Jaume Sisa, Iolanda Bonet, Ponç Pons, Antonina Canyelles, Maria del Mar Bonet, Gabriel de la S. T. Sampol, Josep Lluís Aguiló, Miquela Lladó, Sebastià Perelló, entre d'altres, són alguns dels noms que van formar part del Festival de Poesia de Lloseta, que es va dur a terme des de principis dels anys 2000 fins al 2015 i que ara, després de nou anys desaparegut, es recupera amb la intenció de reprendre el "vitalisme literari i cultural" que nodrí el municipi en aquells anys. "Pel festival, que va néixer poc després de la inauguració del teatre de Lloseta, en un temps en què hi havia molt de moviment al poble, hi passaren des de figures ja consolidades en aquell moment com poetes emergents que amb el temps han esdevingut també referents", explica el coordinador de l'esdeveniment, el també poeta Pere Joan Martorell, en conversa amb l'ARA Balears, "i la idea és tornar a situar Lloseta, que és un poble relativament petit, a l'escena de la poesia catalana". Avui s'ha presentat oficialment aquesta segona etapa d'un esdeveniment que, segons Martorell, "hauria de ser ja l'etapa definitiva".

Una de les dones més oblidades de la cultura catalana del segle XX és Paulina Crusat (1900-1981), filla d’un barceloní acabalat, però que va viure quasi tota la vida a Sevilla i a Madrid, cosa que no té cap raó per ser considerada una desgràcia: a les dues ciutats hi ha molta vida nadiua al carrer.

Joan Fuster deia que la poesia de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) "és una incoercible riada de passió petita, manual, d'assalariat que habita un quart o cinquè pis d'un edifici urbà aproximadament precapitalista". Pot semblar paradoxal que un poeta d'aparença tímida, que escrivia discretament des d'un bloc de pisos de València, hagi esdevingut un poeta majúscul. I encara pot semblar més paradoxal que un home tan poc avesat a l'exposició pública hagi motivat nombroses adaptacions musicals i escèniques. Des d'Ovidi Montllor i Toti Soler fins a Pau Alabajos, Xavi Sarrià i Joan Ollé, músics, actors i directors de teatre han reivindicat la seva obra amb entusiasme. Aprofitant el centenari del naixement del poeta de Burjassot, el director i dramaturg Marc Chornet (Tarragona, 1981) també li ha volgut retre homenatge, amb una versió teatral del poema Coral romput, interpretada per l'actriu Marina Alegre i amb música de Gerard Marsal, que es podrà veure a la Sala Atrium de Barcelona del 2 al 30 d'abril i del 4 al 7 de juny. "Coral romput té una força descomunal, és com una vomitada d'una nit de dolor pel dol de la filla del poeta, que va morir als quatre mesos –diu Chornet–. Com que està escrit en primera persona, amb una oralitat preciosa, és un poema que dona peu fàcilment a imaginar-lo com un monòleg dramàtic".

Si bé en els darrers anys s’han publicat diverses antologies de poesia catalana, i algunes d’elles amb perspectives que restaven encara per explorar, com Amors sense casa, la primera de poesia LTBGQ a cura de Sebastià Portell, fins fa ben poc encara no se n’havia fet cap tria que tingués el feminisme com a fil conductor. Després de quatre anys de feina, l’artanenca Maria Antònia Massanet publica Flamarades sortiran, antologia de poesia catalana feminista (Godall Edicions, 2023), un completíssim volum en què els poemes diuen moltes coses, però també en demanen moltes altres; en què les contradiccions i les inquietuds d’autores de diferents edats i èpoques s’entrellacen per construir complexes definicions de conceptes com el gènere, la sororitat, l’amor o la maternitat. Aquest cap de setmana hi haurà doble sessió de presentacións d'aquest volum: divendres 29 de setembre a les 19 h a Ca’n Balaguer, a Palma, i dissabte dia 30 a les 20 h a la cafeteria del teatre d’Artà. Aniran acompanyades de recitals de poetes com Roser Amills, Aina Riera, Tonina Canyelles i Àngels Cardona. 

Joan Tomàs Martínez Grimalt (Palma, 1984) ha rebut la notícia d’haver guanyat els Jocs Florals amb una alegria serena, agraït i satisfet però també conscient que cap guardó ha d’interrompre els camins de la poesia. Rebrà el premi el pròxim 10 de maig a Barcelona i Fosca negra, cinquè poemari de la seva trajectòria, veurà la llum a finals d’estiu. 

Josep Colet i Giralt –mort als 85 anys– es va llicenciar com a advocat, però només va exercir aquesta professió durant dos anys. Llavors es va dedicar a la publicitat, activitat professional que va compaginar amb l'escriptura: "La publicitat em va permetre viatjar per tot Espanya, pràcticament fins a la mort de Franco –recordava el 2010–. A partir de llavors em vaig quedar aquí i em vaig dedicar a fer classes de català i de preceptiva poètica".

