<![CDATA[Ara Balears - Collserola]]> 10 <![CDATA[Així era la fusta que escalfava la Barcelona romana i la medieval]]>

Barcelona ha fet servir la fusta dels boscos de la serra de Collserola des de fa molts segles. No és cap secret, però ara una investigació de l’arqueobotànica Sabrina Bianco publicada al Journal of Archaeological Science ha permès conèixer millor com van ser explotats els boscos i constatar que des de la Bàrcino romana fins a l’Edat Mitjana la ciutat es va nodrir bàsicament de tres espècies: l’alzina, el bruc i l’arboç. En general la gestió va ser prou eficaç perquè en temps dels romans no hi hagués una desforestació dels boscos dels quals obtenien energia. "Hem pogut detectar que la gestió de les zones de bosc va ser sostenible", assegura Bianco.

]]> <![CDATA[L'anell quàntic de Collserola]]>

Quan el juny del 1925 el físic alemany Werner Heisenberg es va retirar a la diminuta illa de Helgoland per guarir-se d’una rinitis al·lèrgica, no devia pensar que gairebé cent anys més tard els diaris generalistes parlarien d’ell. Però allà, mentre passejava insomne pels penya-segats rogencs amb el Divan occidental-oriental de Goethe sota el braç, en una mena d’epifania o èxtasi romàntic, va resoldre un problema que no el deixava dormir des de feia mesos i va bastir els fonaments de la física quàntica actual.

]]> <![CDATA[“Ara que heu vist com es recupera la natura, és el moment de respectar-la”]]>

No s’han detectat porcs senglars a les zones habituals des que va començar la pandèmia al Parc Natural de la Serra de Collserola, però s’hi ha pogut veure una geneta a plena llum del dia. D’una banda, els animals que han generat una relació de dependència amb les persones, com els senglars i els coloms, tendeixen a buscar la humanitat en zones urbanitzades. De l’altra, la majoria, com que no detecten presència humana, tenen un comportament més tranquil, explica el biòleg de l’estació biològica del parc, Francesc Llimona. Però, ara per ara, tot són interpretacions i hipòtesis que fa a partir de les imatges d’una càmera remota en proves instal·lada en un únic indret de l’espai natural i de les observacions dels dos únics guardes que continuen custodiant el parc i estudiant els canvis que s’hi produeixen.

]]> <![CDATA[El tresor natural de Collserola]]> AQUEST CAP DE setmana, una amistat experta en indrets poc freqüentats m’ha portat a passejar entremig de tres milions de persones. Corria l’aigua fresca que sorgia d’uns dolls tan generosos que semblava el Montseny, amb aquella alegria sorollosa de la vida quan corre. El corrent arrossegava algun plàstic, però l’aigua era tan clara que n’hauria begut. No me’n sabia avenir. A les zones obagues de la cara nord hi havia molsa als marges, i el camí serpentejava sota una volta de branques que conferien a l’excursió una escala humana. Aquí i allà hi havia arbres a terra, vençuts pel Gloria o per ves a saber quins estressos. Tot això és a la serra de Collserola, tan a prop del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès i tan lluny dels seus fums i els seus neguits.

]]> <![CDATA[Controlat l'incendi de Collserola, que ha cremat una vintena d'hectàrees]]>

Controlat l'incendi que crema des d'aquest matí a la muntanya de Collserola. Els Bombers de Barcelona han fet públic passades les 16 h, a través del seu compte de Twitter, que donaven per controlat el foc, que ha cremat 21,12 d'hectàrees segons el cos d'Agents Rurals.

]]>