Al matí es presentava la campanya d'incendis forestals, advertint que seria "difícil i llarga", al migdia començaven a cremar els primers focs i al vespre la situació ja estava tan desbordada que va caldre activar la fase M2 d'emergència i mobilitzar tot el personal operatiu lliure de servei. En poques hores s'ha pogut comprovar la duresa que vindrà les pròximes setmanes: Catalunya ha tingut mitja dotzena de focs simultanis per culpa d'una tempesta amb llamps però sense pluja. El de més envergadura, el d’Artesa de Segre, havia cremat més de 500 hectàrees de l’entitat municipal de Baldomar a les 20.30 i preocupa els bombers, que han hagut de recomanar el confinament de tres nuclis urbans i evacuar un càmping i una casa de colònies. Un canvi en la meteorologia ha complicat les tasques d'extinció i ha impedit que els bombers controlessin el flanc esquerre, que ara amenaça les 20.000 hectàrees del Montsec, segons ha advertit el delegat de la Generalitat a Lleida, Bernat Soler.

Un metge del departament d’Interior, amb les inicials J.P.D., ha rebut denúncies per abusos sexuals de tres mosses d’esquadra que va atendre la tardor del 2019. La primera es va presentar el febrer del 2020 i aleshores Interior, en mans de JxCat, va decidir que l’home pogués continuar fent visites a dones acompanyat d’una infermera. No va ser fins al novembre de l’any passat que el departament, ara capitanejat per ERC, va obrir un expedient disciplinari al metge per prohibir-li que pogués atendre dones fins que no hi hagi una sentència ferma. Des de llavors s’han presentat dues denúncies més: una el febrer d’aquest any i una altra divendres passat, que va motivar la detenció de l’home. Des d’aquest mes Interior l’ha apartat del lloc de feina, deixant-lo també sense sou.

El departament d’Interior tornarà les 23.000 multes que ja havia cobrat del primer estat d’alarma. El conseller Joan Ignasi Elena ha anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el confinament domiciliari posa “molt difícil” mantenir-les. Tot i que també ho veu injust, “perquè hi ha hagut incompliments de les persones” de les restriccions del covid, ha assegurat que la sentència és “molt taxativa”. El govern espanyol va ordenar divendres tornar les multes del primer estat d’alarma. Però Elena, en una entrevista a TV3, ha admès que era un procés que “té complexitat”, motiu pel qual “ara mateix es treballa per veure com es gestiona”.

Encara és molt aviat i ningú sap del cert què passarà amb la pandèmia del covid-19 d'aquí un mes o dos. Però el departament d'Interior estudia diversos escenaris de desconfinament que es podrien aplicar quan arribi el moment oportú. Les decisions es prendran en funció de com avanci el coronavirus a Catalunya i a la resta de l'Estat, perquè de moment les competències estan centralitzades en el govern espanyol, que és qui té l'última paraula per fixar les dates i les mesures. Tot i això, Protecció Civil de la Generalitat ja treballa en diferents propostes, que sempre preveuen més d'una opció, que es podrien començar a posar a prova en les pròximes setmanes si l'evolució del virus hi acompanya.

Pere Ferrer, fins ara cap de gabinet del conseller d’Interior Miquel Buch i dels seus predecessors Joaquim Forn i Jordi Jané, és des d’aquest dimarts el nou director general dels Mossos d’Esquadra. Després d’un any i tres mesos en el càrrec, el fins ara cap polític del cos, Andreu Martínez, ha presentat la dimissió, que arriba a les portes d’una tardor que es preveu tensa per al cos i que pot arribar a desgastar-ne la imatge tenint en compte que els agents hauran d’afrontar avui mateix les possibles mobilitzacions derivades del segon aniversari de l’1-O i, sobretot, la reacció a la sentència del Procés, que es preveu també per a aquesta primera quinzena de mes.

