Vicenç Vidal, diputat de MÉS per Mallorca i Més per Menorca al Congrés dels Diputats adscrit al grup plurinacional Sumar, ha acusat aquest dijous el PP i Vox de "trencar el consens" pel senador de Formentera al Congrés i "introduir polèmiques lingüístiques per tenir una excusa per votar-hi en contra". Segons diu, les forces de la dreta i l'extrema dreta han introduït esmenes a la reforma de la Constitució perquè Formentera tingui un senador propi.

Com s’ha d’organitzar l’espai a l’esquerra del PSOE per frenar l’auge de Vox? Aquesta pregunta ha estat darrere de diferents moviments recents a Madrid: la crida de Gabriel Rufián (ERC) a construir un front republicà i l’anunci de Yolanda Díaz que no repetirà com a candidata de Sumar el 2027. Per ara, MÉS per Mallorca ha evitat pronunciar-se sobre aquests canvis ni ha donat pistes sobre el futur. Però el debat en què està sumida l’esquerra l’afecta en primera persona. Val la pena tenir un diputat al Congrés? Si torna a presentar-s’hi en coalició, quines aliances li convenen? Quin paper ha de tenir l’ecosobiranisme balear a Madrid? Les fonts consultades només coincideixen en el punt de partida: AraMés ha de liderar la candidatura a les Balears, sigui quina sigui.

El Congrés dels Diputats decidirà aquest dimarts si dona llum verda a l’inici de la tramitació d’una reforma de la Constitució perquè Formentera disposi d’un senador propi i deixi de compartir circumscripció amb Eivissa a les eleccions a la Cambra alta. La iniciativa parteix del Parlament de les Illes Balears, que torna a dur a Madrid una demanda que fa anys que reclama la societat formenterera.

L'assemblea de Més per Menorca ha avalat, amb un 83% de vots favorables, la proposta de l'executiva del partit perquè el diputat de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, abandoni el Grup Plurinacional Sumar al Congrés i passi al grup mixt.

L’assemblea de MÉS per Mallorca ha ajornat la decisió sobre la sortida de Vicenç Vidal del grup plurinacional Sumar i el seu possible pas al grup Mixt, després d’un empat tècnic a la votació. La trobada s’ha celebrat a Ses Cases dels Mestres de Santa Maria. El coordinador del partit, Lluís Apesteguia, ha explicat que, segons els estatuts, cal una majoria de dos terços per prendre aquest tipus de decisions. “Com que cap de les dues opcions —quedar a Sumar o passar al grup Mixt— ha assolit aquest percentatge, s’ha hagut d’ajornar la decisió a una nova assemblea, que tindrà lloc les pròximes setmanes”, ha dit.

L'executiva de MÉS per Mallorca decidirà aquest dijous si el seu diputat en el Congrés, Vicenç Vidal, adscrit en el grup de Sumar, l'abandona i passa al Grup Mixt a causa de la crisi pel cas de presumpta corrupció vinculat a l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, segons han informat les agències Europa Press i EFE. Com que Més per Menorca va formar part de la candidatura de Vidal, també en convocarà l'executiva per plantejar la sortida de Vidal del grup de Sumar.

El govern espanyol mou fitxa per desencallar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama la regularització de gairebé 500.000 persones. El text està aturat al Congrés des de fa més d’un any, però l’executiu espanyol ha enviat als grups de la cambra baixa un esborrany que parteix d’aquesta ILP i pretén regularitzar les persones migrants que es troben a l’Estat des d’abans del 31 de desembre del 2024, segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. L'esborrany, que encara s'ha de negociar, aposta per establir un règim "transitori, excepcional i limitat en el temps" que reguli una "nova autorització per circumstàncies excepcionals" que habiliti a "residir i treballar" aquestes persones.

L'endemà de demanar l'expulsió d'Israel d'Eurovisió, el mateix dia que Espanya instava la UE que revisi el seu acord d'associació amb el país liderat per Benjamin Netanyahu, i amb una concentració a les portes del Congrés, Pedro Sánchez no tenia altra opció que votar a favor de l'embargament total d'armes a Israel. La iniciativa de Sumar, Podem i el BNG que aposta per tallar les relacions comercials en matèria armamentística amb estats que tinguin una ordre de detenció internacional per genocidi o crims de lesa humanitat –com és el cas de Netanyahu– ha iniciat el seu recorregut parlamentari aquest dimarts gràcies als vots del PSOE i també de Junts. "No utilitzin aquesta llei com a arma política ni com a aquelarre ideològic", ha advertit, però, el diputat juntaire Isidre Gavín. Només la dreta espanyola s'hi ha oposat i ha acusat els impulsors "d'antisemites".

