La nova novel·la d'Andreu Martín, Allò que només els passa als altres (Clandestina crims.cat / Alrevés), té com a escenari una Barcelona on els partits independentistes es barallen entre ells i on un jutge corrupte, Daniel Trujillo, es creu l'amo del món. Martín (Barcelona, 1949) assegura que és una novel·la que li ha costat força i que va estar a punt d'abandonar un parell de vegades. "Cada vegada que escric una nova novel·la és un repte, perquè m'hi vull aproximar de manera diferent. Aquesta vegada he triat un protagonista que no pertany ni al món del crim ni a la policia, està una mica al marge i s'ho mira de lluny, com ho podria fer un lector", assegura l'escriptor, que diu que se sent més còmode en el terreny de l'acció i de les persecucions policials.

La nova novel·la d'Andreu Martín, La quarta noia per l'esquerra (crims.cat), comença amb un revòlver clavat a la templa d'un anarquista. Un inspector de policia li exigeix que sabotegi l'empresari navilier per a qui treballa. Som a la Barcelona dels anys de la Primera Guerra Mundial, una ciutat plena d'espies, agents dobles, militars i tota mena de personatges foscos, sovint armats.

"Aquí veureu la diferència entre el món miserable dels furts famèlics i l'alta societat, on els crims anaven per altres camins, es matava molt i es guanyaven molts milions", anuncia Andreu Martín, que amb una llarguíssima i prolífica trajectòria com a escriptor de novel·la negra comissaria l'exposició Crim i delicte, que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya fins al 26 de febrer. L'exposició retrata una època, la postguerra espanyola, a través de la delinqüència, però també mostra com actuava una policia amb pocs recursos: "Quan els preguntaves si tenien ordinadors se n'enreien, ni tan sols tenien cotxes", assegura Martín. "Era una policia que perseguia i castigava, paranoica", afegeix l'escriptor.

"Els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no està boig, de seguida es pensen que està com un llum". Així sona la veu en primera persona d'en Francesc Ascàs, un jove dibuixant de còmics, introspectiu i extravagant, que viu en un pis d'algun carrer de l'esquerra de l'Eixample barcelonina i que protagonitza Ara direu que estic boig, la cinquena novel·la que Andreu Martín publica a la col·lecció Crims.cat de l'editorial Alrevés. "Quan surt de casa, cosa que no passa gaire, en Francesc es belluga per ambients limitats –explica Martín des del despatx on escriu totes les seves novel·les–. Hi ha, d'una banda, el bar on baixa a esmorzar, i, de l'altra, el barri on va a veure l'editor dels còmics que dibuixa i els amics d'aquest món. Són una colla esbojarrada on se sent bé, és l'únic lloc on creu que se li permet ser qui és de debò".

A partir d'aquest dijous, 23 d'abril –coincidint amb la diada de Sant Jordi i la celebració del Dia del Llibre–, autores i autors de Barcelona i de Madrid iniciaran una correspondència que es podrà llegir cada dia a la pàgina web www.duesciutats.com, inspirada en la novel·la de Charles Dickens Història de dues ciutats.

El dies 5 i 6 d'octubre, el Museu d'Història de Sabadell acollirà Sabadell Negre, Llar del Crim Literari, un festival dedicat a la literatura policíaca i de misteri. L’esdeveniment l’organitza la llibreria La Llar del Llibre, juntament amb el club de lectura Les Dames del Crim i l’Ajuntament de Sabadell.

Els lectors d’Andreu Martín saben que costa seguir-li el ritme. S’acosta als 70 anys però l’autor barceloní continua publicant, amb una regularitat impertorbable, un o dos llibres per temporada. Mig any després d’ El lado oscuro (Menoscuarto, 2017) arriba L’Harem del Tibidabo, segona novel·la que publica a la col·lecció Crims.cat d’Alrevés. “Treballava en l’esquema d’un llibre que seria políticament correcte que es podria haver dit Seguretat ciutadana, però una nit, mentre dormia, se’m va acudir una idea amb una intensitat que se m’imposava -recorda-. Després del primer capítol, el vaig ensenyar a un amic i em va dir que continués. Quan li vaig passar el segon em va comentar: «Vols dir que no et passes una mica?» Això em va fer veure que anava per bon camí”.

L'escriptor Andreu Martín ha guanyat el XV Premi Gaziel de biografies i memòries amb l'obra "Ara com ara, tot va bé", unes memòries en les quals l'autor rememora la seva vida personal i professional i ofereix un retrat viu de la ciutat de Barcelona. El jurat ha atorgat el guardó per unanimitat per "la gran quantitat d'informació" que ofereix el text "sobre la història de la cultura popular a Espanya, així com de la Barcelona efervescent dels anys 20 fins avui".

L'any 1955 Rafael Tasis publicaria una de les primeres novel·les negres en català, La Bíblia valenciana, en què un comissari i un periodista intenten localitzar una traducció perduda de les sagrades escriptures de finals del segle XV. Conscient de la temeritat i disposat a fer soroll en un panorama desèrtic, Tasis va seguir escrivint sobre crims i persecucions a És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960), títols suficients per motivar rèpliques per part de Manuel de Pedrolo -L'inspector fa tard (1960) i Joc brut (1965)- i Maria Aurèlia Capmany -Traduït de l'americà (1958).