Membres dels sindicats dels Mossos d'Esquadra i de la plataforma MosSOS han deixat la tancada que mantenien des de les 11 h al departament d'Interior. Els representants de la plantilla han marxat de la seu després que hagin tingut una nova reunió al vespre amb el director general de la policia catalana, Andreu Martínez. A la trobada, segons ha explicat Martínez, el departament ha fet una proposta d'una retribució extra als Mossos que s'acullin a treballar unes hores extres anuals. Interior vol respondre així una de les reivindicacions dels sindicats policials, que reclamen l'equiparació salarial dels Mossos amb els Bombers de la Generalitat.

Agents dels Mossos d'Esquadra han tallat la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona durant hores, entre la tarda i el vespre, per reclamar millores laborals. Primer ho han fet entre les 16.30 h i les 18.30 h, fins que representants dels sindicats del cos i de la plataforma MosSOS han entrat en una reunió amb el secretari general de la Vicepresidència i d'Economia, Albert Castellanos, i la directora de serveis del departament d'Interior, Sílvia Quesada. Mentre ha durat la reunió, que ha acabat cap a les 21 h, els manifestants han tornat a tallar la Gran Via. Durant les diverses hores de protesta el trànsit ha quedat restringit en el tram de la Gran Via que creua amb la rambla de Catalunya, on hi ha la seu del departament d'Economia.

Les càrregues dels Mossos d’Esquadra en les manifestacions antifeixistes a Terrassa i Girona de dijous han tornat a situar la policia catalana a l’ull de l’huracà. Aquest cop el conflicte ha anat més enllà i ha provocat una topada entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i la conselleria d’Interior. Arran de l’actuació dels Mossos, el cap de l’executiu ha demanat canvis a la policia catalana i demà té previst reunir-se amb el conseller, Miquel Buch, per abordar la situació. La petició, però, va generar malestar al departament, sobretot per la manera com va transcendir: arran d’una trobada amb periodistes a Eslovènia de la qual es va fer ressò TV3 -d’on torna avui Torra de viatge-, es va fer públic que exigia mesures immediates al conseller. Fonts de l’entorn del president van assegurar, però, que no havia fet cap ultimàtum.

L’acollida dels centenars de menors estrangers no acompanyats (MENA) que arriben mes a mes a Catalunya ha obert un enfrontament entre dos departaments del Govern. Segons ha pogut saber l’ARA, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, liderat pel conseller Chakir el Homrani (ERC), ha fet arribar aquest vespre un informe al departament d’Interior, encapçalat pel conseller Miquel Buch (Junts per Catalunya), en què retreu la nova manera d’actuar dels Mossos amb aquests menors.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha enviat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què li recorda que la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya són competència dels Mossos d'Esquadra. Buch s'ha dirigit al ministre per "agrair-li la seva ràpida resposta" de convocar una Junta de Seguretat, però ha mostrat discrepàncies sobre el contingut de la trobada. El conseller ha demanat que, a l'ordre del dia, es tractin diverses mesures policials, com la prevenció i la protecció antiterrorista, el compliment dels acords de la Junta de Seguretat del juliol de l'any passat i la coordinació de les polítiques de seguretat. Pel que fa a la proposta de l'Estat de tractar la retirada de llaços grocs a la pròxima Junta de Seguretat, Buch ho ha rebutjat i ha respost que el Govern és qui té "l'autoritat governativa" de l'espai públic.

L’Ateneu Popular de Sarrià va quedar destrossat a finals de març després que hi provoquessin un incendi i pintessin símbols nazis i amenaces als CDR. Membres de Democracia Nacional van fer pintades i van enganxar cartells fa una setmana al casal popular de Nou Barris i van amenaçar els veïns. I aquesta setmana uns veïns de Verges han plantat cara a un grup d’encaputxats que despenjaven estelades. Són alguns dels incidents per ideologia política, que és com els denominen els Mossos d’Esquadra, dels últims mesos.

La titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona ha imputat els vuit agents dels Mossos d'Esquadra que van participar en la detenció de l'empresari del Gaixample Juan Andrés Benítez, que va morir a l'hospital el 6 d'octubre, hores després de ser reduït per la policia catalana. Els agents estan imputats per delictes contra la vida, contra la integritat moral i també per obstrucció a la justícia i coaccions. Després de conèixer aquesta decisió, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha anunciat la suspensió cautelar de funcions dels agents.