<![CDATA[Ara Balears - INFORMACIÓ]]> 10 <![CDATA[L’ombra que ens falta]]> En un temps incert en tots els aspectes, la promesa de certeses impossibles esdevé un opi encegador i addictiu. Certeses que funcionen com a refugis temporals davant un món que costa cada vegada més de digerir. Però la temporalitat d’aquestes certeses és més efímera que mai i deixa ben nua la seva manca de consistència real. Són pseudocerteses que se’ns aboquen per la via de la sobreinformació i dels algoritmes tecnològics, que converteixen qualsevol inquietud legítima en una allau de respostes fàcils, concloents i tranquil·litzadores. Respostes que conforten de manera instantània, però que deixen després una buidor fonda, una absència de sentit que només cerca omplir-se amb més estímuls immediats, amb dogmatismes extrems, amb relats simples i salvadors, amb refugis trampa que prometen protecció mentre ens empresonen en un sense-sentit existencial, un desassossec crònic del que cercam desesperadament evadir-nos tornant a caure en el renou, l’excés i la buidor.

]]> <![CDATA[Quant estaries disposat a pagar per La Veritat?]]> Si fas una enquesta i demanes com d’important és la música per a la ciutadania probablement rebràs respostes apassionades i acabaràs tenint la impressió general que la música és molt important per a molta gent, de fet alguns t’asseguraran que una música els acompanya tot el dia i d’altres, directament, et diran que no podrien viure sense ella.

]]> <![CDATA[Realitats gasoses]]>

Els darrers dies hem presenciat un fet que semblava un experiment sociològic. ¿Com reaccionaria la societat si, de cop i volta, allò que teòricament generava una comprensible preocupació –les irregularitats i casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al PSOE– fos bescanviat gairebé el mateix dia per uns altres assumptes simètrics –les irregularitats i casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al PP–? En qüestió d'hores, molts ciutadans van passar d'estar molt atents a determinades peripècies personals i partidistes a contemplar-ne unes altres que, d'alguna manera, feien dubtar de les primeres (o a l'inrevés). Certes declaracions improvisades, convertides després en exercicis de sobreinterpretació de la realitat a còpia de trinxar-les a les tertúlies, es van creuar amb unes altres que, convenientment reescalfades a les xarxes socials, ja formen part de la petita història local de la frivolitat. Sort que aquestes coses mai no duren més de vint o trenta hores després de l'esclafit inicial... Tot plegat també té una dimensió global. Si avui Donald Trump anunciés que té la intenció de divorciar-se –és el primer exemple que m'ha passat pel cap– generaria una escolàstica efímera sobre el tema que deixaria en un segon o tercer pla la runa ignominiosa de Gaza. Que consti que no m'estic referint a grans desastres naturals o a altres coses que sí que justificarien un canvi brusc de tema, sinó a un fet intranscendent des d'una perspectiva col·lectiva. 

]]> <![CDATA[Mentides piadoses]]>

Tan sensibles com som a la desinformació que provoquen les notícies falses, alhora ens mostrem tan extremadament tolerants amb la sistemàtica publicació de mentides piadoses que ens volen fer combregar amb l’agenda política de qui les ha fabricades i del mitjà de comunicació on es publiquen. Penso en tots aquests estudis, investigacions, entrevistes i reportatges posats al servei d’una representació esbiaixada de la realitat per fer-la més complaent i menys conflictiva, o bé per fer-la més amenaçadora i provocar una resposta més contundent a favor de com es voldria que fos.

]]> <![CDATA[Intentar comprendre]]>

Es pot surar a mercè del corrent, però si es vol nedar i triar port anirà millor llegir premsa. Vivim temps accelerats, en què la societat s’expressa entre el malestar i la fúria, i sembla que cada cop ve menys de gust llegir diaris i encara menys pagar-los. Les poques ganes de saber, d’intentar comprendre, coincideixen amb altres intents d’eludir la realitat que passen per la indolència política. No ve de gust anar a votar o es vota enrabiat el populista de torn. Tampoc no ve de gust mirar la misèria, ni sortir de la còmoda bombolla d’eco de l’scroll infinit. Anestèsia per al dolor i voluntat de mantenir l’encefalograma pla.

]]> <![CDATA[La informació contra la realitat]]> Una part de la feina de periodista és sentir vergonya de ser periodista. De vegades, just després de dir a què em dedic sent l’impuls de demanar disculpes: com explicar que jo no som un periodista d’aquells sinó dels altres? Com puc estar segur que és així? 

