<![CDATA[Ara Balears - El foraster]]> 10 <![CDATA[La gran diferència entre ‘El paisano’ i ‘El foraster’]]> Fa dues setmanes, La 1 de TVE va estrenar la quarta temporada d'El paisano, l’equivalent a El foraster de TV3. Tot i que el fa la mateixa productora i que s’intenta al màxim mantenir exactament igual el format a nivell de realització, fotografia, estructura i guió, és curiós com el resultat pot ser tan diferent. És obvi que part de l’èxit del programa rau en el tarannà del presentador i clama al cel que la versió espanyola no ha aconseguit trobar el seu Quim Masferrer. El paisano ha tornat amb el seu quart presentador, després de Jorge Chiapella, Eva Hache i Edu Soto. Aquesta vegada la tasca recau sobre Jorge Cadaval, un dels germans que formen el grup humorístic Los Morancos. El resultat es preveu igual de reeixit que en les anteriors edicions. De fet, tot just començar el programa, sentim la veu en off de Cadaval per presentar-se: “Soy Jorge Cadaval y mi pasión es conocer a personas. Por eso empiezo esta nueva aventura”. Per la manera com diu la frase està clar que ni ell mateix se la creu. És com si l’estigués llegint. I això que la seva passió és conèixer persones no cola. Ni per la seva falta d’entusiasme a l’hora de dir-ho ni pel que demostra quan va amb el micròfon a la mà. Aquest dimecres, el programa visitava Ezcaray, a l’oest de la Rioja, un poble de muntanya de poc més de dos mil habitants. I quan Cadaval arriba a la plaça, s’asseu a la taula d’un bar on hi ha dos homes fent un cafè i els deixa anar: “¿Qué tal? ¿Cómo lo llevamos?” Cadaval no sap començar les converses. “¿Practicáis algún deporte?”, “¿Aquí qué tradiciones hay?”... No hi ha cap mena d’interès a l’hora de conèixer la gent. Cadaval no està pendent de les persones. Està concentrat en anar per feina per treure-se-la de sobre. Es troba una senyora gran que camina sola pel carrer i s’hi acosta disparat. Li posa el micròfon davant de la cara i, tutejant-la, li deixa anar: “¡Tu nombre!”, perquè la dona contesti com si hagués anat a una oficina a resoldre un tràmit burocràtic. Cadaval no actua com un foraster que busca el vessant més curiós de la gent de poble per descobrir-ne el tarannà. Cadaval es comporta com un reporter urbanita i tot el que li expliquen li entra per una orella i li surt per l’altra. En el monòleg amb el poble, l’actuació del paisano sembla Los payasos de la tele: “¡Caray! ¡Cómo sois los de Ezcaray!” El problema d'El paisano té a veure amb la capacitat del format de transmetre veritat. El foraster, tot i les impostacions emocionals que de tant en tant força en Masferrer, té èxit perquè el presentador comunica (o sap interpretar) autenticitat. S’imbueix del ritme, del tarannà de la gent, observa, i procura adaptar-se al to de cada interlocutor. I, sobretot, no sembla que tingui pressa. El paisano executa. El foraster s’ho passa bé.

]]> <![CDATA['El foraster' estrenarà sisena temporada a la tardor]]>

TV3 ha anunciat avui que 'El foraster' ja té en marxa la sisena temporada del programa, que es començarà a rodar pròximament. El programa, presentat per Quim Masferrer, tornarà a la graella de la televisió pública a la tardor.

]]> <![CDATA['El foraster', a l’espanyola]]> Divendres TVE va estrenar la versió ibèrica d’'El foraster', que fa anys que triomfa a TV3. L’acollida de l’audiència a nivell estatal d’'El paisano' també ha sigut exitosa. Sense cap mena de dubte, el programa manté el segell identitari del format original. És obra de la mateixa productora (Brutal Media) i, per tant, han mantingut l’essència, l’estructura i la dinàmica. Això es fa evident, sobretot, en la realització i la cura per la fotografia. La qualitat a nivell d’imatge, la intensitat de color i l’estètica que hereta 'El paisano' no és habitual a TVE. Per descomptat, s’ha mantingut la 'pick-up' taronja (amb un altre model) com a símbol de l’esperit aventurer del programa.

]]> <![CDATA[Katalonski, pesadinski]]> Després de dos intents frustrats, per fi TV3 va poder estrenar 'Katalonski', un altre programa de la cadena amb presentador nòmada. La paròdia que en va fer el 'Polònia' una estona abans ja deixava clar que s’està abusant d’aquesta idea: Joan Maria Pou ('Cases d’algú'), Miquel Calçada ('Afers Exteriors'), Ivana Miño ('Catalunya Experience') coincidien amb Halldor Mar a casa d’un pobre estranger que parla català i que no sabia com fer-los fora. “Deixeu en pau els estrangers!”, exigia el pobre guiri, envaït pels presentadors. Els fabricants de maletes deuen estar encantats amb aquesta obsessió de TV3 per fer programes on els presentadors van amunt i avall arrossegant un 'trolley' (per sort Halldor l’ha substituït per una guitarra). Si hi afegim Albert Om ('El convidat') i Quim Masferrer ('El foraster') ja fem un repòquer de presentadors ambulants interessant.

]]> <![CDATA[‘El foraster’ canvia d’idioma]]> Dimecres tornava a la graella de TV3 un dels programes més estimats per l’audiència: El foraster. En Quim Masferrer presentava un especial al barri de la Mina amb l’estil que el caracteritza: aquesta emoció exagerada fins i tot abans de conèixer el lloc, la fascinació teatral pel que veu, el vici de repetir l’última frase que li acaba de dir algú per afegir-hi una aparent intensitat dramàtica i el desig de bon rotllo que encomana la bona gent.

]]>