Worldcoin es va fer molt popular arreu d'Espanya fa alguns mesos per la seva estratègia de màrqueting: criptomonedes gratis a canvi de deixar-se escanejar l'iris. La idea va atraure milers d'usuaris i durant setmanes es podien veure cues quilomètriques als seus estands, situats en uns quants punts –la majoria en centres comercials– de moltes ciutats. Però ara aquesta empresa s'ha compromès de manera jurídicament vinculant amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) a aturar l'activitat a l'Estat, almenys fins a finals d'any.

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.

Avui dia, el món d’internet segueix sent un gran desconegut per a la majoria. Això es dona perquè quan introduïm les nostres dades a internet no som conscients de què pot passar amb elles. Amb el nivell d’interacció que portem a internet (compres, xarxes socials, correus, subscripcions...), en el món de les finances també podem trobar productes, com els préstecs en línia a LoanScouter, que per sol·licitar-los hem d'enviar les nostres dades a l'entitat. Però ¿sabem realment què fan aquestes entitats financeres o bancàries amb la nostra informació?

El període de deferència s’ha esgotat. Amb tres aniversaris a la motxilla i més de cinc anys parlant-ne, s'ha endurit la campanya perquè les empreses respectin el reglament general de protecció de dades (RGPD). Les multes relacionades amb l’ús fraudulent de dades personals es van multiplicar per quatre l’any passat, i a hores d’ara ja s’han posat prop del 80% de les infraccions del 2020. Són en total més de 275 sancions, xifra que col·loca Espanya al capdavant de la Unió Europea.

Al costat de la preocupació per l’emergència sanitària del covid-19, hi ha una inquietud creixent per la retallada de llibertats que comporta la resposta dels estats. Sovint es posa com a model l’eficiència de la reacció de la Xina i d’altres estats asiàtics, que han explotat a fons les tecnologies de la informació i de les comunicacions per seguir els moviments de la població i els contactes dels infectats. Ara bé, els valors europeus són bastants diferents dels d’aquests països i n’és una bona prova el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) de la Unió Europea, que és capdavanter al món en la defensa de la intimitat de la ciutadania. Com veurem, hi ha mitjans tecnològics per fer compatible la privadesa dels ciutadans i la lluita eficaç contra l’epidèmia en la majoria de situacions.

Entrem en una nova dècada i també ens endinsem en una nova era de l'economia política. Durant segles el capitalisme ha evolucionat a través de diverses etapes, del capitalisme industrial al corporatiu i el financer. Ara estem entrant en l'era del capitalisme de la vigilància.

On fan falta més carreteres? Quines línies de tren o de bus cal ampliar o on se n’han de crear de noves? Com podem facilitar que en lloc d'anar en cotxe els ciutadans tinguin opcions còmodes i ràpides per anar a treballar?

Twitter ha descobert recentment que certes dades que els usuaris han donat a la xarxa social per protegir el seu compte s'han utilitzat "inadvertidament" per perfilar la persona i adreçar-li la publicitat que més qualli amb ella. Segons ha explicat aquest dimecres la xarxa social en un comunicat, l'adreça de correu electrònic o el número de telèfon dels usuaris que Twitter demana per tenir factors addicionals amb què identificar la persona quan accedeix al seu compte s'haurien donat al seu sistema de segmentació d'audiències i al de publicitat per als socis.

El gener del 2018 les autoritats sanitàries del sud-est de Noruega van admetre l’existència d’una escletxa de seguretat en la seva pàgina web que hauria facilitat que uns hackers tinguessin accés a dades de més de 2,9 milions de ciutadans. A principis d’aquest any un forat en la base de dades Breed Ready deixava exposades les dades mèdiques de gairebé dos milions de dones xineses classificades pel seu potencial per ser mares. Són només alguns dels casos més recents de la filtració, robatori i comercialització de dades sanitàries presents a la xarxa a tot el món. Entre el gener i el març d’aquest any, segons l’últim informe de tendències de ciberseguretat del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), al qual ha tingut accés l’ARA, a tot el món 2.700 milions de dades personals han quedat exposades a la xarxa, principalment per errors de configuració. És el doble que en tot el 2018 -el total de dades exposades aquell any va ser de 1.300 millons-. L’exposició d’aquestes dades ha permès que es robessin i venguessin més de 860 milions de dades personals. Un 30% són dades sanitàries.

Els sistemes d'informació recopilen i guarden dades de gairebé tot el que passa al món. Dades que ens afecten a tots. Sobre els nostres diners, sobre la nostra salut, sobre la nostra educació, sobre la nostra feina... Sobre tot. La capacitat d'aconseguir dades i d'emmagatzemar-les no para de créixer a gran velocitat. I de la mateixa manera, també creix la possibilitat de filtracions, de fugues o de robatoris. Si fa només unes dècades patíem per guardar físicament els nostres diners i els nostres documents de paper, avui hem de començar a preocupar-nos, i molt seriosament, per protegir les nostres dades, que permeten accedir a diners i documents de tota mena. I cal advertir que, de moment, la protecció és feble, està molt per sota de la que amb els anys havíem assolit en termes físics. L'avenç tecnològic és tan ràpid que no donem abast per arbitrar solucions tècniques.

El jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona ha obert diligències per la difusió de les imatges i les dades personals de la víctima de la Manada. El tribunal ho investiga després que la Policia Nacional hagi identificat un veí de la ciutat com a responsable. El jutjat ha rebut la denúncia, derivada d'un tribunal de Madrid, però encara no pot concretar quin delicte atribueix a l'home identificat. Està a l'espera de tenir la documentació que ha demanat al jutjat de Madrid, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Facua-Consumidors en Acció ha denunciat aquest dilluns "un forat de seguretat" a la pàgina web de Movistar que ha permès accedir a les dades de facturació dels seus clients, amb el seu nom, domicili, adreça de correu electrònic i numeració, així com el desglossament de les trucades. La companyia ha admès que la fallada informàtica es va produir fa dies, sense especificar-ne quants, i ha afegit que no sabia quin era el nombre de clients afectats però que ja estava tot solucionat, segons ha recollit l'agència Efe.

Internet i la digitalització han fet que, en pocs anys, les nostres dades personals –les que donem a empreses, governs i institucions– campin per les xarxes i siguin objecte de negoci privat, sense gaire control, o d'estricte control polític, sense gaire llibertat individual. Si en un extrem hi ha el model Silicon Valley, és a dir, el que entén les dades com una immensa oportunitat d'enriquiment i innovació, a l'altre extrem la Xina no amaga la seva pretensió de convertir el seu domini de la intimitat de les persones en una forma descarada d'enquadrament social i ideològic: és el model Gran Germà. Davant aquesta perversa dicotomia, Europa assaja ara fixar una posició que posi per sobre de tot el dret dels ciutadans a tenir l'última paraula sobre les seves dades personals, però que alhora permeti tant el negoci empresarial i el progrés científic i tecnològic, com la capacitat dels governs d'accedir a informació personal per vetllar per la seguretat general i pel bon funcionament d'una administració al servei de tothom, sense excessos. La UE, doncs, propugna una democràcia digital a cavall entre els drets individuals i el bé col·lectiu.