<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - animal]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/animal/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - animal]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Al canal d'Eivissa es capturen centenars de taurons dorments menuts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/canal-d-eivissa-capturen-centenars-taurons-dorments-menuts_1_5355919.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a8995169-6d0a-4582-88eb-b58e4bf794ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El tauró dorment menut (s<em>omniosus rostratus</em>) és considerat una espècie "molt rara", explica el biòleg marí i investigador independent Javier Guallart. Sorprenentment, "els pescadors la capturen amb una certa freqüència" a zones del canal d'Eivissa, de manera que anualment se'n capturen desenes, o fins i tot centenars, si es té en compte tota la flota de la zona.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura López Rigo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/canal-d-eivissa-capturen-centenars-taurons-dorments-menuts_1_5355919.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 24 Apr 2025 21:25:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a8995169-6d0a-4582-88eb-b58e4bf794ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un tauró dorment menut]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a8995169-6d0a-4582-88eb-b58e4bf794ca_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La captura d'aquesta espècie, que es considera poc coneguda, ajuda els investigadors a recopilar dades]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobre cans, traumes i els despertadors de les veïnes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cans-traumes-despertadors-veines_129_4604943.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ara fa un any i mig que vaig adoptar Tizo –ja venia amb aquest nom i, com que hi respon, no l’hi hem canviat. El vaig veure un matí de juliol a la pàgina web de Natura Park amb cara trista, unes orelles enormes ben aixecades i un posat de fanfarró que va provocar que l’anàs a cercar en menys de 24 hores, sobretot quan vaig llegir que era un dels cans que estaven tancats allà des de feia més temps i que era un padrinet de deu anys. No vaig poder entrar a la canera a conèixer-lo, cosa que em va fer malpensar, perquè sempre he concebut aquests llocs com a camps de concentració animal, com a espais d’abandó i tristor. Vaig esperar a la porta i Tizo va sortir com un llamp, estirant la corda i arrossegant una treballadora que em va oferir una passejada de 30 minuts abans de decidir si l’adoptava o no. Però el ca i jo ja havíem establert contacte visual, i jo només necessit mirar els ulls d’un ca o d’un moix per sentir que l’amor m’embriaga sense remei.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maria Llull]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/cans-traumes-despertadors-veines_129_4604943.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Jan 2023 19:10:35 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els peixos poden ser conscients d’ells mateixos?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/peixos-conscients-d-mateixos_1_4292241.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/97b0c9e0-ea18-4cae-8f17-eafbcbe49520_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>¿Som prou intel·ligents per entendre la intel·ligència dels animals? Una pregunta similar dona títol a un dels llibres del primatòleg Frans de Waal i planteja una qüestió que va més enllà de l’aparent joc de paraules. Quines maneres tenim de conèixer la ment animal? ¿Com podem accedir al que passa dins del seu cap o, en el cas del pop, també dins dels tentacles? (Només aquest exemple ja indica que per estudiar el cervell dels animals cal deixar enrere l’antropocentrisme.) La directora Sally Potter, autora d’<em>Orlando</em> (1992), diu que el cinema consisteix en mostrar la superfície de les coses per evocar les realitats no materials que hi ha al seu interior. Precisament això és el que han de fer els psicobiòlegs que estudien la cognició animal. Observar-ne l’exterior per deduir-ne l’interior.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Pou]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/peixos-conscients-d-mateixos_1_4292241.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Mar 2022 17:50:17 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/97b0c9e0-ea18-4cae-8f17-eafbcbe49520_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un làbrid netejador desparasita una rajada d’aigües tropicals.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/97b0c9e0-ea18-4cae-8f17-eafbcbe49520_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un nou estudi s'afegeix a la controvèrsia de com interpretar les proves de reconeixement al mirall en animals]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La rinoceront que va canviar la història de l’art]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/rinoceront-canviar-historia-l-art_1_4026677.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7940fc5e-4cb2-4f76-8ed3-080200455768_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El rinoceront es deia Ganda i era femella. I encara avui dia és una de les imatges més reconegudes de la història de l’art gràcies al gravat que en va fer Albrecht Dürer el 1515. “Aquest gravat és segurament la representació d’un animal que ha tingut més influència en la història de l’art, però curiosament Dürer mai va veure en directe cap rinoceront”, explica l’escriptor i periodista Jesús Marchamalo, que acaba de publicar amb il·lustracions d’Antonio Santos <em>El rinoceronte del rey </em>(Nordica), on explica el periple viscut per aquest animal en una època en què el món estava canviant de manera dramàtica. Si la història del gravat de Dürer és fascinant, la de la Ganda encara més. “En el seu viatge fins a Europa hi apareixen dos reis, el papa de Roma i alguns dels artistes més importants del món”, diu Marchamalo.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Padilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/rinoceront-canviar-historia-l-art_1_4026677.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Jun 2021 16:37:21 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7940fc5e-4cb2-4f76-8ed3-080200455768_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[A l’esquerra, el famós gravat de l’alemany Albert Dürer del rinoceront que va arribar a la cort portuguesa el 1515 provinent de l’Índia. Al centre, un quadre de Pietro Longhi del 1751 que recorda la visita de la rinoceront Clara al Carnaval de Venècia d’aquell any. A dalt, una de les primeres representacions conservades de la rinoceront Ganda, provinent d’una crònica portuguesa.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7940fc5e-4cb2-4f76-8ed3-080200455768_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El papa de Roma, diferents monarques i un munt d’artistes van embogir quan el 1515 Europa va veure per primer cop en més de quinze segles un rinoceront viu, la Ganda, provinent de l’Índia]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La perspectiva One Health (Una Salut) contra la pandèmia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/perspectiva-one-health-salut-pandemia-cori-escoda-coronavirus-covid-19-gats-animals_129_3170397.