No ve ni de pop, ni de polp. ‘Pulp’ ve de polpa, de la polpa de fusta que es gastava en la primera meitat del segle XX als Estats Units per imprimir els relats de terror o ciència-ficció absolutament passats de rosca que són propis del gènere. El paper era bast, marronenc, lletgíssim, molt barat. El contingut, també: marcians que abdueixen una família en una solitària propietat rural, una ciutat esfondrada al mar i governada per robots, un cometa que transporta guerrers espectrals d’una altra dimensió...

Novel·lista, assagista, catedràtica i acadèmica: el “polifacètic” perfil de Carme Riera -nascuda a Palma el 1948- va ser distingit ahir amb el Premio Nacional de les lletres espanyoles 2015, que el ministeri d’Educació, Cultura i Esports concedeix anualment des de l’any 1984. El jurat també el va justificar per la “repercussió universal” i “l’altíssima qualitat de la seva obra en català i castellà en la qual es combina la creació literària amb la investigació i divulgació”. Riera és la primera autora mallorquina que aconsegueix el guardó, dotat amb 40.000 euros, que al llarg de les tres dècades d’història ha reconegut diversos autors -fins ara només homes- que han escrit en català, com ara el poeta J.V. Foix (1984), el filòleg Joan Coromines (1989), el poeta Pere Gimferrer (1998), el medievalista Martí de Riquer (2000), l’historiador Miquel Batllori (2001), el narrador Joan Perucho (2002) i l’assagista i editor Josep Maria Castellet (2010).