Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

Aquest dimarts, el diputat de Vox a les Balears Sergio Rodríguez devia haver berenat fortet (a Mallorca es berena als matins, sapigueu-ho) i va ventilar la seva intervenció al faristol del Parlament dedicant a Pedro Sánchez, i a tota l'afició, una felicitació pel “dia de la victòria”. Es referia al dia de la victòria de les tropes feixistes insurrectes contra el govern democràtic i legítim de la República. Ja saben vostès de què es tracta: el comunicat aquell que deia “cautivo y desarmado el ejército rojo”, dos-cents mil morts i una dictadura de quaranta anys d'execucions i corrupció institucionalitzada. Quan el president del Parlament de les Balears, Gabriel Le Senne, va ser instat pels grups de l'oposició a cridar Rodríguez a l'ordre, i a ordenar que les seves paraules no constessin en acta, es va limitar a respondre, amb un somriure de conill: “Jo només he sentit una broma del senyor Rodríguez”. Convé recordar que Le Senne també és de Vox, que es va fer tristament famós quan va esqueixar unes fotos d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar (assassinades pels feixistes durant la Guerra Civil) i que avui té un procés judicial en curs per aquests fets. Segueix en el càrrec només perquè l'hi sostenen el PP de les Balears i el govern de la presidenta Marga Prohens.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

La consulta sobre la llengua vehicular a les aules del País Valencià, que s'ha fet durant l'última setmana, ha aconseguit una participació del 58,61% de les famílies i una abstenció del 41,39%. En concret, a primària la participació és d'entorn al 60% i a secundària, del 50%. Es tracta d'unes dades significatives, atès que la consulta, celebrada de forma telemàtica, serà clau a l'hora de definir quina serà la llengua majoritària de l'ensenyament. En total, hi han participat 339.411 famílies i el resultat, que la conselleria d'Educació no ha volgut donar encara, s'aplicarà a partir del curs 2025-2026.

¿Voleu que els xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana (que no País Valencià) rebin l'ensenyament escolar en la llengua que hem estat prohibint durant segles per tots els mitjans, inclosos els violents, fins a fer-li perdre valor d'ús; una llengua que hem perseguit per acomplexar els seus parlants i fer-los creure que parlaven un dialecte, passant per sobre de l’existència d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Fuster o Raimon, i que hem convertit en una parla marcada com a problemàtica en contrast amb la normal, i sobre la qual hem mentit a consciència pel que fa al seu origen per separar-la del seu tronc, mentre acusàvem els parlants d’aquesta mateixa llengua en altres territoris (que no països) de separatistes a fi d’evitar-vos el perill que us poguéreu arribar a creure membres d’una identitat nacional diferenciada de la castellanoespanyola, que és l'única missió que ens ha mogut, ens mou i ens mourà per ofrenar noves glòries a Espanya, mentre amb l'altra mà fem negocis? Digueu no a qualsevol imposició lingüística. Marqueu la casella del no.

Encara no sabem què va passar durant les cinc hores del 29 d'octubre passat que el president valencià, Carlos Mazón, va passar al restaurant El Ventorro, desconnectat de tot i de tothom, mentre la DANA arrasava el país i la gent moria. Se sap, això sí, que hi eren Mazón i una periodista, Maribel Vilaplana, a qui el president hauria ofert la direcció d'À Punt, el canal televisiu autonòmic, una oferta que ella hauria declinat. Vilaplana no ho ha confirmat ni desmentit, i ha fet per mantenir-se tant en segon pla com ha pogut, però sí que va declarar dues coses. Una, que tot el temps que ella i Mazón van estar junts (Vilaplana no va dir on), ell es va mostrar del tot tranquil i no va donar senyals que succeís res urgent ni anormal. I dues, que ella li va suggerir que fes servir més el valencià en les seves aparicions públiques. Mazón parla el valencià a la perfecció, però, com és públic i notori, en un 94,74% de les seves compareixences s'estima més utilitzar la llengua en què cantava al grup musical Marengo.

Al port de Maó tornen a mirar cap amunt. El penya-segat que hi guaita des de dalt de la ciutat, al llarg dels seus sis quilòmetres de recorregut, torna a amenaçar la seguretat de desenes de negocis. Com diu el batle, l’abís, un dels “emblemes” de la ciutat, és també des de fa dues dècades un dels seus “problemes més seriosos”.

El govern valencià ha començat aquest dimarts el procés per atorgar la titulació de coneixement de català en els nivells A2, B1, B2 i C1 als alumnes que hagin aprovat l'assignatura de català en les etapes de primària, secundària i batxillerat. La mesura s'inclou en la nova llei d'educació –aprovada al juny– i preveu lliurar el certificat als estudiants que aprovin l'assignatura a partir d'ara, però també als que ho van fer en el passat.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha anunciat molt satisfet que els ciutadans del País Valencià que ho desitgin ja poden descarregar-se un títol “de valencià” C1 o B2, per a tots aquells que hagin fet els estudis de secundària i batxillerat des del curs 2008-2009. En efecte, aquest fals títol –perquè és d'això, del que parlem– es pot descarregar a la web de la mateixa Generalitat, “sense traves burocràtiques”, que és una cosa que agrada al PP perquè emplenar papers i fer les coses reglamentàriament sempre els ha molestat. També és totalment gratuït, només faltaria. Seran 337.000 certificats i, si en voleu més, només cal parar el cabàs: per certificats no serà. Segons el mateix president, aquest disbarat constitueix “una gran línia de suport, incentiu i promoció al [sic] valencià”. I afegeix, també: “per justícia, per mèrit [de qui?] i per convivència d'una llengua que ha estat imposada durant massa temps”, en referència als vuit anys del govern progressista del Botànic.

