El creador de contingut mallorquí Toni Horrach ha fet un vídeo en què explica les quatre frases que tot mallorquí ha sentit alguna vegada quan parla per primer vegada amb un català. Amb un to humorístic, fa un repàs de les situacions que es viuen tant pel tema de l'accent diferent com pel coneixement de la geografia de les Illes Balears.

La massificació i l'increment extrem de la pressió humana encene cada any les alarmes a les festes de Sant Joan a Ciutadella i generen polèmica entre els residents. Tant és així que la regidora de Festes de l'Ajuntament menorquí, Esther Mascaró, assegura que els ciutadellencs creuen que "se'ls ha expulsat de la festa". "Molts s'estimen més quedar a casa i veure-ho per la televisió", diu. Com en els darrers anys, es preveu que la població del municipi es tripliqui aquests dies: es passarà dels 32.000 habitants actuals a més de 90.000. Qui envaeix més l'illa durant les festes: els mallorquins o els catalans?

Les autoritats del Nepal van trobar aquest dimarts el cos sense vida d'un turista català al riu Bhurungdi, segons va informar l'agència Efe i va poder confirmar l'ARA. Aquest matí, els equips de rescat, amb l'ajuda de submarinistes, han reactivat la cerca de la seva parella, que porta desapareguda més de 72 hores. Es tracta d'un noi de 36 anys de Berga i una noia de 31 de Sant Feliu Sasserra. La parella era al país de viatge i van desaparèixer mentre feien una ruta de senderisme prop de Pokhara, la segona ciutat més poblada del país, situada ben bé al centre del Nepal i just davant de la serralada de l'Annapurna. Dimarts al matí, la família del noi va explicar a RAC1 que les autoritats nepaleses van trobar les seves motxilles, un dels mòbils i els passaports que portaven al costat d'un riu.

De tots els dimonis que remenen la coa per Mallorca, en Barrufet és un dels més malignes, juntament amb en Banya Verda, el Dimoni Gros o el Dimoni Cucarell. Tanmateix, d’ençà de fa temps, els barrufets són considerats éssers mancats de malícia, qualitat reservada al maleït Gargamel. Quan associam el nom de Barrufet a Llucifer, és perquè els nostres referents són els personatges fantàstics de les rondalles mallorquines, univers de bruixes i bruixots, jaies i jovencells i, per descomptat, dimonis i dimonions. Però si en sentir el mot “barrufet”, la imatge mental que ens ve al cap és la d’un follet de color blau i amb barretina, és perquè som “infants” nascuts a la dècada dels anys setanta o vuitanta. De llavors ençà, els barrufets són part de la cultura de masses, gràcies al còmic i a la televisió. Qui en té la “culpa” que els mitjans de comunicació de masses manllevassin un nom, en origen, de la cultura popular i tradicional mallorquina? La resposta és Albert Jané i Riera, l’escriptor, lingüista i traductor, qui fa just uns dies, a edat de 93 anys, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

“Em dic Maria Garcia i tinc 46 anys”. Segons dades de l’Idescat, aquesta és la resposta que tenim més probabilitats de sentir quan li preguntem el nom i l’edat a una persona catalana. L’1 de gener de l’any 2023 a Catalunya el vam començar amb 7.747.709 habitants, dels quals la majoria, 3.948.224, són dones, i el nom de dona més posat és Maria (o la seva forma castellana, María). A més a més, probablement aquesta persona viu a la província de Barcelona, ja que gairebé sis milions de persones del total de catalans habiten en algun dels 311 municipis que conformen la província més poblada de casa nostra. Per estadística, aquesta persona parlaria en castellà, ja que, tot i que la gran majoria de les persones que viuen a Catalunya entenen el català (un 95% del total), la majoria (un 48,6%) dels habitants fan servir el castellà com a llengua habitual davant d’un 36,1% que utilitzen el català.

"Els alts nivells de crispació en la política no són el reflex fidel d’un país socialment fracturat. De fet, els resultats de l’enquesta indiquen que no sembla que hi hagi un problema de convivència". És la frase amb què els professors Amuitz Garmendia i Sandra León, tots dos de la Universidad Carlos III de Madrid, conclouen l'estudi elaborat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) conjuntament amb Esade. Sota el nom Polarització i convivència a Espanya 2021, aquest dimarts publiquen els resultats de l'enquesta que van fer a finals de l'any passat i en què destaca la percepció que els ciutadans d'una comunitat autònoma tenen dels de la resta de l'Estat. Els catalans són els menys estimats i els únics que suspenen de manera generalitzada: només els aproven els bascos. En una escala de 0 a 100, els extremenys són els que puntuen pitjor l'afecte que senten pels catalans (34,7), seguits pels andalusos (41,6), i entre valencians, gallecs i madrilenys la nota se situa al voltant del 45. Els ciutadans de la resta d'autonomies aproven en tots els creuaments (excepte els bascos, a qui els extremenys puntuen amb un 46,3).

