Un dia feiner viscut com a festiu per aclamació popular, una festa que gira al voltant de l’amor i la literatura, simbolitzats per les roses i els llibres, que s’escau el dia del patró del país, que és un sant de qui s’explica una llegenda plena d’audàcia i gallardia, digueu-me, què pot sortir malament? Sant Jordi és el dia més bonic de Catalunya, precisament perquè és genuïnament nostre i perfectament comprensible i admirable a qualsevol latitud com a mostra d’alt valor cultural.

Som a les vigílies de Sant Jordi i gairebé tot el país –gràcies a Déu, sempre hi ha dissidents– es disposa a recrear aquest miratge anual del dia que semblem un país més culte, civilitzat i sensible del que som en realitat.

"Mai havia vist la Rambla tan plena de gent. La veritat és que, amb la gentada que avui hi ha per aquí, no importa anar a Barcelona a veure Sant Jordi", comentava una dona a una altra aquest diumenge migdia en veure la imatge insòlita de floristes compartint espai amb llibreters. El motiu és que les paradetes que habitualment es muntaven a la plaça d'Espanya s'han traslladat al 'passeig de les flors' a causa de les obres de remodelació. La conseqüència ha estat que la Rambla ha competit amb la plaça Major, pel que fa a l'afluència de persones. Aquest gran nombre de persones ha fet que a molts els recordàs la imatge de les Rambles de Barcelona, eix central dels llibreters durant aquesta jornada.

L'absència d'escolars a primera hora del dematí és, segons alguns llibreters, la diferència més destacada en funció de si Sant Jordi cau en dia feiner o en diumenge. "Si la festa cau entre dilluns i divendres, quan encara no són les 9 tocades ja compareixen els al·lots de moltes d'escoles del centre de Palma. Això pels llibreters és uns incomoditat, perquè els nins s'arremolinen devora les paradetes en un moment quan encara no tenim del tot muntat. Avui, en canvi, la cosa comença més tard. I allò positiu és que els al·lots compareixeran devers les dotze amb els seus pares. Així és segur que compraran llibres, cosa que no passa quan van amb els professors", comenta Miquel Ferrer, de Rata Corner, a les 9.15 h d'aquest diumenge assolellat. Ferrer encara desfeia capses de llibres a la plaça del Marquès del Palmer, entre la plaça Major i el carrer Colom.

“He fet una petita trampa”, reconeix el dibuixant Pere Joan, encarregat de crear la rosa que l’ARA Balears regala als lectors per Sant Jordi i que es pot trobar a les paradetes de les llibreries. “Els comiquers estam acostumats a contar històries i, si no hi ha una història, ens la inventam. I això he fet”. Ha aconseguit fe r-ho en una rosa que ha omplert d’un grapat de personatges que conten, cadascun pel seu costat, una història: són uns éssers de nas punxegut que s’enfilen o davallen per la tija de la rosa, depèn de per quin costat es miri. “Normalment les històries les explicam en horitzontal, que és com estam acostumats a llegir perquè no som japonesos. I en aquest cas la rosa, com si fos un punt de llibre molt gros, és vertical”, explica Pere Joan, “però la gràcia és que és un objecte que pots manejar com vols, així que si el fas girar pots veure els personatges i donar vida a les seves històries”.

No només seran les llibreries que diumenge tindran el portal obert o que muntaran paradeta arreu dels pobles i ciutats de les Illes Balears, sinó que hi haurà floristeries que també faran feina el dia de Sant Jordi. Aquest és el cas de Kike Pérez, responsable del quiosquet Kike Flowers de la Rambla de Palma. "Tenc ben clar que diumenge dematí hi haurà gent passejant per Palma, perquè és Sant Jordi i és un dia especial. No sé fins a quina hora tindré la floristeria oberta. Tot depèn de la quantitat de persones que tresquin pel centre", comenta el jove florista.

Els joves s'han cansat de les roses clàssiques, i ho demostra la proliferació de colors, que cada any augmenta a les parades de Sant Jordi. "Les roses de colors alegres i cridaners són les preferides dels més joves, els de l'anomenada generació Z, per marcar la diferència", diu la directora de l'escola d'art floral de Mercabarna Flor, Rosa Valls, que explica que aquest Sant Jordi s'espera que hi hagi moltes roses de color fúcsia, groc, lila o carabassa, a part de les clàssiques de color vermell.

¿Per què a l’entrada de Cadaqués hi ha una versió de l’Estàtua de la Llibertat, amb els dos braços alçats i una torxa a cada mà? A simple vista, és una pregunta que hauria de tenir una resposta ràpida i senzilla. Però res més lluny de la realitat. Rere la famosa escultura, d’uns set metres d’alçada, s’amaga una polèmica que, fa gairebé 30 anys, va dividir el poble alt-empordanès i va indignar la Fundació Gala - Salvador Dalí, que va signar un nou estira-i-arronsa amb John Peter Moore, exsecretari del geni surrealista i impulsor de l’escultura. I, malgrat que han transcorregut tres dècades, encara avui dia queden dubtes per resoldre. El més important, la seva autoria: ¿era realment una obra de Dalí o només està inspirada en un esbós seu?

Quan ja estàvem salvats, exhausts, encara tremolosos, el capità del vaixell de Salvament Marítim ens va confirmar la bestialitat del que havíem viscut: "A la badia de Roses mai havíem vist un temporal així". El vent va arribar a 75 nusos (uns 140 km/h). Van ser 25 minuts infernals d’ones, pedregada i foscor. No vèiem res, no sabíem on érem, manaven les onades embogides. Com els versos d’Ausiàs March que canta en Raimon: "Bullirà el mar com la cassola en forn". 