]]> <![CDATA[Llegir diaris també és sexi]]>

Hi ha una tendència mundial a evitar el consum d’informació. Quan preguntes el perquè, els que han desertat de les notícies et diuen que ho fan per protegir-se de la negativitat i poder viure la seva vida en pau.

]]> <![CDATA[La mort i la xarxa]]> Ja és habitual la notícia dels morts que, de fet, són ben vius. La gent famosa de qui s’escampa la notícia de la seva mort, i en corren ja tuits i notícies de diaris, i fins i tot alguna necrològica –escrita fa estona–, quan de sobte ha de sortir el mateix interessat a dir que no, que continua remenant la cua, sa i xerrador. S’ha arribat a un punt en què, de tot allò que es diu a les xarxes socials, n'has de creure ben poc, i així i tot amb prevencions. Les xarxes són sobretot oci, perquè la informació que hi corre és sobretot superficial, titulars i comentaris més o menys feridors, irònics o lúcids sobre aquests mateixos apunts d’actualitat. S’hi fan, doncs, comentaris de notícies, d’una manera més aviat inútil, en el sentit que no tenen cap incidència real, més que potser crear opinió, o fer destacar el propi parer enmig del devessall de missatges. Ho mirem per entretenir-nos, per assabentar-nos del mitjà, no del missatge. 

]]> <![CDATA[La generació de vidre arriba a les PBAU]]> Una de les polèmiques més enceses que han sacsejat darrerament l’Arxipèlag ha estat l’ocasionada per les Proves de Batxillerat d’Accés a la Universitat 2023.

]]> <![CDATA[Els joves tindran una subscripció gratuïta als diaris a través d'un programa de l'APIB]]>

L'Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) ha presentat un programa per afavorir el consum de premsa escrita entre els joves de les Balears. La iniciativa, de la qual forma part l'ARA Balears, es dirigeix als ciutadans que compleixin 18 anys durant l'any 2023 i 2024, que des del pròxim dimarts, 9 de maig, podran contactar amb els mitjans participants per gestionar una subscripció gratuïta de tres mesos a la seva edició digital. Es preveu que es pugui arribar a prop d'un miler de joves. Per fer-ho possible, la Direcció General de Joventut ha aportat una subvenció de 29.000 euros. En el cas que l'1 de gener de 2024 encara no s'hagi esgotat el pressupost, la franja d'edat s'ampliarà als joves d'entre 16 i 30 anys.

]]> <![CDATA[Efecte còctel]]> Els experts en percepció humana ja fa unes quantes dècades que saben que, entre el batibull de soroll que ens pot arribar a envoltar, tenim la capacitat de distingir allò que pugui ser important per a nosaltres. 

]]> <![CDATA[Informació segrestada]]>

Els anuncis de compreses són sublims. Ni gota de sang, poesia pura. "De què fan olor els núvols?" Els venedors de cel·lulosa s’aferren a l’intangible per no mostrar els ofensius fluids femenins. "Em sento segura". Fora del cotó fluix publicitari, en el món real, la seguretat s’associa a l’absència de perill. La por que ens duu a arrancar a córrer, davant la fera o el foc, és útil per a la supervivència. Quan aquesta emoció primària —veïna de la ira i antídot de la compassió— es dispara de manera infundada és contraproduent. La confiança, indispensable per a la cooperació, també és essencial per sobreviure en un món inhòspit. 

]]> <![CDATA[De tot això també se’n ressent l’independentisme]]> No concebo la rutina diària sense dedicar pel cap baix mitja hora al dia a llegir el diari. La majoria de persones esmercen molt més temps a les xarxes socials. La democratització de la informació (tothom pot ser emissor i tots som receptors) ha anat en paral·lel al declivi de la lectura dels mitjans reglats, aquells que en principi donen notícies contrastades. Tot i que, esclar, fa temps que costa discernir on és la informació honesta i fiable. Una manera fàcil de destriar el gra seriós de la palla informativa populista és, en el cas dels mitjans escrits, tenir clar que res no és gratis. Si tu no t’has de gratar la targeta Visa per llegir una notícia, vol dir que algú paga la festa (des)informativa i està interessat en fer que hi accedeixis. Com a mínim assabenta’t de qui t’està venent la moto. I desconfia’n.

