El Brexit ha portat un declivi econòmic continuat al Regne Unit, i el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, ho ha posat negre sobre blanc aquest dijous a la nit, en el tradicional discurs del sopar de la Mansion House. En la cerimònia, que és un dels esdeveniments més importants del calendari financer del Regne Unit, també ha intervingut la ministra del Tresor, Rachel Reeves. Bailey ha demanat un canvi de rumb, una política que el primer ministre, Keir Starmer, està portant a terme de forma relativament tímida.

El Regne Unit està instal·lat sobre una bomba de rellotgeria hipotecària i sobre una espiral inflacionista sense aturador. Per 13a vegada consecutiva, un molt qüestionat Banc d'Anglaterra (BoE) ha apujat aquest dijous els tipus d'interès mig punt bàsic, situant-los en el 5%.

El president de la Reserva Federal dels Estats Units (la Fed, el banc central del país), Jerome Powell, ha anunciat aquest dijous a la tarda un nou increment dels tipus d'interès, el sisè consecutiu en els darrers vuit mesos, amb l'objectiu de frenar l'elevada inflació que es viu al país, que se situa en el nivell màxim dels darrers 40 anys.

Inesperada, gegantina i extraordinària. Fins a 5.000 milions de lliures diaris durant els pròxims tretze dies laborables. Així ha sigut la quantificació de la compra de deute públic britànic del Banc d'Anglaterra anunciada aquest dimecres davant del pànic generat per la nova administració dirigida per Liz Truss, que no ha pogut començar pitjor la seva acció de govern.

El comitè de política monetària del Banc d'Anglaterra ha satisfet les expectatives. Tot just acaba d'anunciar aquest dijous al migdia que apuja els tipus d'interès de l'1% a l'1,25%, cosa que situa el preu del diner al nivell més alt des del gener del 2009. És la cinquena pujada consecutiva del regulador britànic. L'anunci té lloc en un moment d'escalfament dels preus, amb una predicció d'inflació de dos dígits a finals d'any –ara és del 9%, la més alta en 40 anys– però en un context de contracció de l'economia, en concret del 0,3%, segons les dades del mes d'abril.

Les males notícies mai no arriben soles. Els britànics ho han pogut comprovar aquest dijous. Per segona vegada consecutiva en els últims disset anys, el Banc d'Anglaterra (BoE, per les sigles en anglès) ha apujat els tipus d'interès, del 0,25% al 0,50%. És la resposta de la institució a una inflació desbocada, que s'espera que arribi al seu màxim –el 7,25%– el pròxim mes d'abril i que durant el 2022 es calcula que serà del 6% de mitjana.

En un moviment sense precedents, el Banc d'Anglaterra (BoE, en les sigles en anglès) ha anunciat aquest dijous que proveirà de manera il·limitada les necessitats de líquid del govern britànic, i així evitar que hagi d'acudir als mercats de bons per aconseguir finançament. La decisió té un caràcter "temporal i a curt termini". El govern ha indicat que sigui quina sigui la quantitat que es presti serà reemborsada a finals d’any i no es tracta d'una forma encoberta d'"imprimir diners". Però, en tot cas, s'hi assembla molt.

El Banc d’Anglaterra ha decidit aquest migdia mantenir els tipus d’interès en el 0.5%, el mateix nivell des del març de 2008, ja fa més de set anys. La decisió ha agafat per sorpresa uns mercats que, en els darrers dies, havien apostat amb la possibilitat d’una rebaixa d’un quart de punt, com a mesura de precaució da­vant d’uns primers indicadors econòmics des­prés del Brexit, en el sentit d’un alentiment en sec­tors claus de l’economia britànica, com la cons­trucció i les manufactures. El programa de fle­xibilització quanti­ta­tiva del Banc d’Anglaterra també roman inalterable.

A l'economista Adam Smith (1723-1790) li queden pocs dies com a efígie del bitllet de 20 lliures del Regne Unit. El governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, ha anunciat que la institució està buscant la imatge d'un artista visual per canviar la imatge de la cara posterior del bitllet britànic. El banc accepta les suggerències dels ciutadans pel nou bitllet, que entrarà en circulació entre els pròxims tres o cinc anys, i demana que les propostes vagin més enllà dels noms "més obvis i famosos".