Gran part del menjar que es malbarata es llença ja abans que arribi a les cases dels consumidors. L'any 2020 a Espanya els agricultors i ramaders van llançar a les escombraries unes 845.000 tones d'aliments, i les indústries i les distribuïdores més d'1,6 milions de tones, l'equivalent a uns 55 quilos per cada ciutadà. I, al global d'Europa, es van malbaratar més de 20 milions de tones. Així ho indica el primer informe sobre malbaratament alimentari que ha publicat l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat. "Són dades que sovint costen d'aconseguir, perquè no se'n té gaire informació i el sector és bastant poc transparent amb aquesta qüestió. Però confirmen el que denunciem des de fa temps", assegura a l'ARA la directora adjunta de Rezero, Laia Carulla.

El preu de l'habitatge a la zona euro va pujar un 9,8% interanual durant el primer trimestre del 2022, un repunt de quatre dècimes respecte als tres mesos anteriors, fet que suposa el major l'encariment anual del valor dels pisos des que l'Eurostat va començar a recopilar aquestes dades el 2005. En el cas del conjunt de la Unió Europea, l'increment interanual dels preus de l'habitatge va ser del 10,5% al primer trimestre, en comparació amb el 10,1% del quart trimestre del 2021, l'augment més elevat des de l'últim trimestre del 2006.

L'arribada de la variant òmicron ha frenat el ritme de recuperació de la majoria d'economies europees, tal com mostren les dades de l'agència europea d'estadística sobre l'evolució del producte interior brut (PIB) dels diferents socis comunitaris l'últim trimestre del 2021. Si el segon i el tercer trimestre de l'any el conjunt del PIB europeu havia rebotat per sobre del 2%, els últims tres mesos de l'any el creixement es va reduir fins al 0,4%. De fet, algunes economies, com l'alemanya (la primera d'Europa), van arribar a retrocedir un 0,7% respecte al trimestre anterior. L'empenta, doncs, la van donar economies com l'espanyola, que va aconseguir l'escalada més important (un 2%), per davant de Portugal (1,6%) o Suècia (1,4%).

L'impacte econòmic de la pandèmia ha tornat a situar Espanya al capdavant del rànquing del dèficit públic de la Unió Europea. Les mesures per alleugerir els efectes de les restriccions pel coronavirus -tant les socials com les econòmiques- aprovades durant l'últim any van disparar el dèficit espanyol el 2020 fins a l'11% del PIB (davant el 2,9% del 2019). Segons les dades que Eurostat ha publicat aquest dijous, l'Estat és el soci europeu amb una xifra de dèficit públic de l'any passat més elevada, si bé va augmentar de forma generalitzada arreu d'Europa a conseqüència de la pandèmia. A tots els estats membres es va disparar per sobre del 3% del PIB a excepció de Dinamarca. En el conjunt de l'Eurozona, va augmentar una mitjana del 7,2% (davant el 0,6% del 2019), mentre que en el conjunt dels Vint-i-set el dèficit es va situar en el 6,9% (un 0,5% l'any anterior).

La Comissió Europea ha corregit les dades de dèficit que Espanya va publicar fa tan sols tres setmanes. Segons Brussel·les, el desequilibri dels comptes públics espanyols durant el 2019 va ser de 2.700 milions més del que havia anunciat el govern central.

"En les condicions recomanades, les vacunes no haurien de causar cap efecte secundari i prevenen completament de la infecció que tenen com a objectiu". Així de clara és l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre els efectes secundaris de les vacunes. Al mateix temps, l'organisme reconeix que "no existeix la vacuna perfecta" i que es poden donar alguns efectes adversos. Això sí, sempre són residuals. L'OMS calcula que els efectes secundaris "més comuns" es donen com a molt en un 10% dels casos i que sempre són reaccions menors, com ara febre. Els casos més severs tenen una freqüència màxima d'un 1%. Tot i això, la polèmica sobre la vacunació i l'antivacunació ha comportat un augment de la desinformació entre les societats desenvolupades que es mostra en l'últim Eurobaròmetre. Gairebé la meitat (48%) dels europeus creuen que les vacunes poden provocar "sovint" efectes secundaris "severs". A Espanya el percentatge és del 43%.

Espanya ha deixat de ser oficialment el vagó de cua de la Unió Europea en el compliment de dèficit. Tot i continuar com un dels estats amb un desequilibri pressupostari i un nivell de deute més elevats, ha abandonat el procediment de dèficit excessiu, el mecanisme de control de la Comissió Europea sobre els països que incompleixen els objectius fiscals.

