Acord de darrera hora entre el PP i Vox pel que fa a les candidatures al Senat de 23 províncies amb l'objectiu de maximitzar els resultats. Entre les quals, les Illes Balears, on Vox ja ha anunciat que no es presentarà a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En virtut del pacte, el PP cedirà el número dos de la papereta a Mallorca a Vox.

El coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, s'ha mostrat satisfet aquest dilluns d'haver aconseguit finalment incloure Podem a la coalició d'Ara Més-Front Ampli. La líder de Podem a les Illes, Lucía Muñoz, anirà com a número tres a les llistes, com a independent. "M'encanta que els plans surtin bé", ha dit l'ecosobiranista. En resposta a la crida al vot útil a partits més grossos, ha llançat un missatge a l'electorat d'esquerres: "Presentam una papereta amb la seguretat d'obtenir representació i capacitat d'incidir en la política estatal".

"Espanya és la meva església, i la seva bandera el meu altar". És la lletra de la cançó Prioritat nacional que Vox va llançar a la campanya per les andaluses i aquest dissabte ha sonat a tot volum en el míting de Santiago Abascal davant la Seu. El paisatge és sempre el mateix: banderes d'Espanya, camisetes de la selecció amb el nom d'Abascal a l'esquena i nines lluint polseres amb les paraules 'La reconquesta'. Però com són els fans de Vox que han vingut a escoltar el seu líder a Palma?

Un de cada quatre joves menors de 25 anys votaria ara mateix Vox a les eleccions generals. Ho diu el CIS, que en la seva darrera enquesta tradueix en xifres el que és una tendència creixent que anys enrere ja s’ha significat, encara amb més força, a altres països d’Europa, com França, Alemanya i Itàlia. La imatge de manifestants que freguen la majoria d’edat cantant el Cara al sol davant dels acampats a Madrid pels decrets Maricarmen a favor de l’habitatge ho ha evidenciat encara més. Ser punk ara és ser de dretes, confirmen els sociòlegs, que veuen en les xarxes socials i en la precarietat del mercat laboral i de l’habitatge la font de cultiu de la radicalització i polarització dels missatges i del moviment reaccionari que es manifesta entre la joventut.

El diputat de Sumar Més al Congrés, Vicenç Vidal, no repetirà com a cap de llista a la coalició d'Ara Més-Front Ampli. Pressionat per bona part de l'executiva permanent de MÉS per Mallorca i Més per Menorca, finalment s'ha retirat de la competició i ha deixat via lliure a Carme Gomila. La manacorina serà la cara visible dels ecosobiranistes a les pròximes eleccions generals del 29 de novembre, una vegada ho ratifiqui formalment la federació.

La pugna entre sectors favorables a Vicenç Vidal i a Carme Gomila per liderar la candidatura d'Ara Més al Congrés recrua. Encara que la manacorina és l'opció de l'executiva permanent de MÉS per Mallorca i té el suport de Més per Menorca i Ara Eivissa, els quadres favorables a l'actual diputat de Sumar-Més al Congrés pressionen perquè l'assemblea de MÉS per Mallorca, on Vidal té l'opció de sumar bona part dels vots, proposi un candidat.

"Serem devora els treballadors de les Illes per pressionar, exigir i demanar mesures valentes pels ciutadans d'aquesta terra". Amb aquestes paraules la portaveu d'Ara Més, Carme Gomila, ha demanat el vot aquest dilluns, en la primera compareixença dels representants de la coalició Ara Més-Front Ampli que es presenta a les eleccions generals. La candidatura aglutina set formacions polítiques: MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa a la federació d'Ara Més, i Sumar, Esquerra Unida, Progreso en Verde i Recortes Zero com a part del Front Ampli.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, va convocar el debat de política general aquest dimarts dia 20 sense gaire cerimònia. Si habitualment convocava els grups parlamentaris per anunciar-los-en la data, en aquesta ocasió es va limitar a comunicar-la mitjançant un escrit dirigit al president del Parlament, Gabriel Le Senne. Encara que els debats de política general serveixen per examinar l'acció de l'Executiu, el qual hi sol anunciar mesures per abordar qüestions estructurals, en aquesta ocasió els partits de l'oposició tenen poques expectatives pel fet que el ple està massa a prop de la campanya de les eleccions generals.

El PSIB ha apostat per l'actual portaveu del partit al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, com la seva candidata a les eleccions al Senat. Fonts dels socialistes asseguren que les negociacions amb MÉS per Mallorca per fer una candidatura conjunta a les quatre illes encara continuen però van pel bon camí i esperen poder anunciar que hi ha acord aquest divendres mateix. En paral·lel, el partit també ha decidit que l'actual senador, Pere Joan Pons, substitueixi Alfonso Rodríguez com a delegat del govern espanyol a les Illes, després de la renúncia d'aquest per centrar-se en les eleccions municipals a Calvià.

Entre les qüestions que queden al pap per l'avançament de les eleccions generals n'hi ha que afecten directament les Illes Balears. D'entre els afers que quedaran aturats al Congrés dels Diputats hi ha la proposició de llei de cogestió aeroportuària i la reforma de la llei d'infància impulsada des de les Illes pel cas Roldán. Igualment, en aquests nous comicis previstos per al 29 de novembre, Formentera escollirà un senador propi per primera vegada.

