de mort associat a aquest trastorn. La recerca demostra que aquelles persones diagnosticades d'hipocondria viuen uns cinc anys menys que els que no en tenen.

]]>

És un mite que l’estrès no afecta nens i joves. S’ha detectat un increment en els trastorns mentals, d’ansietat i de depressió. L’estrès ens afecta a tots. Els pares tendim a pensar que els joves viuen sense preocupacions greus i que només s’estressen per banalitats.

]]>

Fa poques setmanes, en una entrevista a l’ARABalears, el prestigiós oceanògraf Carlos Duarte es queixava del fet que “totes les coses dolentes i les prediccions negatives troben molt d’espai en els mitjans de comunicació, però les victòries passen desapercebudes”. “Es construeix una narrativa d’un futur distòpic en el qual no podrem viure. I tot això, quan es presenta com a inevitable, genera desinterès, apatia i depressió, cosa que ara es denomina ecoangoixa. Hi ha joves que em diuen que no veuen el sentit de tenir fills o de fer feina si tanmateix no hi ha futur”, manifestà.

]]>

Als 18 va començar a tenir deliris, se sentia perseguit i que unes veuetes l'amenaçaven de mort. La por el va fer tancar-se a casa, i així s'hi va estar 30 anys, reclòs entre quatre parets, sense cap altre vincle que el nucli familiar estricte. El d'aquest home va ser un dels primers casos que va tractar la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar de Barcelona, especialitzada en el que es coneix com a hikikomori, un concepte japonès que descriu un aïllament psicopatològic en què les persones es retiren de la societat durant almenys sis mesos. Des del 2007 hi han passat més de 900 pacients i s'està a l'espera de tenir els resultats de l'anàlisi de l'impacte de l'aïllament obligatori –el confinament– per la pandèmia, tot i que es té la certesa gairebé segura que haurà deixat nous hikikomori.

]]>

“El bus ve molt ple i no em veig capaç de pujar-hi i aguantar els 15 minuts de trajecte que hi ha des de ca meva fins al centre de la ciutat”. Així explica Tomàs Escalas els problemes que li genera l’agorafòbia que pateix a l’hora de desplaçar-se des de la zona turística on viu fins a la feina. És per això que des del mes d’abril fa teletreball, una situació que mantindrà fins que acabi la temporada. Confessa que les marees de gent que durant aquests mesos transiten Palma el saturen. “No som capaç de caminar enmig de tumults de turistes que s’aturen constantment per fer fotos, mirar mapes o comentar el que veuen. El meu cos em demana partir corrents, fugir d’una situació claustrofòbica. Evit aquests entorns”, explica Escalas.

]]>

La major part d’experts en salut mental fa temps que avisen de l’arribada d’una crisi important. Les estadístiques indiquen que s’ha produït un increment de patologies mentals en la població. Afecta molt especialment adolescents i joves, i cada cop també més els infants.

]]>

Passa més sovint del que sembla i causa una enorme sensació de culpabilitat en la dona que ho pateix. Els trastorns de salut mental durant l'embaràs o després del naixement són un problema de primer ordre que pot marcar la mare, el nadó i el vincle que estableixen de per vida. Es calcula que un 20% de les dones tenen episodis depressius i ansiosos vinculats amb la gestació, sigui per un embaràs complicat, un part traumàtic, la pèrdua d’un fill o pel fet d'haver patit prèviament una patologia mental. I les dades d'atencions de la unitat especialitzada en salut mental perinatal de l'Hospital Clínic, única a Catalunya i pionera al sud d'Europa, constaten que la demanda de dones que arriben derivades d'altres centres sanitaris o pel seu propi peu ha augmentat significativament des que l'espai va obrir les portes l'any 2018. A més, coincidint amb l'esclat de la pandèmia, les pacients presenten ara símptomes més greus, perquè hi arriben més tard i amb uns contextos sociofamiliars més vulnerables.

]]> Just passada la majoria d’edat, quan els col·legues lluitaven contra l’acne i mostraven amb orgull els seus DNI, ell creava el seu primer negoci. Regentava un bar de copes nocturn, i de dia treballava a l’empresa familiar.

]]>

Un 50% dels emprenedors manifesten símptomes d'estrès, un 40% pateixen ansietat i un 35% depressió. L’estat de salut general d’aquest col·lectiu, empès pel seu estil de vida, és inferior al de la mitjana espanyola. En una escala sobre 10 punts, la seva regulació emocional se situa en un 5,5 i la mitjana sobrepassa els 9 punts. A més, el consum de drogues és un 15% superior a la mitjana espanyola i el de begudes alcohòliques un 23% més alt. Això és el que ha demostrat un estudi que ha dut a terme l'associació sense ànim de lucre Ancla Life a través d'entrevistes a 29 emprenedors d’alt impacte.

]]>

La visibilitat de l'ansietat com un dels grans problemes de salut mental de la nostra societat també es pot apreciar en la manera desacomplexada en què els creadors aborden aquest trastorn psicològic en els seus treballs, moltes vegades basant-se en experiències personals. Fem una selecció d'obres d'àmbits diversos que parlen d'alguna manera sobre l'ansietat.

]]>

Eloy Fernández Porta (Barcelona, 1974) és doctor en humanitats i professor universitari, és un assagista reconegut, autor d’una dotzena de llibres sobre cultura contemporània, articulista, performer i comissari d’art. I és un intel·lectual a qui un dia els tèrmits es van ficar dins el cervell i no els podia foragitar. Aquella terrible baixada a l’infern de la malaltia mental és el que explica –la descriu, amb tota la cruesa– a Los brotes negros. En los picos de ansiedad (Anagrama). És un llibre insòlit en la seva carrera, un dietari de símptomes, de pors, de records, de crítiques al sistema productiu, de tractaments farmacològics, com si reconstruís l’escenari d’un crim que li passa dins el cos.

]]>