]]> <![CDATA[Nova llei d'atenció al client: podràs exigir parlar amb una persona i no una màquina]]>

Adeu a les trucades eternes o les frustrants converses amb robots. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a la nova llei de serveis d'atenció al client, a proposta del ministeri de Drets Socials i Consum, ara amb Pablo Bustinduy al capdavant. El text l'havia impulsat el seu predecessor, Alberto Garzón, però va quedar a les portes de ser aprovat al Congrés dels Diputats per la convocatòria avançada de les eleccions generals.

]]> <![CDATA[Tens dades? Tens un pla?]]> Un dels problemes amb els quals ens trobam més sovint a la redacció del diari, de qualsevol diari, de qualsevol mitjà d’informació, és la manca de dades. Aquest és un fet especialment greu a les Balears, on els periodistes molt sovint acaben renunciant a informar sobre un tema perquè les administracions públiques no tenen les dades necessàries per poder construir una informació amb unes bases sòlides. Els periodistes es passen mitja vida demanant unes estadístiques i unes xifres que l’Administració hauria de tenir i no les té. O les té i encara no les té processades –i aquest ‘encara’ pot voler dir que fa anys que esperen la posada en ordre, amb la qual cosa ja no són vàlides. També passa que les té perquè qualque comissió o equip de treball d’un departament qualsevol les ha inclòs en un informe, fins i tot les ha elaborat i pensat i n’ha extret conclusions, però aquest treball és dins qualque calaix o qui sap en quina carpeta de quin ordinador. Res, que si hi són és com si no existissin.

]]> <![CDATA[Mentides]]> Ja sabem que la primera víctima de qualsevol guerra és la veritat objectiva, els fets i el seu relat. Durant això que anomenem postmodernitat s’ha volgut teoritzar sobre la manca de consistència de la veritat com a fet incontrovertible; així, tot serien interpretacions, tan sols, i l’aspiració a dir la veritat sobre qualsevol cosa no seria més que fer passos a la impostura des d’una cega arrogància. Les filosofies de la sospita ens volen fer dubtar de tot, fins i tot que plou quan veiem la pluja amb els nostres propis ulls o ja anem amb la roba ben xopa. Però pensar així, sobre fets reals o objectius, no sobre ideologies sinó sobre la realitat final del que passa o no passa, no és res més que donar ales al cinisme, a la impostura i a un escepticisme nihilista, que ens acaba convertint a tots en zombis i mentiders. Ara s’ha posat de moda, en aquesta línia, mostrar-se dubtós davant de la injustícia flagrant, del crim immens, de la invasió militar russa a Ucraïna. 

]]> <![CDATA[Difuminar el mapa d’Ucraïna]]>

Un dels rètols més vistos aquests dies a qualsevol cadena de televisió és el que anuncia les connexions en directe des d’Ucraïna. Mentre en les televisions públiques hi ha un interès per concretar el punt del país des del qual es parla, no només especificant el nom de la ciutat sinó també ubicant-la geogràficament al mapa perquè l’espectador se situï, a les televisions privades han caigut en la rutina de fer servir el terme Ucraïna com un comodí, un rètol genèric, per fer entrar qualsevol testimoni sense que importi realment el lloc des del qual ens està parlant. També s’ha incorporat, en molts casos, un secretisme a l’hora d’ubicar els testimonis que no es practica en altres cadenes. Periodísticament, és important especificar el lloc on es troben els testimonis per entendre l’evolució del conflicte. 

]]> <![CDATA[Les nostres vides]]> La idea de la conspiració està molt arrelada a les nostres societats. Vivim en un món al qual creiem que li manca sentit; la incoherència, el fatalisme, les casualitats i el caos s’alineen contínuament per donar-nos un relat embogidor del que passa, que ens té sempre entre temorosos i estupefactes. Mirar les notícies es pot acabar convertint en un espectacle demencial. 

]]> <![CDATA[El martell]]> Amb l’arribada d’internet es va parlar d’una democratització del coneixement. Això havia de possibilitar que moltes persones poguessin accedir a la informació lliure, al saber i a tot allò que els estava suposadament vedat i era inabastable. Ja hi havia biblioteques públiques plenes d’enciclopèdies, assaigs, diaris i revistes, però internet, que no és gratuït ni ho serà mai, semblava que havia de posar tot això en safata, a l’abast de les masses. 

]]> <![CDATA[Actualitat carnívora]]> Està vist que la somnolència estival ja no ens salva dels sotracs informatius i els escàndols que incendien les xarxes. Ara l’adrenalina de la rabiosa actualitat flueix permanentment i intoxica la reflexió per falta de silenci i de distància.

]]>