<![CDATA[Ara Balears - Llarena]]> 10 <![CDATA["Grup objectivament identificable"]]> Després de la sentència del TJUE, Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig se senten molt més segurs que no seran extradits a Espanya per més euroordres que cursi el jutge Llarena, i la raó principal (no pas l’única, però principal) és aquesta expressió que a partir d’avui ressonarà especialment entre les parets del Tribunal Suprem a Madrid: “Grup objectivament identificable”.

]]> <![CDATA[La judicialització màgica de Llarena]]> El que ha passat a l’Alguer amb Puigdemont es pot veure des de diferents punts de vista. Vist des d’Europa, hauria d’avergonyir qualsevol demòcrata: un eurodiputat i expresident d’una regió, membre d’una formació democràtica i europeista, convertit en pres polític amb dubtoses argúcies legals. Vist des d’Espanya, sens dubte és un cop judicial als indults i a la taula de diàleg, aquest complicat i vacil·lant intent de reconduir el xoc de sobiranies. I vist des de Catalunya, suposa una nova sotragada emocional que indigna i unifica (almenys circumstancialment) l’independentisme i que segur que incomoda molts dels qui no en formen part. Llarena té l’estranya habilitat de cohesionar els que deu considerar els seus enemics, o enemics d’Espanya, i de deixar amb el cul a l’aire els que no combreguen amb la seva visió integrista de la “unidad de destino en lo universal ”.

]]> <![CDATA[Carles Puigdemont, en plena llibertat, es troba amb Aragonés a l'Alguer]]>

Si no hagués sigut per la bandera italiana que onejava a la presó de Bancali (Sardenya) i els carrabiners que envoltaven el centre penitenciari, la imatge de Carles Puigdemont, amb camisa i americana, sortint de la presó hauria pogut ser ben bé la de l'abril del 2018 a Alemanya. Allà l'expresident també va ser detingut a la frontera i va sortir al cap de dotze dies de Neumünster pendent de si l'entregaven a Espanya. Divendres el líder de Junts va repetir la mateixa seqüència, però en menys de 24 hores: va ser detingut dijous al vespre a l'aeroport de l'Alguer i el van deixar lliure divendres a la tarda després de passar la nit en una presó sarda. Ara s'obre un procés d'extradició a Itàlia, però a diferència de fa tres anys, quan encara no era eurodiputat, podrà viatjar lliurement per Europa fins que hi hagi una decisió. El 4 d'octubre ha de comparèixer davant la justícia de Sardenya per conèixer-la.

]]> <![CDATA[La justícia belga desestima la demanda civil de Puigdemont contra Llarena]]>

La justícia belga ha desestimat la demanda civil que els polítics independentistes exiliats havien presentat contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Segons confirma la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, el jutge de primera instància de Brussel·les s'ha declarat incompetent per resoldre la demanda. En la demanda, presentada el juny del 2018 contra el magistrat, l'acusaven de falta d'imparcialitat i de vulnerar la seva presumpció d'innocència. Quan Llarena va al·legar que tenia immunitat i l'Estat va decidir assumir la seva defensa, la demanda es va ampliar contra el Regne d'Espanya. L'argumentari principal d'Espanya és que Llarena té immunitat d'estat i que Bèlgica no pot jutjar-lo per aquest principi, però també acusa Carles Puigdemont i la resta d'exiliats d'"oportunisme" i de voler "exportar" i allargar el conflicte.

