Carme Soler és la presidenta d'AMASC, l'associació mallorquina que agrupa un conjunt de patologies neuropàtiques sovint incompreses des de l'àmbit familiar i fins i tot mèdic, entre les quals hi ha la fibromiàlgia i la fatiga crònica, malalties que la mateixa Soler pateix.

Estàs estressat? Penses que potser carregues amb una depressió? Els nervis et provoquen mal de panxa i tens problemes quan vas al vàter? Idò el capitalisme té un missatge important per a tu: és culpa teva. Ets tu que no saps cuidar-te, que no et compres aquella màquina de fer massatges per relaxar-te, que no et dones un caprici de tant en tant, que no saps aturar per admirar les meravelles de la vida que t’envolta. Si en algun moment havies intuït que potser hi ha algun problema estructural, que fa que cada vegada hi hagi més gent passant-ho malament, lleva-t’ho del cap i assumeix la teva responsabilitat.

Quan el món vivia atemorit el 2020 pel coronavirus, a la mallorquina Vanessa Rodríguez Trujillo, amb 34 anys, li van dir que tenia esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia incurable que paralitza el cos a poc a poc fins a la mort.

L'estilista Juan Avellaneda ha anunciat que dilluns va haver de ser ingressat d'urgència a l'hospital Teknon. Malgrat que no es tenen gaires detalls del seu estat de salut actual, ell mateix ha explicat en una publicació a Instagram que una sèrie de "problemes respiratoris" l'obligaran a estar ingressat a l'hospital barceloní durant uns dies. En la mateixa publicació, Avellaneda ha agraït l'atenció rebuda per part dels professionals del centre privat i ha advertit que "la vida pot canviar en un instant".

El Cristopher fa vint dies que està ingressat a l’Hospital Infantil i de la Dona de la Vall d’Hebron, a Barcelona. Té dotze anys i, fa poc, li han fet un trasplantament de medul·la, per això ha d’estar aïllat. “Per ara, va tot bé i evoluciona de forma favorable”, diu la Susy, la seva mare. Per l’ull de bou que dona al passadís observa el seu fill, que escolta les explicacions de la Raquel Higuera, mestra de Primària i d’audició i llenguatge al centre hospitalari, abans de posar-se a fer les activitats que li ha preparat. “Un dia, la Raquel va venir a l’habitació i es va presentar. Ens va dir que ella seria la professora de suport del Cristopher. La primera impressió que ens vam emportar va ser molt bona, perquè veníem d’un altre hospital on no hi havia aquest servei. Per molt que li acabin de fer un trasplantament, el Cristopher està molt entusiasmat i té ganes de fer els deures, tot i que hi ha dies que no es troba del tot bé. Però la Raquel té un do especial, és molt afectuosa i li transmet ànims”, explica la Susy.

Des que la pandèmia del covid-19 va saturar els hospitals cada dia veiem, en totes les cadenes, públiques i privades, i en tot tipus de programes, imatges dels malalts ingressats. En la immensa majoria dels casos són vídeos que han gravat amb telèfon mòbil el mateix personal sanitari per explicar les seves condicions de treball o per mostrar les atencions que donen als pacients. Per exemple, fa una setmana, el Telenotícies cap de setmana s’acomiadava amb el que Pellicer anomenava “un breu recull d’imatges per a l’esperança”, en què se succeïen diversos vídeos de diferents hospitals de Catalunya on el personal sanitari aplaudia als passadissos els pacients que sortien de l'UCI perquè havien experimentat una millora. Hi vèiem malalts transportats en cadires de rodes o en llits mentre, al seu voltant, els professionals celebraven la seva bona evolució i els encoratjaven a tirar endavant. La cançó Don’t give up convertia el muntatge en èpic i emotiu, i el convertia en una mena de videoclip hospitalari que, amb tota la bona intenció del món, intentava transmetre cert optimisme al voltant d’aquesta malaltia. En molts altres programes hem vist vídeos de l’hospital d’Ifema, on el personal sanitari s’ha gravat organitzant un bingo per als pacients o animant el panorama amb un infermer tocant la guitarra. També hem pogut veure escenes a l’interior de residències, on els professionals que tenen cura dels avis ensenyen com faciliten el contacte virtual dels residents amb les seves famílies a través de videotrucades. Són imatges positives, d’una gran humanitat, que en molts casos el personal sanitari penja a les xarxes socials i que els mitjans de comunicació difonen.