El dèficit de les administracions públiques espanyoles es va situar l'any passat en el 3,1% del PIB, el més alt de tota la Unió Europea, segons les noves dades que ha publicat aquest dilluns l'oficina estadística europea Eurostat. El portal també ha revisat a la baixa la xifra del deute públic espanyol, concretament dues dècimes menys, fins al 98,1%.

Catalunya ja és la segona destinació preferida pels turistes a Europa, segons l’Eurostat. En un anuari sobre les regions de la Unió Europea publicat aquest dijous, l’agència d’estadística comunitària recull que el territori català encapçala el rànquing de les destinacions més populars del continent, només per darrere de les Canàries i seguida per Jadranska Hrvatska, una regió de la costa adriàtica de Croàcia.

El nou govern espanyol haurà de fer mans i mànigues per superar una de les assignatures pendents que té l’Estat: l’alt nombre de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudien ni treballen, coneguts com a 'ni-nis'. El 2017, Espanya va ser el setè país de la Unió Europea on més 'ni-nis' hi havia, amb un 17,1%, segons dades de l'oficina europea d’estadística, Eurostat.

Sis de cada deu espanyols d'entre 15 i 65 anys treballen amb un contracte temporal involuntàriament. Així ho indica un estudi elaborat per l'Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea, publicat aquest divendres.

Els preus del gas i l'electricitat per a les llars a Espanya se situa entre els més cars de la Unió Europea (UE) i, en l'última dècada, l'energia s'ha encarit a l'Estat molt per sobre que la mitjana dels 28 estats de la Unió, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Eurostat, l'organisme d'estadístiques europees.

“Europa està vivint un hivern demogràfic”, assegura Raül Sánchez Flores, director de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC). Ho diu mirant les últimes dades de natalitat i fertilitat a Europa que aquest dimecres ha publicat l’Eurostat –l’oficina estadística de la Comissió Europea– i que indiquen que, tot i que l’any 2016 van néixer a Europa 45 milions de nadons més que el 2015, la mitjana d’edat de les mares primerenques se situa ja en els 29 anys i la ràtio de fills per dona segueix sense arribar a 2, xifra que es considera el mínim per substituir la generació anterior.

A Espanya li costa recaptar l'import sobre el valor afegit (IVA) i és a la cua de la Unió Europea. Les dades de l'Eurostat per al 2016 mostren que només recapta l'equivalent a un 6,4% del PIB i, malgrat que aquest percentatge creix considerablement des del 2009 (quan era del 3,9%), només té dos països amb resultats més pobres: Irlanda (4,7%) i Itàlia (6,1%). Això sí, s'apropa a poc a poc a la mitjana comunitària.

Una dècada després, la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya pràcticament segueix en la casella de sortida. El 2016 la inversió público-privada en recerca va suposar l’1,19% del PIB, només 0,02punts percentuals més que el 2006, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària. Aquests registres situen Espanya a la cua en el creixement de R+D al continent durant aquest període.

Espanya és un dels estats europeus on l'energia -gas i electricitat- és més cara per a les llars. En el cas de la llum, és el cinquè dels 28 estats de la Unió Europea amb els preus més alts -el tercer si es compta el preu sense impostos-, mentre que en el cas del gas ocupa el setè lloc, segons les últimes dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística europea, que fan referència al primer semestre del 2017.

L'oficina d'estadística europea, Eurostat, ha confirmat aquest dilluns que Espanya va ser el país amb el dèficit públic més alt de la Unió Europea el 2016. Segons aquestes dades, l'Estat va complir el seu objectiu de dèficit per al 2016 amb un 4,5% del PIB, una dècima per sota del límit del 4,6% que havia pactat amb Brussel·les.

Espanya està al podi dels països europeus amb un salari mínim més baix en relació al sou mitjà. De fet els 707 euros de sou mínim actuals, multiplicats per 14 pagues, equivalen al 45% de la remuneració més comuna entre els assalariats -que ronda els 23.000 euros anuals- és a dir, que representa menys de la meitat que el salari mitjà, segons les dades que ha fet públiques avui l'Eurostat.

El 25% dels internautes de la Unió Europea van patir problemes relacionats amb la seguretat a internet durant el 2015. Els virus, l'abús d'informació personal, les pèrdues financeres o l'accés de menors a llocs web inapropiats són els principals inconvenients amb què s'han trobat els usuaris mentre navegaven. La falta de seguretat ha portat a un de cada cinc internautes a evitar certes activitats a la xarxa.

L'atur a Espanya va baixar només una dècima al març i la taxa, del 23%, segueix sent la segona més elevada entre els països de l'eurozona, segons les darreres dades de l'Eurostat. Només Grècia, amb un 25% d'atur presenta un quadre pitjor, segons l'institut d'estadística europeu.