]]> <![CDATA[Com van les euroordres, magistrat Llarena?]]> La tragèdia nacional espanyola s'ha consumat i el jutge Llarena veu aturada (per tercera vegada) una euroordre contra els polítics catalans exiliats, que segons la versió oficial són criminals perillosos i covards fugits de la justícia. En aquesta ocasió es tracta d'una suspensió cautelar, perquè el jutge belga reconeix la immunitat de Puigdemont i Comín com a europarlamentaris i considera que la justícia espanyola hauria d'haver demanat l'autorització prèvia del Parlament Europeu abans de demanar-ne la detenció. El cas és que sigui per defectes de forma, de procediment o de plantejament, tot un magistrat del Tribunal Suprem com Pablo Llarena no és capaç de cursar una ordre de detenció entre estats membres de la Unió Europea (euroordre) literalment ni a la de tres. Una euroordre, pel que expliquen els que en saben, és un procediment molt clarament reglamentat. Existeix fins i tot un llistat de delictes pels quals l'euroordre se sol·licita i s'activa de forma gairebé automàtica. No figura entre aquests delictes, per posar un exemple, compondre i cantar cançons de rap. Tampoc organitzar referèndums, ni que siguin d'autodeterminació. Tot sigui dit, organitzar referèndums no és delicte ni tan sols per a la legislació espanyola. D'aquí que les acusacions contra els líders polítics i civils de l'1-O hagin seguit un rumb arbitrari i erràtic, que va passar primer per la rebel·lió i després per la sedició, d'acord amb el guió fixat pel fiscal general Maza en un escrit anomenat Más dura será la caída, un títol que de cada dia sembla més una profecia autocomplerta. La rebel·lió la va haver de descartar el mateix Tribunal Suprem per la inconsistència de les proves aportades, a pesar que encara avui la Fiscalia insisteix a reclamar-la amb ofuscació. La rebel·lió la van donar per provada, a còpia sobretot d'acumular falsos testimonis que anaven en aquesta direcció. Però quan la sentència del Suprem es converteix en fonament per a una euroordre, no funciona. No funciona de cap manera, i encara menys encara després de l'anomenada doctrina Junqueras, establerta per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de desembre.

]]> <![CDATA[Tensió entre Segarra i els fiscals pel contingut del suplicatori de Puigdemont]]>

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha ordenat refer l’escrit presentat divendres passat al matí pels fiscals del Procés en què sol·licitaven al magistrat instructor, Pablo Llarena, suspendre immediatament la immunitat dels virtuals eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín -només pendents dels tràmits d’acreditació- per impedir que es puguin traslladar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg com a part d’una suspensió posterior de la immunitat de què gaudiran com a eurodiputats.

]]> <![CDATA[Llarena descarta reactivar l’euroordre contra Puigdemont pel seu viatge al Parlament Europeu]]>

El magistrat instructor de la causa per rebel·lió contra els líders independentistes catalans, Pablo Llarena, ha descartat aquest dijous reactivar l’ordre europea de detenció i entrega contra l’expresident Carles Puigdemont, que preveu participar dilluns que ve en un acte al Parlament Europeu.

]]> <![CDATA[Puigdemont hauria de ser investit]]> En publicar els darrers dos articles he intentat fer girar la mirada cap als orígens de dues qüestions aclaparadores. La raó de fer-ho és que massa polítics, davant de qualsevol problema, intenten sempre desviar l’atenció del ciutadà cap a d’altres qüestions. A casa nostra mai he sentit frases del tipus: “Això és una pífia de la qual jo en soc el responsable, i demano excuses...”. Inexplicablement, es manifesta admiració pel polític hàbil –sinònim de bon polític?– que aconsegueix desviar l’atenció del ciutadà. Perdonin, als polítics no se’ls hauria de tenir en alta estima gràcies a les seves habilitats a l’hora d’estafar-nos.

]]> <![CDATA[La unitat efímera]]> Un dia més l'estètica domina la política catalana, que continua prenent decisions que, en la pràctica, allunyen els objectius del sobiranisme i desactiven bona part dels seus votants. Per incapacitat d'arribar a un acord sense treure pit o per una estratègia electoral no confessada, JxCat i ERC no es van posar d'acord en la fórmula per substituir els diputats presos o a l'exili. No hi ha cap dubte que l'arrel del problema visibilitzat aquest dimarts és l'actuació de Llarena, però és també clar que hi havia fórmules que permetien no acatar formalment sense perdre la majoria independentista al Parlament. La qüestió de fons és de prioritats, de terminis i de partidisme. La fórmula aplicada per JxCat és un senyal que ha abandonat la voluntat de fer parlamentarisme, un error. Les limitacions del Parlament no justifiquen menystenir la seva importància –és un pilar fonamental de tota democràcia–, ni infravalorar la utilitat política de tenir-hi la majoria. La portaveu del Govern s'esforçava ahir a donar una impossible imatge de normalitat i estabilitat mentre el diputat Albert Batet es referia de manera surrealista a les votacions perdudes com a "moralment i políticament aprovades". El problema d'alguns pragmàtics d'avui és que l'hemeroteca castiga els seus maximalismes d'ahir, però si es pretén fer política sense posar el comptador a zero entre socis, els pròxims mesos de govern fins a arribar al judici poden ser agònics en plena pugna electoral.

