Un any després de l'èxit de J.A. Bayona amb La sociedad de la nieve, un director català tornarà a lluitar per l'Oscar. Segundo premio, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta –codirigida amb Pol Rodríguez– sobre la gravació del disc de Los Planetas Una semana en el motor de un autobús, ha estat la pel·lícula elegida per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per representar Espanya en la cursa per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional. La pel·lícula s'ha imposat a les altres dues cintes preseleccionades: Marco, d'Aitor Arregi Galdos i Jon Garaño, i La estrella azul, de Javier Macipe.

Segundo premio, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta –codirigida amb Pol Rodríguez– sobre la gravació del disc de Los Planetas Una semana en el motor de un autobús, és una de les tres pel·lícules preseleccionades per l'Acadèmia del Cinema Espanyol per lluitar per l'Oscar a la millor pel·lícula internacional. Un dels altres títols preseleccionats és Marco, d'Aitor Arregi Galdos i Jon Garaño, que aborda la impostura que va mantenir durant dècades Enric Marco, el president de l'Amical de Mauthausen que es va inventar que havia sigut presoner del camp nazi de Flossenbürg. La tria de preseleccionats la tanca un altre biopic musical, La estrella azul, opera prima de l'aragonès Javier Macipe que narra la vida i reinvencions vitals del músic Mauricio Aznar, líder la banda Más Birras.

Amb 24 hour party people, Michael Winterbottom va firmar L'home que va matar Liberty Valance dels documentals musicals, una pel·lícula sobre l'escena postpunk de Manchester en què l'artífex i narrador de la història, Robert Wilson, deixava clar que, en alguns moments del seu relat, el mite s'avantposava a la Història. Els títols inicials de Segundo premio, en què amb un joc de paraules es qüestiona si aquest és o no és un film sobre Los Planetas, la banda granadina que va marcar el rock espanyol del tombant de segle, recorden explícitament el print the legend del film de Winterbottom. Una perspectiva que, per altra banda, no és estranya en l'obra d'Isaki Lacuesta, que aquí cofirma la direcció amb Pol Rodríguez. Lacuesta va iniciar la seva carrera en el llargmetratge amb Cravan vs. Cravan (2002), un esplèndid fals documental sobre el mític boxejador poeta que posava de manifest una concepció del cinema en què es diluïa la separació categòrica entre ficció i documental.

Segundo premio, que acaba d’inaugurar el Festival D’A i s’estrenarà el 24 de maig, és una de les millors pel·lícules d'Isaki Lacuesta (Banyoles, 1975). Mite i realitat s’entrelliguen en un relat fascinant sobre la gravació del disc Una semana en el motor de un autobús (1998), del grup granadí Los Planetas, que transcendeix les convencions del biopic i que parla sobre les factures vitals de la creació col·lectiva, l’amor, l’amistat i la música com a únic horitzó. Una pel·lícula plena de dolor, bellesa i veritat i dedicada a la seva filla Luna, que va morir fa uns mesos.

La festa grossa del cinema d'autor a Catalunya –el nostre Sant Jordi cinèfil– torna amb la collita més ben triada i remenada del circuit festivaler. La programació de 131 pel·lícules, 25 de les quals estrenes mundials, es projectarà del 4 a l'11 d'abril al CCCB, el Mooby Aribau, la Filmoteca de Catalunya, el Zumzeig, la Casa Montjuïc i la sala Paral·lel 62.

"No tenia sentit fer una pel·lícula oficial, perquè ells no són un grup oficialista. Volíem fer-ho amb la mateixa llibertat que ells han fet els seus discos i ells ho van acceptar amb molta generositat. És la pel·lícula d'una banda treballant en equip per fer realitat els seus somnis. Ens hi sentíem reflectits. És una pel·lícula sobre com lluites quan tens somnis", va explicar el cineasta català Isaki Lacuesta quan es va presentar la pel·lícula libèrrima que ha fet sobre Los Planetas i que porta com a títol una de les seves cançons, Segundo premio. El film que Lacuesta ha codirigit amb Pol Rodríguez s'ha endut la Biznaga de Oro al millor llargmetratge de la 27a edició del Festival de Màlaga. El film també ha estat reconegut pel jurat amb el premi a la millor direcció i al millor muntatge que és obra de Javier Frutos.