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8cdde774-86dc-4dde-819e-adeb7e204694_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya volem reiterar el nostre missatge de calma: les persones i els animals podem conviure amb tranquil·litat i podem seguir gaudint de les nostres mascotes amb les precaucions d’higiene establertes durant el confinament. Amb voluntat d’informar, volem remarcar que les investigacions científiques desenvolupades fins ara no justificarien cap abandonament. No s’ha documentat transmissió de gat a humà de la covid-19.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cori Escoda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/perspectiva-one-health-salut-pandemia-cori-escoda-coronavirus-covid-19-gats-animals_129_3170397.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2020 16:18:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8cdde774-86dc-4dde-819e-adeb7e204694_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La perspectiva One Health (Una Salut) contra la pandèmia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8cdde774-86dc-4dde-819e-adeb7e204694_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“En un festival la gent és molt oberta i escolta”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/festival-gent-oberta-escolta_1_3323774.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b556f818-551d-41ae-9d89-97bc17d55d70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Gerard Aledo (Sant Quirze del Vallès, 1988) va publicar al març <em> La melodia del foc</em> (Halley), el segon disc del projecte Animal. Ja aleshores sabia que la presentació en directe no seria immediata perquè havia decidit estrenar-lo al Canet Rock, on avui actua a partir de les 18.50 h. “Sí, és moltíssim temps, però ens va semblar molt interessant presentar-lo en un festival de música -explica Aledo-. El primer amb el qual vam parlar va ser el Canet Rock, on la gent va superdisposada a escoltar música, a diferència d’una festa major, que és més aviat un lloc de trobada. A més, en un festival la gent és molt oberta i escolta. Si hi ha un grup que potser no li agrada tant, aprofita per anar a buscar un tros de pizza o un entrepà, però estan escoltant els concerts, i això per nosaltres és superimportant”. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cervantes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/festival-gent-oberta-escolta_1_3323774.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Jul 2018 21:20:29 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b556f818-551d-41ae-9d89-97bc17d55d70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Animal estrenen La melodia del foc al Canet Rock.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b556f818-551d-41ae-9d89-97bc17d55d70_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Animal presenta ‘La melodia del foc’ al Canet Rock]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'acusat per la mort de la cria d'ase d'un pessebre a Andalusia nega haver-li donat coces]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lacusat-pessebre-andalusia-haver-li-donat_1_3616299.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>L'home de 38 anys d'edat <a href="https://www.ara.cat/societat/platero-ase-ruc-mort-pessebre_0_1268273433.html">acusat d'un delicte de maltractament animal</a> després de la mort d'una cria d'ase de pocs mesos d'edat que es trobava al pessebre que l'Ajuntament de Lucena (Còrdova) té instal·lat a la plaça Nueva ha negat que donés coces a l'animal, que va morir dies després. En la seva opinió, "el ruc petit ha mort perquè l'han deslletat amb quatre mesos, l'han apartat de la seva mare i no mamava". A més, afegeix que "fa bastant fred i la burra que no és la mare quan intenta mamar li pega puntades ". També recalca que "no va deixar caure el seu pes a la burra gran" i, de fet, subratlla que "està viva i al pessebre".</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/lacusat-pessebre-andalusia-haver-li-donat_1_3616299.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Dec 2014 19:31:01 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[També recalca que no va deixar caure el seu pes a la burra gran]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un home salva la vida d'una gata en filmar amb el mòbil la brutal pallissa que li clava el seu propietari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/maltractament-animal-gats_1_3629109.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>La Guàrdia Urbana està a l'espera de rebre els últims informes veterinaris per denunciar un ciutadà de Barcelona per haver clavat una pallissa a la seva gata, maltractament que va ser filmat des del balcó del davant per un veí amb el seu telèfon mòbil. El propietari agafa la gata, la llença a terra i la colpeja nombroses vegades. El veí, que va filmar l'escena des de l'edifici de davant a través de la porta del balcó que el maltractador tenia oberta, va avisar de seguida la Societat Protectora d'Animals de Mataró, que al seu torn va comunicar el fet a la FAADA, que va denunciar el presumpte maltractament davant els Mossos d'Esquadra i al departament de Benestar Animal de l'Ajuntament de Barcelona.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/maltractament-animal-gats_1_3629109.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Oct 2014 17:01:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[La denúncia del veí va permetre la Guàrdia Urbana requisar l'animal i portar-lo a una casa d'acollida. La policia portarà el cas al jutjat]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[400.528 ratolins, 574 gossos, 49 gats… Espanya experimenta cada any amb mig milió d'animals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/experimentacio-animal_1_3672843.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/71f150c7-7dc5-4b17-a5fc-3969befea99a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Espanya fa servir al voltant de mig milió d'animals de laboratori a l'any per investigar malalties com el càncer, una xifra que en dues dècades s'ha reduït un 50%. La xifra s'extreu del darrer informe estadístic europeu que s'ha publicat sobre aquesta pràctica, que exposa que en el conjunt de la Unió es van utilitzar per a finalitats científiques 11,5 milions d'animals el 2011, mig milió menys que el 2008.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Efe]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/experimentacio-animal_1_3672843.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Mar 2014 16:46:48 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/71f150c7-7dc5-4b17-a5fc-3969befea99a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[gat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/71f150c7-7dc5-4b17-a5fc-3969befea99a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En el conjunt de la Unió Europea es van utilitzar per a finalitats científiques 11,5 milions d'animals el 2011]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