Fa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

El Congrés dels Diputats ha convalidat aquest dijous el decret llei que el govern espanyol va aprovar fa tres setmanes per al repartiment de menors migrants que col·lapsen els serveis de Canàries i Ceuta. L'executiu de l'Estat va pactar uns criteris amb Junts a canvi del seu vot favorable, l'únic que quedava pendent per donar llum verda a la normativa, tenint en compte que el PP hi està tancat en banda. La formació de Carles Puigdemont hi ha votat a favor. El reial decret, que ja està en vigor des que el va aprovar el consell de ministres, donava un termini a les comunitats per facilitar dades de capacitat d'acollida, i n'hi ha algunes que han facilitat informació "incompleta", segons el ministeri d'Infància i Joventut, com Madrid i Extremadura, i d'altres que ni tan sols n'han donat cap, com l'Aragó. Totes elles estan governades per la formació conservadora.

En política sembla que s’ha consolidat el tot s’hi val. La setmana passada, sense anar més lluny, es va permetre –es va demanar, de fet– que un terrorista s’assegués en un òrgan de representació ciutadana per dir-hi la seva. L’amable invitació la va rebre de Junts per Catalunya. Esperem que els de Míriam Nogueras estiguin satisfets amb el resultat: que un fanàtic que preparava bombes per dinamitar el Camp Nou o la Sagrada Família fos recompensat amb uns immerescuts minuts de glòria.

Què fan els diputats balears al Congrés? Encara que no és una cambra específicament territorial, la tria dels diputats per circumscripció indica la voluntat que cada província hi tingui un pes específic. Quin és el de les Illes, representades per vuit diputats d’un total de 350? De totes les preguntes parlamentàries registrades pels representants escollits pels ciutadans balears, només el 24% eren sobre les Illes. Els diputats del PP –José Vicente Marí Bosó, Sandra Fernández i Joan Mesquida– són els que menys iniciatives –preguntes, sol·licituds d’informes i intervencions– sobre les Balears han presentat: 24, 18 i 24 respectivament, tal com consta al registre del Congrés. A l’altre cantó, Vicenç Vidal (Sumar MÉS) n’acumula 253 d’ençà que començà la legislatura.

El PSOE passa a l'acció contra el lawfare judicial. El grup parlamentari ha registrat aquest divendres al Congrés una proposició de llei per limitar l'acusació popular i impedir que s'obrin causes a partir de querelles que es basen en retalls de premsa. Si s'aprovés, podria decaure la causa contra Begoña Gómez, la dona del president espanyol, Pedro Sánchez. A més, la iniciativa vol fixar que els jutges hagin d'abstenir-se o ser recusats en casos sobre els quals s'hagin manifestat políticament. "Arran del que hem viscut en els últims temps, hem adoptat una decisió que ens semblava urgent: frenar la persecució i l'assetjament que l’extrema dreta fa contra creadors, artistes i adversaris polítics utilitzant mecanismes judicials per obtenir objectius particulars", ha argumentat el portaveu socialista, Patxi López, en una roda de premsa. La llei inclou també la supressió del delicte d'ofenses religioses.

La relació entre el PSOE i Junts no va bé. Aquest és el missatge que l'expresident i líder dels juntaires, Carles Puigdemont, ha volgut donar aquest dimarts en una entrevista a TV3 amb la periodista Ariadna Oltra, en què ha allunyat l'aprovació dels pressupostos de l'Estat del 2025 i no ha descartat un escenari de noves eleccions espanyoles. "No podem ni negociar els pressupostos", ha dit al ser preguntat sobre l'estabilitat del govern espanyol. Argumenta que no s'han complert una part dels compromisos d'investidura un any després de l'acord entre Junts i el PSOE i que tampoc s'ha completat l'execució dels comptes anteriors. "La liquidació del 2023 és una de les pitjors", ha lamentat, i ha dit que, en canvi, a Madrid ha arribat al "112%". "No hi ha les raons per renovar la confiança. Puc fer la llista molt llarga, des de l'amnistia fins al català", ha afegit.