]]> <![CDATA[ERC i PSC sumen a la mesa per deixar sense efecte la delegació de vot dels diputats de JxCat]]>

Es trenca la unitat de JxCat i ERC al Parlament. La mesa ha aprovat amb els vots d’ERC i el PSC que es deixin sense efectes jurídics les delegacions de vot de Puigdemont i els diputats presos de JxCat. La llista de l’expresident hi ha votat en contra i Cs s’ha abstingut. També s’ha aprovat un altre punt en què s’insta els diputats de JxCat a presentar un altre escrit de designació perquè puguin votar al ple. Ara la llista de l'expresident Carles Puigdemont haurà de decidir si manté les delegacions igualment i situa el president del Parlament, Roger Torrent, en la dicotomia de comptabilitzar (o no) els vots al ple; les retira i prescindeix dels vots dels diputats suspesos; o presenta un nou escrit designant els parlamentaris que a partir d'ara exerciran les funcions de Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (tal com van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva). Sigui com sigui, totes les fonts parlamentàries asseguren que avui el ple es farà a les tres del migdia.

]]> <![CDATA[La justícia belga s'agafa sis setmanes per decidir com procedeix en el cas Llarena]]>

El jutjat francòfon de primera instància de Brussel·les s'ho prendrà amb calma. La defensa de Puigdemont i els exconsellers i la de l’estat espanyol discrepen sobre com s’ha de procedir. L’advocat del magistrat de l’Audiència Nacional, Hakim Boularbah, ha insistit que el jutge belga no té jurisdicció per jutjar-lo; per contra, els advocats dels polítics catalans consideren que sí que s’ha de pronunciar sobre el cas. Davant d'aquesta situació, ara la justícia belga tindrà un total de sis setmanes per decidir què fa.

]]> <![CDATA[El Tribunal Suprem s'hauria saltat les normes perquè Llarena assumís la causa del Procés, segons Público]]>

El Tribunal Suprem s'hauria saltat els passos perquè el jutge Pablo Llarena assumís la causa contra els líders independentistes. Segons informa 'Público', els fets es remuntarien al 14 de gener del 2016, quan el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va proposar-lo per entrar a la sala segona del Tribunal Suprem, que és la sala que s'encarrega de les causes especials dels imputats aforats.

]]> <![CDATA[Llarena: de fer "una feina exemplar" a "un ridícul internacional"]]>

La decisió del jutge Pablo Llarena de rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont protagonitza els editorials de la majoria de diaris espanyols d'avui, tot i que les interpretacions són molt diverses. Mentre que per a 'El Punt avui' ha fet "un ridícul internacional", 'El Mundo' diu que "l'encerta" i 'La Razón' afirma que la seva feina ha sigut "exemplar" i que ha deixat la justícia alemanya "en evidència". Fem un recull dels principals editorials.

]]> <![CDATA[Torra: “La causa cau com un castell de cartes”]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha celebrat la decisió de Pablo Llarena de retirar les euroordres de tots els polítics que estan exiliats i ha tornat a denunciar l'actuació de la justícia espanyola. "Espanya s'ha vist obligada a retirar l'euroordre per segona vegada i això posa en evidència com la justícia espanyola no té credibilitat davant tot Europa", ha denunciat Torra en declaracions als mitjans. "Sabíem que teníem la raó i avui ho tornem a saber: tenim la raó", ha reblat.