“És realment un plaer poder tocar en un lloc tan bonic i especial com aquest”, va admetre Ben Harper al principi del seu concert al festival Sons del Món. Tot i estar acostumat a fer gires per tota mena d’escenaris d’arreu del planeta, no cada dia es pot oferir un recital sobre els 25 segles d’història que es conserven sota la Ciutadella de Roses. L'antiga fortificació militar va ser testimoni aquest dissabte de l’actuació de l’artista, que, acompanyat de la banda The Innocent Criminals, va fer gala del seu virtuosisme multiinstrumentista amb una vintena de cançons que van viatjar pels seus trenta anys de carrera.

“Molts deien que no funcionaria, però mai havíem tingut tanta gent per Sant Jordi”, ha admès la Remei, una veïna de Calonge. La població del Baix Empordà es va erigir al desembre com el primer Poble de Llibres de Catalunya, amb l’obertura de set llibreries especialitzades al nucli antic, i tothom es preguntava si la iniciativa acabaria rutllant. Aquest dissabte era una prova de foc: han celebrat el primer Sant Jordi com a booktown, i el balanç no podria ser més positiu. Des de primera hora els carrers eren un formigueig de visitants que han desafiat el fort vent i l’amenaça de pluja per endinsar-se entre les roses i les noves llibreries.

La cuinera Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula, de Regencós, proposa menjar les carxofes amb una recepta ben singular, que inclou també remolatxa i una crema d'all blanc.

“No em penso moure d’aquí!”, va cridar rotund l’arqueòleg Miquel Oliva davant una màquina excavadora que estava destruint un tram de la muralla de la ciutadella de Roses. “No? Ja ho veurem, vaig a trucar a la Guàrdia Civil!”, li va respondre empipat l’operador. “Aquella nit van acabar, el Miquel i el meu pare, Francesc Reixach, dormint al calabós. Fins que l’endemà el Miquel va trucar a la Direcció General de Bellas Artes, que va ordenar que els deixessin en llibertat”, recorda la filla de Reixach, Mercè Ferrer, que també va treballar com a arqueòloga a la ciutadella, entre altres jaciments. Era el setembre del 1961 i aquesta va ser una de les moltes topades que va tenir Oliva amb els propietaris dels terrenys de la ciutadella, l’empresa MasDal, i que li van costar diversos maldecaps als jutjats, que va acabar resolent el Tribunal Suprem. Aleshores encara no se sabia que sota terra s’hi amagaven 25 segles d’història, que haurien quedat sepultats per sempre sota el ciment si no fos per un conjunt d’arqueòlegs, historiadors i polítics que se la van jugar per evitar que el jaciment acabés convertit en una urbanització de xalets i zones verdes.

L’antivirus de la lectura i el civisme ha sortit al carrer per fer oblidar el covid. Sant Jordi, com una injecció d’optimisme, ens ha començat a marcar la ruta per deixar enrere la pandèmia. Armats de mascareta, roses, llibres i un somriure, ens hem tornat a sentir amos del nostre destí. Com una vacuna, la diada ens ha permès imaginar que estem en el bon camí de la immunitat col·lectiva. Haurà costat més d’un any i massa dolor, però al final foragitarem el coronavirus. Una altra cosa és la immunitat contra els altres virus letals que ens amenacen: el feixisme que ja campa agrament per Madrid, el populisme en totes les seves cares, el derrotisme antipolític. Per combatre’ls, Sant Jordi, la festa de tots per antonomàsia, també ens arma amb esperit de tolerància i amb un artefacte que no hauria de ser flor comercial d’un dia: el llibre, emblema mil·lenari de la cultura. Armats de lletra impresa o digital, som imbatibles. No esperem al proper Sant Jordi per seguir practicant l’art de la lectura.

“És un Sant Jordi molt emotiu perquè l’any passat estàvem tots tancats a casa, teníem por… però avui podem ser aquí, fa un dia molt bonic, està tot molt ben organitzat i hem de mirar endavant, no hi ha més remei”. La Maria Carmen Costar resumeix amb aquestes paraules el sentiment de molts gironins en aquest Sant Jordi “tan diferent” i “estrany”. Ella està just davant de la parada de la Llibreria Empúries i estan mirant les últimes novetats amb l'Ourense, una de les cinc amigues que formen part de les nenes de la pera, que és com s’anomena la seva colla: totes tenen entre 61 i 71 anys, es van conèixer fa onze anys estudiant català i abans del covid solien fer excursions i celebracions cada setmana. “Avui és el primer dia que ens retrobem totes després d’un any sense veure’ns, ens fa molta il·lusió”, ressalten amb emoció les dues amigues, que asseguren que se senten “molt segures i tranquil·les” amb la nova fórmula per celebrar la diada.

Des del seu naixement ara farà 10 anys, l'ARA ha celebrat Sant Jordi amb una portada especial monogràfica amb el lema "Llegir, estimar". Enguany, també. Perquè llegir i estimar, els dos elements troncals que justifiquen aquesta diada, també ho podem fer confinats. Serà una festa especial, silenciosa, sense gent omplint els carrers, sense estudiants venent roses a dos euros, sense parelles, amics, amants i parents regalant-se llibres i flors, sense cues per obtenir les firmes dels escriptors ni la presència d'autors mediàtics. Però el que se celebra, el que és essencial, el que fa que gent de tot el món es meravelli amb aquesta festa, es manté. Sant Jordi és això, llegir i estimar. I aquest any ho podrem celebrar igualment en la intimitat, cadascú a casa seva.