Un any després de fer història i competir per l'Ós d'Or a la Berlinale, Alcarràs i Un año, una noche tornaran a ser rivals, però ara als Gaudí: amb catorze nominacions cadascun, els films de Carla Simón i Isaki Lacuesta són els més nominats de la pròxima edició dels Gaudí, la gala dels quals se celebrarà el 22 de gener a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La collita del 2022, una de les millors de la història del cinema català, estarà també representada per altres de les pel·lícules importants de la temporada: Pacifiction (11 candidatures), Suro (10), La maternal (5), Mantícora (4) i Los renglones torcidos de Dios (8).

'Un año, una noche'

Ramón González va descriure la seva experiència com a supervivent de l'atemptat del 2015 a la sala Bataclan al llibre Paz, amor y death metal, punt de partida de la pel·lícula d'Isaki Lacuesta Un año, una noche, que copsa la manera com els atemptats van afectar individualment i com a parella el Ramón i la Céline. Vam parlar amb Isaki Lacuesta quan va presentar el film a la Berlinale i amb la seva protagonista, l'actriu francesa Noémie Merlant. Crítica de la pel·lícula.

]]>

Era la pintora rebel i desafiant de l’aclamada Retrat d’una dona en flames, per la qual van nominar-la als César i als premis EFA del cinema europeu. A Un año, una noche, la pel·lícula d’Isaki Lacuesta sobre l’atemptat del Bataclan que s’estrena aquest divendres, Noémie Merlant (París, 1988) és la supervivent que es nega a reviure la tragèdia, que s’empassa el dolor i es diu a si mateixa que viure com si els atemptats no haguessin succeït és la seva manera de derrotar el terrorisme.

]]>

Espanyol establert a París, Ramón González va descriure la seva experiència com a supervivent de l'atemptat del 2015 a la sala Bataclan a Paz, amor y death metal, punt de partida d'Un año, una noche, la nova pel·lícula d'Isaki Lacuesta que també cofirma el guió amb els indispensables Isa Campo i Fran Araújo. Com en el cinema de Claire Denis (a qui se cita explícitament), la càmera se situa a flor de pell dels protagonistes, el Ramón i la Céline, per copsar la manera amb què els atemptats els afecten individualment i com a parella. Amb dos intèrprets en estat de gràcia, Nahuel Pérez Biscayart i Noémie Merlant, Un año, una noche plasma els respectius processos anímics dels personatges des de l'àmbit emocional, però també del sensorial: se'ns transmet des del gust reconfortant d'un bon esmorzar a la immersió sonora en la nit dels fets a Bataclan. Les reaccions posttraumàtiques divergents de la parella acaben col·lisionant, i Un año, una noche esdevé també un esplèndid film sobre la ruptura d'una relació amorosa.

]]>

Els cineastes més agosarats, els que no es conformen amb els límits d’una pantalla tradicional i volen provocar experiències trencadores en el públic, han trobat un filó en les possibilitats que els donen les sales dels museus, com es pot veure en la nova exposició de Tabakalera, el centre internacional de cultura contemporània de Sant Sebastià, titulada Vive le cinéma. La mostra inclou treballs de tres cineastes bregats en explorar nous formats: el català Isaki Lacuesta, l’africà Lemohang Jeremiah Mosese i el xinès Jia Zhang-Ke. També una cineasta més jove, la georgiana Dea Kulumbegashvili, que va arrasar a l’edició del Festival de Sant Sebastià del 2020, i que ara presenta la seva primera instal·lació. Com diu la directora cultural de Tabakalera, Clara Montero, tots ells fan servir unes tecnologies més habituals en el món de l’art contemporani per aconseguir “una experiència fílmica” més potent. 

]]>

Emocionant rebuda de la Berlinale a Un año, una noche, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta sobre l'atemptat al Bataclan que s'ha presentat aquest dilluns al festival. El de Banyoles s'ha enfrontat a un dels reptes més grans d'un cineasta: posar en imatges l'horror absolut d'una tragèdia amb desenes morts. I surt indemne de la prova de foc: no només evita el perill de convertir la tragèdia en espectacle o de banalitzar el dolor, sinó que converteix la història de dues víctimes en un cant a la vida, a l'amor i a les experiències en comunitat que ens defineixen com a éssers socials.

]]>

El Festival de Berlín encara no ha començat i ja es pot qualificar d'èxit per al cinema català, que ha col·locat dues pel·lícules en la prestigiosa competició del certamen. Un año, una noche, la pel·lícula d'Isaki Lacuesta sobre els atemptats de Bataclan, i Alcarràs, de Carla Simón, la nova incursió en la memòria familiar de la directora d'Estiu 1993. És una fita inèdita per al cinema català i també per al cinema espanyol: en l'última dècada de la Berlinale, els únics cineastes de l'Estat que han lluitat per l'Ós d'Or han sigut Isabel Coixet amb Ningú no vol la nit i Elisa y Marcela i Antonio Chavarrías amb Dictado.

