Tomeu Mora Mesquida (Porreres, 1977) és florista per vocació. Arribat a Manacor ara fa 18 anys per obrir Sa Morera, ha sabut adaptar-se a un mercat que a poc a poc va passant de la tradició a la modernitat, en els gustos i en les maneres de fer feina. En xerram de tot plegat mentre prepara la temporada alta de noces i festes.

Potser en cotxe, anant cap a Vilavella d’Opencor, han vist un cartell en una rotonda: “Sant Kevin de Vallfosca, Vila Florida”.

Va amb una bata de tons blavosos, d’aquestes que venen als mercats, i segur que a sota només hi duu la roba interior. Aprofita la fresca del matí –són les set– per regar els testos, alineats al llarg de la façana. N’hi ha que són pots d’olives, n’hi ha de plàstic, i n’hi ha de terrissa. Tots estan al damunt d’un suport de fusta, ja s’endevina que per no fer humitats. Ara rega el gerani, tot florit, i aprofita per treure-li una fulla seca. Després, rega les dimorfoteques –aquestes flors que semblen margarides, i que creixen molt bé tot l’any– i les clavellines. De seguida venen papallones, potser atretes per l’olor. Tots els veïns d’aquest poble, com de tants altres, fan això amb perfecta naturalitat: exposen els testos al carrer i a les finestres de la façana principal.

Hilda Clarà (Barcelona, 1972) manté una “doble vida”, si parlem de la seva faceta laboral. De dia, exerceix com a advocada especialitzada en dret mercantil. La seva professió de cara a la galeria. Durant les nits i els cap de setmana es converteix en florista amb Hilda Bloom, el seu alter ego creatiu i veritable passió. Una activitat que exerceix en format digital a través d’un compte d’Instagram que és el seu principal aparador. Per tant, no té cap floristeria física. “Necessitava potenciar la meva vena artística i em vaig adonar que les flors em feien molt feliç”, reconeix.

Cada primavera bilions de flors s'aparellen amb l'ajuda d'abelles i altres animals. Atreuen els pol·linitzadors a les seves flors amb colors cridaners i nèctar. A mesura que els animals viatgen de flor en flor, porten pol·len amb ells, que pot fertilitzar les llavors d'altres plantes. Un nou estudi suggereix que els humans estan alterant ràpidament aquest ritu anual primaveral. Com que els pesticides tòxics i els hàbitats en desaparició han fet caure les poblacions d'abelles i altres pol·linitzadors, algunes flors han evolucionat per fertilitzar les seves pròpies llavors més sovint que les d'altres plantes. Als científics els ha sorprès la velocitat del canvi, que s'ha produït en només 20 generacions.

No només seran les llibreries que diumenge tindran el portal obert o que muntaran paradeta arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears, sinó que hi haurà floristeries que també faran feina el dia de Sant Jordi. Aquest és el cas de Kike Pérez, responsable del quiosquet Kike Flowers de la Rambla de Palma. "Tenc ben clar que diumenge dematí hi haurà gent passejant per Palma, perquè és Sant Jordi i és un dia especial. No sé fins a quina hora tindré la floristeria oberta. Tot depèn de la quantitat de persones que tresquin pel centre", comenta el jove florista.

L'orquídia és una planta molt present, fins i tot en els entorns més urbans. Ocupa un lloc destacat en els estands de les floristeries i es regala en dates assenyalades per l'atractiu irresistible que desperten les seves flors delicades. Les que tenim a casa poden florir tot l'any, ja que deriven d'espècies tropicals i es col·loquen en estances interiors amb temperatures suaus, però d'orquídies també n'hi ha en el nostre entorn natural, i algunes fins i tot són endèmiques. A Catalunya hi ha unes 80 espècies silvestres diferents d'orquídia, 10 de les quals estan amenaçades, segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Com les tropicals, sobresurten per la seva extraordinària bellesa, si bé mai heu d'oblidar que, si teniu la sort de trobar-ne, no s'han de fer malbé ni mirar d'arrencar-les: enlloc estaran millor que en el seu hàbitat natural.

Sis de les 40 espècies d'orquídies que habiten a les Balears estan catalogades com a vulnerables, fet pel qual està prohibit recol·lectar-les o vendre-les, ja sigui com a exemplars vius o morts, segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

L'estiu convida a fer vida a l'aire lliure i si tenim més estones d'oci les podem aprofitar per posar a punt els nostres balcons i jardins, espais imprescindibles per passar les hores de més calor, sobretot si hem pogut aconseguir generar un espai d'ombra envoltat de verd. Ara bé, a l'hora de plantejar-nos aquesta posada en solfa, Marta Sebastià, cap de vendes del Garden L'Aràlia de Sant Boi de Llobregat, alerta que l'estiu no és el millor moment per renovar les nostres plantes, "per les altes temperatures i la poca precipitació". "Les tasques més importants de plantació –diu– les haurem d'haver fet a la primavera o bé deixar-les per a la tardor. Tot i això, podem trobar una gran varietat de plantes als centres de jardineria i, tenint-ne molta cura, podrem cultivar-ne també a l'estiu".

