Guillem Ginard serà amb tota probabilitat el substitut de Marcial Rodríguez al capdavant de la conselleria de Turisme del Consell de Mallorca. El relleu arriba després d’una etapa convulsa al departament, marcada per incidències reiterades en la gestió del sistema de places turístiques, que han fallat en els darrers intents d'assignació i repartiment, i han creat una sensació d'incapacitat del departament i a la vegada una important frustració en el si de l'equip de govern de Llorenç Galmés.

No és cap novetat que, quan hi ha un canvi polític, tot es belluga. Apareixen nous directors generals i directors d'institucions que poden o no presentar projectes i ser escollits entre diferents candidats o, simplement, ser col·locats. Els canvis, en segons quins moments polítics, són tan ràpids que els rellevats no han tingut temps de desenvolupar pràcticament cap dels projectes que havien començat. Els moviments que s'han produït després de les últimes eleccions a la Generalitat de Catalunya, a més, han suscitat certa polèmica. Va ser el cas de Teresa Ferré, amb una llarga trajectòria en temes de memòria, que després de poc més d'un any al capdavant del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) va ser substituïda per Joan Baptista Forcadell, exregidor de CiU a Sant Carles de la Ràpita i llicenciat en economia. La conselleria de Justícia també va canviar la direcció general de Memòria Democràtica: Toni Font, regidor de l'Ajuntament de Sabadell des del 2007 fins al 2019 amb Convergència i Unió, i fins al 2016 militant d'Unió Democràtica, va substituir la historiadora Gemma Domènech. Aquesta setmana, Oriol Ponsatí-Murlà també anunciava a les xarxes socials que l'havien cessat com a director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Llegim a l'ARA que un dels grans temes que hauria de gestionar un potencial canvi de govern seria la renovació d’uns cinc-cents alts càrrecs. Un tema que es comenta amb absoluta normalitat. I és que aquest vici, aquesta enorme aberració amb què hem de conviure, ja s’ha assumit com a quotidià. Catalunya forma part dels països amb les estructures de comandaments públiques més polititzades que existeixen. Una vergonya tercermundista. Així ho denuncia el portal que s’ha posat recentment en marxa i al qual m’he adherit sense dubtar-hi. I els convido a fer-ho també a vostès.

Clara Borrós

“Em preocupa no poder ajudar-los a tots”

“Soc la cap d’estudis de l’Escola Parellada de Sant Boi. La cosa més complicada d’aquesta situació és no interactuar amb els alumnes: perquè l’aprenentatge sigui significatiu ha de ser vivencial i ara ho estan fent tot amb una pantalla. Tinc un fill a 6è i un a l’ESO i he comprovat que cada centre ho fa com vol. A vegades ells tenen classe amb el tutor mentre jo tinc un claustre. I els envien activitats i fan amb mi el que farien amb el mestre: «I això com ho faig?» Per això, als mestres de l’escola els dic que les feines han de ser autònomes.

]]>

Amb un canvi de govern, a Espanya es produeix una cascada de destitucions i nomenaments. Catalunya no és diferent, en aquest aspecte. De fet, és una característica definitòria de les institucions de l’estat espanyol i afecta tots els nivells: administració central, comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments. I cap partit se n’ha mantingut al marge. Tots, quan han arribat al poder, han aprofitat l’oportunitat per col·locar tota mena de militants, amics i coneguts en els llocs més diversos de l’administració i el sector públic.

]]>