]]>

A Isaki Lacuesta li hauria agradat filmar Cravan vs. Cravan, el seu primer film, al Centre Pompidou de París, però es va quedar amb les ganes perquè era massa car. Ara, setze anys més tard, aquest mastodont de l’art modern i contemporani ret homenatge a les creacions de Lacuesta en una retrospectiva compartida amb la japonesa Naomi Kawase.

]]>

El Centre Pompidou de París dedicarà dues retrospectives de les creacions cinematogràfiques del gironí Isaki Lacuesta i la japonesa Naomi Kawase en el marc de l'exposició 'Cineastes en correspondència', que s'estrenarà aquest divendres a la capital francesa. La retrospectiva de Lacuesta, que s'obrirà al públic el 26 de novembre, inclou dues instal·lacions fetes pel cineasta. Les dues obres es titulen 'Les imatges eco' i 'Les pel·lícules dobles' i es podran veure al Bòlit de Girona i a l'Arts Santa Mònica de Barcelona a partir del maig del 2019. També s'exhibiran trenta pel·lícules del gironí i un autoretrat titulat 'On ets?', que passarà a formar part de la col·lecció del centre.

]]>

Els films de Jean-Luc Godard, Hirokazu Koreeda i Isaki Lacuesta aterren a la 8a edició del Most, el Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava, que tindrà lloc del 8 al 18 de novembre a Vilafranca del Penedès, i del 28 de novembre al 2 de desembre al Priorat, en què es projectaran més de 70 llargs i curtmetratges distribuïts en quatre seccions.

]]>

El director Isaki Lacuesta va visitar per primera vegada el Festival de Sant Sebastià el 1994, aleshores com a periodista. El 2011, ja convertit en un dels cineastes essencials de la seva generació, va fer història en guanyar la primera Concha d'Or del cinema català amb 'Los pasos dobles', la seva polièdrica aventura africana en companyia de Miquel Barceló. Set anys després, el gironí confirma la seva connexió especial amb el festival més important de l'Estat afegint al seu palmarès personal una altra Concha d'Or per 'Entre dos aguas', el seu brillant retorn a l'univers gadità de San Fernando i als personatges de 'La leyenda del tiempo'. Lacuesta inscriu, doncs, el seu nom en un club, el de la segona Concha, que inclou l'iranià Bahman Ghobadi, el càntabre Manuel Gutiérrez Aragón, el basc Imanol Uribe, el mexicà Arturo Ripstein i fins i tot el nord-americà Francis Ford Coppola.

]]>

“Aquí només hi ha droga, mort i presó”, diu l’Isra en un moment d’Entre dos aguas, que Isaki Lacuesta va presentar ahir a Sant Sebastià. L’angoixa d’un present incert i un futur sense vies de fugida plana sobre el retorn del cineasta gironí a San Fernando (Cadis) i a l’univers i personatges de La leyenda del tiempo. Com Truffaut i Linklater, Lacuesta explora la petjada del temps sobre el cinema, però deixant-se endur pel corrent vital dels personatges, ja sigui cap a la llum o cap a la foscor.

]]>

Els Gaudí van celebrar ahir el Dia de la Mare abans d'hora. Dues pel·lícules centrades en la complexitat de la relació maternofilial van triomfar en la 9a edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. L’èxit més contundent va ser el del film de J.A. Bayona, el drama fantàstic 'Un monstre em ve a veure', que es va endur a casa vuit dels onze premis a què aspirava, entre els quals el de millor pel·lícula i director. El 'thriller' psicològic 'La propera pell', d’Isa Campo i Isaki Lacuesta, es va imposar només en tres de les catorze categories en què estava nominat, però tres de les més decisives: millor pel·lícula, guió i actriu.

]]>

Isaki Lacuesta tornarà al festival on va guanyar la Concha d'Or per 'Los pasos dobles', però ara presentarà –fora de competició, és a dir, sense opció a premi– 'Murieron por encima de sus posibilidades', una comèdia negra que ha rodat en règim de cooperativa amb un repartiment estel·lar que inclou José Coronado, Sergi López, Eduard Fernàndez, Ariadna Gil, Emma Suárez, Raúl Arévalo, Josep Maria Pou i Albert Pla, entre altres.

]]>