Teresa Ribera estava acabant el seu torn de rèplica quan Alberto Núñez Feijóo es posava el mòbil a l’orella dins l’hemicicle del Congrés. Feia pocs minuts que s’havia conegut la notícia que el Partit Popular Europeu votarà a favor de l’encara ministra de Transició Ecològica com a nova vicepresidenta primera de la Comissió Europea. S’ensorrava així la maniobra a la desesperada del president del PP, amb la connivència de l’alemany Manfred Weber, per desviar la responsabilitat de la gestió de la DANA de Carlos Mazón i dirigir-la cap al govern espanyol. Mentrestant, Ribera també mirava de desmuntar la versió que el PP ha instal·lat sobre la tragèdia del 29 d’octubre, segons la qual la culpa del desastre seria de l’Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, dependents del seu ministeri. “No hi va haver cap apagada informativa”, ha garantit Ribera en la seva intervenció.

Encara amb la ressaca de la citació judicial de Pedro Sánchez com a testimoni pel cas de la seva dona, Begoña Gómez, el govern espanyol s'enfronta a l'últim ple del Congrés convocat abans de les vacances d'estiu, que té com a plat fort la presa en consideració de la reforma de la llei d'estrangeria. La proposició de llei registrada la setmana passada pel PSOE, Sumar i Coalició Canària per la via d'urgència implica la modificació d'un únic punt (l'article 35) que pretén convertir en obligatori el trasllat de menors migrants a la Península quan territoris saturats, com les Illes Canàries o Ceuta, sobrepassin el 150% de la seva capacitat d'acollida. Malgrat les crides dels grups impulsors a la "solidaritat", la iniciativa no té els suports garantits per continuar la tramitació.

Gairebé una dècada després de la consulta del 9-N i sis anys i mig després de l'1-O, l'amnistia als encausats pel Procés ha vist la llum definitivament aquest dijous al Congrés dels Diputats. La imatge de Pedro Sánchez dient "sí" –la votació ha sigut per crida– entre crits de "traïdor" de la bancada de la dreta resumeix el context que els últims mesos ha marcat el camí d'aquesta llei fins a la seva aprovació. "En política, com a la vida, el perdó és més poderós que el rancor. Avui Espanya és més pròspera i està més unida que el 2017. La convivència s'obre pas", ha piulat el president espanyol, que ha aplaudit aquest moment històric des del seu escó, tot i que no ha estat present al debat.

Després d'assolir la fita històrica d'obtenir un escó en el Congrés dels Diputats amb una candidatura conjunta amb Sumar, MÉS per Mallorca ha marcat distàncies amb la formació liderada per Yolanda Díaz fora de la institució espanyola per tal de mantenir un perfil propi. La darrera passa ha estat la decisió de concórrer a les eleccions europees amb la coalició integrada per Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG, una decisió que té el suport del 89,7% de la militància. Ara bé, MÉS no considera que aquesta aliança sigui fruit de cap malestar amb Sumar, sinó que es tracta de tenir en compte que la situació és diferent i d'optar per un camí diferent. Fonts ecosobiranistes remarquen que MÉS és un partit independent per triar les seves aliances i que pot interpel·lar les formacions que trobi adients en cada context.

El diputat de MÉS per Mallorca i Més per Menorca adscrit al grup Sumar al Congrés, Vicenç Vidal, ha intervingut aquest dimecres al debat d'una moció del PP al ple de la cambra baixa sobre la responsabilitat del govern espanyol en la trama de les mascaretes i el cas Koldo. Vidal ha lligat les implicacions del cas i la commemoració de l'11-M per recordar que "en els pitjors moments de la democràcia espanyola determinats sectors del PP i el PSOE sempre acaben fent el mateix: negoci i politiqueig miserable amb la tragèdia". Així, el portaveu de Sumar MÉS ha reclamat "tolerància zero amb la corrupció" i activar totes les institucions i comissions d'investigació sobre el cas per esclarir "caigui qui caigui" responsabilitats polítiques i judicials. També ha exigit l'impuls d'un organisme independent anticorrupció com reclama el Greco (Grup d'Estats contra la Corrupció).