La presidenta del Congrés, Francina Armengol, es perfila com a opció favorita per liderar la candidatura del PSIB a les eleccions generals del 29 de novembre. La candidata del partit a les autonòmiques, Rosario Sánchez, ha recordat en una roda de premsa que Armengol ja es va postular el passat mes de juny, quan va anunciar que no es presentaria a les autonòmiques. "Seria una fantàstica cap de cartell", ha explicat. Amb tot, la decisió definitiva es prendrà després d'un procés d'eleccions primàries.

Pedro Sánchez ha obert la porta a deixar la presidència del govern espanyol per la investigació que s'ha obert contra la seva dona. Podria sotmetre's a una qüestió de confiança –que no requereix majoria absoluta al Congrés i podria superar amb els seus socis–. Ara bé, què passa si fa un pas al costat? El president espanyol no pot cedir la presidència a dit, i només té dues alternatives possibles: que un altre candidat se sotmeti a un debat d'investidura o convocar eleccions.

Les eleccions generals celebrades aquest dijous al Pakistan han deixat el país en un estat de profunda incertesa, que pot accentuar encara més l'endèmica inestabilitat en què es viu. Si bé encara no ha acabat el recompte en 44 districtes, ja es pot avançar que els candidats independents que donaven suport a l'exprimer ministre Imran Khan, empresonat ara per corrupció i altres delictes, han trencat les expectatives i han aconseguit la majoria d'escons a l'assemblea.

“Hi ha desconcert, incredulitat i negació”. “Estan alterats, decebuts i molt callats; poques bromes, aquests dies”. “Estan en estat de xoc, no entenen res”. “Ha caigut una bomba nuclear”. “Estan flipant i molt fotuts”. “Estan atacats, tenien coll avall que sumarien o que els faltaria molt poc”. “Tenen una gran decepció i, a sobre, dependre de Puigdemont els mata”. 

L'idil·li de l'extrema dreta amb les urnes a l'estat espanyol va començar el 2018 a Andalusia. Apel·lant als que després han continuat sent els seus grans èxits (el nacionalisme espanyol, el combat contra la immigració irregular, contra l'independentisme, contra la memòria històrica i contra el feminisme) va assolir 12 diputats, gairebé 400.000 vots i la clau del canvi de govern. Va investir el llavors candidat del PP, Juanma Moreno Bonilla. Des d'aquell moment, cada cop que s'ha cridat els ciutadans a votar, Vox ha anat guanyant nous adeptes, fent forat especialment en els barris més pobres, als que arribava amb suposades solucions fàcils per resoldre problemes difícils.

El PP i Vox van assolir bona part del poder institucional al País Valencià en les eleccions d'ara fa dos mesos. Des de la presidència de la Generalitat, amb Carlos Mazón al capdavant i amb un extorero que exalta el franquisme de vicepresident, fins als ajuntaments de València, Castelló i Alacant, i també dues de les tres diputacions provincials, els pactes entre els populars i l'extrema dreta han germinat, amb l'extrema dreta dins o fora dels governs. I fruit d'aquests acords també han arribat titulars llampants que qüestionen la violència masclista, la memòria històrica o que carreguen contra l'ús del català.

La victòria del PSC és la del triomf del vot útil. Si, al capdavall, qualsevol elecció formula una pregunta als electors, la pregunta que la majoria de votants catalans van acabar contestant-se va ser quina era la millor manera de frenar el PP i Vox i la resposta va ser votar socialista. El PSC ha tornat a ofrenar noves glòries al PSOE i Salvador Illa ha fet un pas més en direcció a la Generalitat. Al Govern de Pere Aragonès se li complica la navegació.

El consol, no tan magre com podria semblar, és el desinflament del front de la dreta nacionalista espanyola per la banda més ultra. La davallada de Vox és severa, recorda la de Ciutadans i mostra que el vot que havia migrat cap al partit de Santiago Abascal comença a tornar cap allà d'on havia sortit, és a dir cap al PP. Recordem que el PP va també ple de negacionistes: del canvi climàtic, de la violència de gènere, de la diversitat nacional, de la pluralitat lingüística i cultural, etc. Per tant: un consol no desdenyable, sí, però d'alegria, més aviat cap ni una. Sobretot perquè els resultats auguren rebaixes (de discurs, de to, d'exigència) en els temes que acabem d'esmentar, també per part de l'esquerra.

Un club de futbol fa bé de no prendre partit. Això no evita que el futbol sigui inseparable de la política. Com tot, de fet. Els pericos sabem què són i què representen els qui es declaren “apolítics”. Ho són com ho era el dictador sanguinari que van patir els nostres pares: “Haga usted como yo y no se meta en política”. Un personatge més present que mai en aquestes eleccions, per cert. Perquè mai fins ara els seus hereus més purs i genuïns havien arribat a unes eleccions amb possibilitats de formar part del govern. És per això que avui em semblaria una frivolitat desaprofitar aquest espai d’opinió escrivint, només, de futbol. Diumenge hi ha molts drets en joc, drets individuals i drets col·lectius. I uns senyors que volen eliminar tots aquests drets en nom de la Pàtria i de la Llei Natural. Ho hem d’evitar.