Fins a 50 diputats de Compromís, Bildu, ERC, Junts, BNG, Sumar i Podem han signat un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei educativa impulsada pel Partit Popular i Vox al País Valencià. Consideren que la norma relega el català i "va en contra dels drets lingüístics de l'alumnat reconeguts en l'Estatut d'Autonomia valencià, la Constitució espanyola i diverses legislacions educatives de rang superior". En concret, denuncien que la llei obliga les famílies valencianes a matricular els seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que l'alumnat d'àrees castellanoparlants puguin estudiar en català i dominin les dues llengües oficials del territori.

Un nou vídeo s'està viralitzant a les xarxes socials en els darrers dies amb la llengua catalana com a protagonista i les diferències de paraules i expressions entre els diferents territoris com a element central. Des del compte de TikTok @Cargol han publicat un vídeo on tres joves (un mallorquí, un català i un valencià) expliquen la manera d'expressar-se a cada indret i de referir-se a certes coses.

Els primers passatgers evacuats del Tenacia, el vaixell de la naviliera GNV que ha quedat aquest dilluns a les 02.00 h a la deriva després de sofrir un incendi, han arribat al port de València al voltant de les 20.30 hores. Segons han informat fonts de la companyia, més tard arribarà el MSC Arica, del mateix grup, amb la majoria dels evacuats.

A cada reforma legislativa el català perd espais i altaveus al País Valencià, i ara encara més amb el Partit Popular i Vox governant. Aquest és el sentiment compartit per molts ciutadans després que, tal com estava previst, aquest dijous les Corts valencianes hagin aprovat tres lleis cabdals per al bipartit ultraconservador. Es tracta de les normes que preveuen la reforma de l'ensenyament, la reestructuració d'À Punt (la televisió pública valenciana) i el funcionament de l'Agència Valenciana d'Antifrau.

El Partit Popular i Vox han aprovat aquest dimarts el nou model de llengua de l'administració valenciana. Es tracta d'una proposta que l'executiu considera més "natural, espontània i comprensible" per als ciutadans i que pretén que la Generalitat faci servir en totes les seves comunicacions orals i escrites, incloses les dels empleats públics. A més, el Consell també reclamarà que s'adopti en "les activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni o patrocini".

El diari valencià Las Provincias, que fa dècades que es dedica a ofrendar nuevas glorias a España i que és d'un ultranacionalisme de moixama i porró, ho anunciava aquest cap de setmana a tota portada: “Els llibres de text tindran prohibit per llei dir català al valencià”. Ens hem permès de traduir la versió original en castellà, ara no estem segurs si al valencià, al català, o fins i tot al mallorquí o al vilafranquí de Bonany. És impossible veure Las Provincias i no recordar els temps gloriosos de la direcció de María Consuelo Reyna, quan el diari duia una secció anomenada El Cabinista que recollia missatges anònims en què es facilitaven telèfons i adreces particulars d'enemics diversos d'Espanya.

L'endemà que el PP i Vox anunciessin la seva disposició a fer seves l'esperit i la lletra de la iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en valencià i convertir aquesta opció en voluntària, les dues formacions han presentat la seva futura llei. Es tracta d'una norma que es queda a mig camí entre el model defensat dimecres a les Corts i l'avançat al desembre, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, va afirmar que serien les famílies les que triarien la llengua vehicular de cada centre.

El Partit Popular i Vox han obert la porta aquest dimecres a fer que el valencià deixi de ser llengua vehicular en l'ensenyament. Ho han fet en el debat sobre la tramitació d'una iniciativa legislativa popular (ILP) de l'entitat Hablamos Español, que reclama eximir l'alumnat de l'obligatorietat de l'aprenentatge en català i convertir aquesta opció en voluntària en fer-la dependre de la tria de cada família. La legislació suposaria anar un pas més enllà de l'anunciat al desembre per les dues formacions que conformen el govern valencià, quan el PP i Vox van avançar el seu desig que les famílies triessin la llengua vehicular de cada centre i van detallar que al llarg del 2024 aprovarien una llei que ho fes possible.

Centenars de persones s'han concentrat aquest divendres a Alacant, Castelló de la Plana, Gandia i València per denunciar "la discriminació" i els "atacs cap al valencià" de l'actual govern del Partit Popular i Vox.

Ja fa set mesos que el Partit Popular i Vox governen al País Valencià i, a poc a poc, les dues formacions van deixant entreveure el seu model lingüístic, en una proposta que ja podem dir que es basarà en fomentar un registre més col·loquial i, alhora, convertir l'estudi del català en una qüestió opcional, tant per a l'alumnat com per als treballadors de l'administració, incloent-hi, fins i tot, el professorat.

El coneixement del valencià puntuarà menys que el domini dels idiomes estrangers de la Unió Europea (UE) per treballar en la sanitat pública. És a dir, el croat, el danès, l'eslovac, el letó i l'hongarès, per exemple, acabaran valent més que el català. Així ho recull almenys, l'esborrany dels criteris de selecció de personal presentat per la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana als sindicats. La mesura es coneix una setmana després que el departament que dirigeix el conseller Marciano Gómez anunciés que rebaixarà el valor del domini del català per exercir de professional sanitari en l'administració.