Del 30 de juny a l'11 de juliol torna al Maresme el Poesia i +, un dels festivals de poesia (i no només) més rellevants del país i cita ineludible de la creació contemporània. En la 16a edició, recupera la presencialitat i escampa la programació per Caldes d'Estrac, Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Dosrius, Arenys, Alella i Mataró. Aquests nou municipis acolliran recitals, concerts, performances i propostes artístiques que posaran en diàleg la poesia amb altres arts i el moment present.

La poesia és, per si mateixa, un aliment sensual i espiritual, bona teca intel·lectual. La poesia parla de tot, ho és tot. Aquí n’hem volgut fer un tast culinari. Hem deixat de banda poemes gastronòmics infantils prou divulgats de Miquel Martí i Pol o de Joana Raspall per parar taula amb versos gustosos i no tan coneguts de Vicent Andrés Estellés, Santiago Rusiñol i Apel·les Mestres, i un final familiar de Joan Salvat-Papasseit. Bona lectura i bon profit!

“M’he adonat que la malenconia no duu gaire enlloc, i que recrear-te en el dolor tampoc: és per això que aquest nou llibre tanca un llarg cicle en la meva obra”, explica Jordi Llavina, que acaba de publicar L'anell (Meteora), un poema narratiu de 1695 versos que parteix dels dies que va passar a París, el novembre del 2018, per fer una visita a la seva filla, acompanyat d'una de les seves millors amigues. "No és la primera vegada que la itinerància m’estimula la creativitat: la passejada exterior convida al viatge interior”, admet.

Fa un temps que la poesia s'engreixa i s'amplifica, que ha abandonat els marges, els racons discrets i obscurs, per passar a un primer pla desacomplexat, gens tímid. L'aparició de noves editorials independents, el domini de l'ús de les xarxes com a eina de comunicació i l'eclosió d'activitats, cicles i iniciatives relacionats amb la poesia en tenen part de culpa. El Festival de Poesia de la Mediterrània aviat farà 25 anys, el Crestatx poètic de sa Pobla es fa des de l'any 2000 i el PoésArt d'Artà té nou anys. Només són tres exemples de la multitud de propostes relacionades amb la poesia que es fan a Mallorca i que any rere any guanyen adeptes. Això, per no parlar dels bars que -abans de la pandèmia, és clar- eren nius de poetes, espais de trobada, caus de l'oralitat. I, per si no n'hi hagués prou, jornades com el Dia mundial de la poesia, que se celebra aquest diumenge, 21 de març, fan que les xarxes s'omplin de versos i poemes.

"La poesia és un instrument de consol molt potent", deia el poeta Joan Margarit aquest desembre, a casa seva, a Sant Just Desvern. Severament malalt, Margarit va avançar en aquella conversa que tenia a punt un últim llibre, Animal de bosc, que li agradaria presentar "quan el món hagués deixat enrere la pandèmia". No podrà ser: l'autor ha mort aquest dimarts al migdia a conseqüència d'un càncer de limfa als 82 anys. "Escrius per aprofundir en tu –deia llavors, coincidint amb l'entrega del premi Cervantes, un any després de l'anunci–. El que trobes a dins teu és també a dins dels altres. Escrivint sobre la veritat del meu interior m’he adonat que consolava el lector". Tot i la malaltia, Margarit va continuar buscant consol en la poesia fins a l'últim moment. Ara són els seus nombrosos lectors els que hauran d'acudir als versos de l'autor per retrobar-se amb la seva veu serena, valenta i consoladora.

La geografia sempre ha sigut escenari i metàfora per a la poesia. Jacint Verdaguer va dedicar la seva obra més emblemàtica al Canigó, que “és una magnòlia immensa / que en un rebrot del Pirineu se bada”, i Maria Mercè Marçal va travessar les Terres de l’Ebre i es va perdre a Eivissa, on “les busques senyalaven una illa. I endevines / batallades, l’amor en punt a ses Salines”. La centralització i la despoblació fan que molts dels poetes catalans actuals visquin a Barcelona, però venen d'arreu i estan vinculats a molts punts del territori. Tot i que podria semblar que avui en dia no s’escriu sobre el territori d’una manera literal, aquest mapa de versos és una mostra de l’atracció lírica que encara genera la nostra geografia. Els poetes que hi apareixen són només una petita representació de l'activa vida poètica de casa nostra, ara que el confinament no ens ha deixat gaudir de la diada de Sant Jordi i tot i que les xifres fan evident que continua sent minoritària.

Al poeta J.V. Foix l’exaltava el nou i l’enamorava el vell, i una bona manera de reunir aquests dos pols aparentment oposats van ser les felicitacions de Nadal, de Cap d’Any i d’aniversari que va enviar durant una part important de la seva trajectòria. Reunides per primera vegada en el format original -i encapçalades per il·lustracions de pintors com Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Ponç-, les epifàniques i resplendents composicions foixianes prenen un nou sentit que transcendeix el vers de circonstance, segons els havia definit Pere Gimferrer el 1973, quan una dotzena d’elles van ser recollides al volum Onze Nadals i un Cap d’Any (L’Amic de les Arts, 1960).