]]> <![CDATA[Els efectes judicials d’aquell discurs equivocat]]> Part de la indignació que ha aixecat la decisió de la justícia alemanya de concedir l’extradició de Puigdemont, però només per malversació, té a veure amb el marc mental que va crear el discurs de Felip VI el 3 d’octubre. Veure’l renyant els catalans amb el retrat de Carles III agafant un bastó al darrere va actuar com a ordre a tot el que 'viere y entendiere' perquè procedís sense miraments a venjar la humiliació d’un referèndum celebrat malgrat el zel repressor de deu mil policies. Llarena va respirar aquells aires saturats de banderes victorioses. L’endemà la premsa d’estat va elevar el discurs a la categoria del de Joan Carles la nit del cop d’estat del 23-F. Nou mesos i mig més tard, l’Estat no sap com fer-ho per jutjar cap dels processats per rebel·lió sense que sigui un escàndol mundial, i Joan Carles I no troba qui el defensi.

]]> <![CDATA[La resolució d'Alemanya, una garrotada a la causa de Llarena]]>

Els problemes augmenten per al jutge instructor Pablo Llarena. Després que el Tribunal de Schleswig-Holstein hagi admès extradir l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics i no per rebel·lió, la macrocausa contra el Procés queda en entredit. Ara el jutge Llarena –que tot just dimarts va tancar la instrucció i va posar en una peça separada els exiliats– té dues opcions: acceptar l'extradició per malversació o rebutjar-la. Totes dues el deixen en evidència.

]]> <![CDATA[La fiança de 2,1 milions exigida per Llarena, a punt]]>

L’ANC i Òmnium ja tenen a punt els 2,1 milions d’euros de la fiança que Pablo Llarena va imposar a l’antic Govern a causa del seu processament pel delicte de malversació pel referèndum de l’1 d’octubre. El pagament es podria haver fet aquest dilluns -les entitats independentistes havien convocat una roda de premsa per explicar-ne els detalls però la van anul·lar a última hora- però finalment es farà aquest dimarts, esgotant així el termini que va donar el magistrat instructor. Fonts de l’ANC consultades per l’ARA assenyalaven que estan “a disposició” dels advocats que representen els afectats perquè, quan donin el vistiplau, s’aboni la fiança. Segons van explicar, les entitats estan esperant a saber de quina manera “ho volen articular els lletrats”, que han d’acabar de decidir a nom de qui es fa el tràmit i quin tipus d’abonament es fa. Llarena va estipular que la responsabilitat civil s’havia d’afrontar solidàriament, de manera que si es fes un repartiment entre els 14 exmembres del Govern correspondrien 150.000 euros a cadascú.

]]> <![CDATA[Llarena dona dos dies a l'antic Govern per pagar la fiança de dos milions per responsabilitat civil]]>

El jutge Pablo Llarena fixa que els 14 exmembres del Govern processats paguin un fiança de 2.135.948 euros en un termini de dos dies. La quantitat, que ja estava fixada en la interlocutòria de processament del 21 de març, correspon a la responsabilitat civil que el jutge els reclama per fer front al delicte de malversació. És a dir, busca assegurar que no marxin a l'estranger i assisteixin al judici. Si no fossin condemnats, se'ls tornaria la quantitat.

]]> <![CDATA[Llarena rebutja la recusació contra ell presentada a Bèlgica per "frau processal"]]>

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha inadmès, perquè considera que constitueix un "frau processal", la recusació presentada contra ell el 6 de juny passat pels exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret des de Bèlgica i per la qual està citat a declarar a Brussel·les al setembre. El magistrat assegura que no se'l pot recusar més de sis mesos després que assumís la instrucció perquè això deixaria en mans de les parts apartar qualsevol instructor sempre que "discrepin del contingut de la seva investigació a través d'una demanda".

]]> <![CDATA[Meritxell Batet, partidària de l'acostament a Catalunya dels presos polítics]]>

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, s'ha mostrat partidària de l'acostament a Catalunya dels presos polítics, tot i que admet que aquesta qüestió ara mateix està en mans del jutge Pablo Llarena, perquè encara no hi ha una sentència ferma per la causa de rebel·lió. "No està en mans de l'Executiu perquè no hi ha condemna ferma; com que estan en presó preventiva, és decisió del jutge. Està bé que ho demanin i jo veuria amb bons ulls l'acostament a Catalunya, però és decisió del jutge", assegura en una entrevista amb 'El Periódico de Catalunya'.

]]>