Dimecres, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, compareixia a petició pròpia al Parlament per parlar de l'escàndol que ha envoltat la reclamació de la Generalitat a milers de famílies de pagaments indeguts vinculats a la renda garantida de ciutadania (RGC). Aquesta és l'última xarxa de seguretat per a les persones a Catalunya que no tenen prou ingressos per viure i han exhaurit altres vies, com l’atur o les prestacions no contributives, i han demanat ja l’ingrés mínim vital (IMV). 

L’últim “caprici” que s’ha fet Marisa Aledo són uns pantalons de pana blancs. Els havia vist fa temps, però va haver d’esperar a la “paga extra” per gastar-se els 20 euros que valien. “La butxaca no dona per a més”, es justifica aquesta barcelonina de 69 anys que rep una prestació no contributiva (PNC) que es perceben quan o bé no s’ha cotitzat prou anys per tenir una pensió o s'és un adult amb una gran invalidesa reconeguda. A desembre de l’any passat, uns 65.000 catalans n’eren beneficiaris. Són les prestacions més bàsiques del sistema de protecció, que fins a l'increment del 6,8% a partir d'aquest gener, suposaven menys de 500 euros al mes. L'increment donarà “aire” després de dos anys en què la inflació ho ha encarit tot, també els productes bàsics.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

Imagina que els teus ingressos mensuals són de 710 euros i que en pagues 280 per un pis de lloguer. Pot semblar difícil, no només haver trobat un lloguer tan assequible, sinó arribar a final de mes amb poc més de 400 euros. Amb això has de cobrir l’aigua, la calefacció, el menjar, la factura del mòbil i, si t’arriba, alguna activitat d’oci per oblidar com tens de complicada la vida. Però, per difícil que t’ho sembli, un 7% de la població de Catalunya viu així o pitjor; és a dir, per sota el llindar d’ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). I, d’aquests, gairebé la meitat pateixen de sobrecàrrega financera de l’habitatge, destinant més d’un 30% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. 

Quan parlem de la importància de l’educació de 0 a 3 anys a vegades és difícil saber a què ens referim. Sovint diem que és la inversió més rendible. Però per què la manera com tractem un nen durant els seus primers mesos en aquest món li canvia la resta de la vida? Recentment, una investigació científica ens n'ha donat la resposta: ajudar els més petits els modifica el cervell. 

A l'últim Informe d’indicadors socials de Catalunya (INSOCAT), que ECAS publica periòdicament, es destaca que l’índex de pobresa o exclusió a Catalunya ha pujat fins al 26,3% de la població i que les polítiques públiques no cobreixen les necessitats ni n’aborden les causes de forma estructural.

Se'l considera el pare del concepte precariat, una nova classe social, proletària, que sorgeix després de la crisi del 2008 i es defineix per la seva inestabilitat laboral. Una classe que creix cada dia més. Guy Standing és economista, professor a la Universitat de Londres i fa més de 30 anys que defensa la viabilitat de la renda bàsica universal per combatre la pobresa i les desigualtats. Rep l'ARA al Palau de la Generalitat de Catalunya, on després té prevista una reunió sobre aquest tema amb el president Aragonès. No para. Abans ja ha fet conferències a l'Observatori Social de la Fundació La Caixa, de la mà de la Xarxa Renda Bàsica. "Tu, sent dona i periodista ets –més que probablement– part del precariat. Ja ho saps això, oi?", adverteix.

Aquests dies fa quatre anys vèiem com s'obria una finestra d'esperança per acabar amb una pobresa estructural que no parava de créixer. El setembre del 2017 entrava en vigor la renda garantida de ciutadania, aprovada pel Parlament per unanimitat. Una ajuda de 564 euros mensuals que aniria augmentant progressivament fins als 664 euros mensuals l’any 2020, i que hauria de permetre a tota la ciutadania de Catalunya fer-se càrrec de les despeses essencials pel manteniment propi o de les persones integrants de la seva unitat familiar o de convivència. Una renda que havia de garantir uns ingressos mínims a tothom que estava sota el llindar de la pobresa, i que per tant havia d'assegurar una vida digna per a tothom.

Tenir un contracte a jornada completa d'una durada molt curta no farà perdre la possibilitat de cobrar la renda garantida de ciutadania (RGC). I aconseguir una feina a temps parcial sent membre d'una família nombrosa o sent un aturat de llarga durada major de 55 anys tampoc anul·larà el dret a aquesta prestació. Aquests són dos dels elements que, segons ha pogut saber l'ARA, inclourà el reglament d'aquesta llei.

En marxa l'última fase d'implementació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que estableix quin és l'import màxim previst per a aquesta prestació bàsica per a persones i famílies amb una situació econòmica límit. El calendari de desplegament progressiu de la mesura, que es va aprovar l'estiu del 2017, s'ha mantingut i coincideix en plena crisi sanitària pel coronavirus.

Quan fa un any va entrar en vigor la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC), el Govern va anunciar que havia de servir per “lluitar contra les desigualtats” gràcies a “l’empoderament de les persones que la rebin”. Però des del 15 de setembre de l’any passat el departament de Treball, Afers Socials i Famílies només ha acceptat el 10% de les sol·licituds que ha valorat, que corresponen a 5.043 expedients. Pel que fa al 90% restant, el 73% són peticions que s’han denegat, l’11% són desistiments de les mateixes persones que les havien presentat i el 6% estan pendents de requeriments. El gruix de les 5.043 sol·licituds aprovades reben la RGC –que fins ara era d’un mínim de 564 euros mensuals–, i la resta són beneficiaris de prestacions estatals als quals només els correspon el complement de la renda garantida.

La situació de persones i famílies vulnerables es torna cada cop més greu i condemna, ja quasi sense remei, els qui tenen quasi a tocar l'edat de jubilació i es veuen sense ingressos. La pobresa crònica castiga 4 de cada 10 persones que atén la Creu Roja, però la xifra s'enfila fins al 62% en el cas dels atesos de més de 60 anys, segons l'última enquesta de l'Observatori.