Si hi ha una flor que aixeca passions és l’orquídia. Les seves formes i els seus colors han fascinat els amants de la natura des de fa molts anys i es calcula que avui en dia n'hi ha unes 26.000 espècies. “Les formes de les flors són molt diverses i a vegades estranyes, i això, juntament amb la seva coloració, fa que tinguin alguna cosa enigmàtica, que no només ha fascinat naturalistes, escriptors, horticultors i el públic en general, sinó també, i molt especialment, els científics". Ho diu Llorenç Sáez, professor de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona, que explica que els sistemes de pol·linització i els mecanismes d’atracció dels pol·linitzadors que caracteritzen aquestes plantes han sigut sempre un reclam per a la comunitat científica. De fet, i a tall d'exemple, aquest expert recorda com Charles Darwin ja va fer un estudi a fons de la biologia reproductiva de les orquídies i va posar de manifest les complexes interrelacions entre les seves flors i els insectes pol·linitzadors. Tot plegat demostra que l’interès i la passió per aquestes plantes ve de lluny. 

“Sempre que pensem en flors o rams de flors, els relacionem amb les àvies o les mares”, es lamenta Leonor Fernández, una florista jove que ha posat en marxa el projecte Abril Flores Mil, amb el qual ofereix rams a domicili. La Leonor forma part d’una nova generació de floristes que creuen que ha arribat el moment de sacsejar el sector i de convertir la flor en un element més de la vida quotidiana.

Hectàrees de margarides, petúnies i clavells en la seva màxima esplendor s’estenen davant dels ulls de Marta Noè, propietària d’un viver familiar al Maresme. En tres setmanes, les alegries que prometia aquest paisatge florit s’han esvaït i el confinament a causa de la pandèmia ha condemnat bona part de les flors a lluir ufanoses als camps i a l’hivernacle en lloc de fer-ho als gardens i les floristeries, ara tancats, o als balcons i jardins particulars o públics. “Ja hem llençat els gira-sols, i molts clavells correran la mateixa sort”, lamenta Noè. El tancament ha arribat en el pitjor moment possible: “Portem tres setmanes de les vuit més fortes de l’any a zero de facturació”, resumeix la responsable del viver, que no ha pogut donar sortida ni al producte del mercat local ni al que anava a exportació, com és el cas del clavell de test, que representa la meitat de les plantes que ven a països com França i Alemanya.

Els efectes de la falta de fred es comencen a percebre als conreus de casa nostra. Els ametllers fa dies que van florir, i altres arbres fruiters com el presseguer, l’albercoquer, el cirerer o la prunera comencen a omplir de colors els camps abans que arribi oficialment la primavera. Tot un espectacle cromàtic que s’esglaona del febrer a l’abril en funció de les precipitacions i les temperatures. La floració dels fruiters també depèn de l’espècie i de l’altitud del conreu. Així, a la plana de Lleida els primers arbres a florir són els del Baix Segrià, i els últims, els de la Noguera. El color de les flors d’aquests arbres fruiters va del blanc al groc, passant pel rosat o per tons fúcsies, i pot ser diferent segons la varietat d’arbre dins una mateixa espècie.

La gran festa de l'extravagància floral que dona el tret de sortida a l’estiu londinenc obre avui les portes en un dels exquisits barris de l’oest de la ciutat, en concret als terrenys del Royal Hospital Chelsea. El festival, anual, que coincideix amb el període de floriment, ofereix cinc jornades en què se celebren tots els aspectes imaginables i inimaginables de l’art de l’horticultura. Una tradició que es remunta al 1913, i que només es va interrompre durant les dues guerres mundials.

Quan el fred ja escampa i torna a florir la natura, pels volts del mes de maig, moltes poblacions catalanes s’organitzen per celebrar les que seran les festes populars més vistoses de l’any. Els visitants de les localitats veïnes mai fallen, però ja fa temps que moltes d’aquestes festivitats també atrauen milers de turistes que es desplacen al municipi per contemplar-les. El motiu? Que els carrers de les poblacions es converteixen en escenaris de conte gràcies a les grans protagonistes de la festa: les flors.

La Pietat Desplà, una de les obres mestres de Bartolomé Bermejo, és un quadre prodigiós: és inexcusable anar-la a veure a la gran exposició que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica a Bermejo, fins al 19 de maig, per commoure’s amb el sentiment tràgic de la mort de Crist i amb l’expressió compungida amb què el canonge Lluís Desplà assisteix a l’escena. Per si Bermejo encara no hagués donat prou mostres de mestratge, la Pietat Desplà encara conté un aspecte extraordinari: en la restauració de la pintura es van descobrir una quarantena de plantes i flors, un aspecte que, salvant les distàncies, continua apareixent en ple segle XXI en les obres de creadors com l’artista turca Isik Güner i l’il·lustrador Toni Llobet, un dels autors de 101 flors de camp, marges i voreres de Catalunya que cal conèixer.

Algunes flors i plantes ens diuen coses sobre on som, o fins i tot ens diuen coses sobre fets que van passar fa milions d’anys al sòl que trepitgem. Segons l’expert en botànica Moisès Guardiola, en alguns indrets les erupcions de material magmàtic que hi va haver fa milions d’anys defineixen encara les característiques del sòl i fa que algunes plantes hi puguin créixer i unes altres no. És el cas d’alguns llocs de la serralada Litoral, de la Selva i de l’Empordà, els únics a Catalunya on es pot trobar un tipus de ginesta anomenada ginesta linifòlia.

La primera flor va ser delicada i arrodonida, amb diferents capes de tres pètals cadascuna, allargats i corbs, i acabats en punta. Recorda el nenúfar d'una llacuna i, segons els estudiosos, és l'avantpassat comú de totes les flors existents.