Daniel Olivella (Vilafranca del Penedès, 1961), propietari d’un restaurant a Austin (Texas) i autor del llibre Catalan food. Culture and flavors of the Mediterranean, se’n va anar als Estats Units el 1979, quan tenia només divuit anys. Hi anava amb la intenció de ser músic i durant uns anys va estudiar per ser saxofonista al Conservatori de Música de Chicago. Mentrestant, per guanyar-se la vida treballava al restaurant del seu oncle. Amb el temps, però, la passió per la cuina es va acabar imposant a la de la música.

"Auschwitz no és història.

El suport a les grans institucions espanyoles està sota mínims a Catalunya. Els fets de l’octubre de l’any passat i les seves conseqüències han trinxat la reputació dels pilars de l’estat espanyol -la monarquia, la Constitució i el mateix Felip VI- en una desafecció que s’ha vist agreujada en l’últim any i que ha arrossegat a la baixa el nivell d’aprovació de la carta magna fins i tot entre els votants dels partits anomenats constitucionalistes. Només dos de cada deu catalans votarien avui a favor del text que va recollir un suport del 90% dels votants quan va ser aprovat en referèndum durant la Transició, el 1978, segons l’enquesta de l’Institut Opinòmetre per a l’ARA. Un percentatge similar dona suport a l’actuació de Felip VI durant el Procés, mentre que un percentatge encara més baix, un 15,5%, votaria a favor de la monarquia en un eventual referèndum.

Kiko Casilla i Rubén Yañez, porters tots dos, són els catalans del Madrid ara mateix. Rafa Benítez ha pujat al primer equip per entrenar el jove porter de Blanes, provinent del Girona. Kiko Casilla, ja internacional absolut, és el suplent de Keylor Navas. Els dos allarguen la tradició de porters catalans al Madrid, club on ja van evitar gols Ricardo Zamora o Vicente Traín. Tots dos van ser els porter menys golejats de Primera en el seu moment. També va debutar a la porteria del Bernabéu el barceloní Jordi Codina, actualment al Getafe.

El futbol no sempre ha regnat sol, a Barcelona. Durant moltes dècades, la pilota basca va ser un esport tan popular que un dels grans temples de l'esport barceloní era el Frontó Condal, inaugurat el dia de la Mercè del 1896 a la cantonada dels carrers Rosselló i Balmes, on ara s'aixeca la Universitat Pompeu Fabra. Tant d'èxit tenia aquest esport que molts pilotaris bascos vivien a Barcelona en ser contractats pel Frontó, que els garantia bon sou i un pis a la rodalia de la instal·lació. Al número 219 del carrer Rosselló vivia Luis Gardoy, conegut com 'Makala', un llegendari pelotari de Bilbao que es va fer d'or a Cuba, on aquest esport també atreia els millors jugadors del món. A Barcelona va conèixer una catalana i va néixer el seu fill, el qual, símbol dels temps, va decidir jugar a futbol. Català de naixement, Cándido Gardoy va ser un dels nombrosos catalans que va defensar la samarreta del Madrid després de la Guerra Civil. I en honor al seu pare, va ser conegut com a 'Macala', amb 'c'. Per fugir de la sonoritat basca. Format a l'Athletic, ja que la família va tornar a Bilbao, del 1947 al 1951, Macala va guanyar títols a un club presidit ja per Santiago Bernabéu. I abans de retirar-se va tornar a Barcelona per jugar amb l'Espanyol.

Després dels madrilenys i els bascos, els jugadors catalans són els més nombrosos en la història del Madrid. A més, dos dels tres impulsors del club el 1902, els germans Padrós, eren catalans. I de fet el club es funda a la part de darrere de la seva botiga familiar.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha alertat que "no es pot menysprear que hi ha un 47% de catalans que vol la independència". En una entrevista a 'Els matins' de TV3, el dirigent ha defensat, però, que la majoria de catalans no han votat a favor que Catalunya se separi d'Espanya i que, per tant, davant un govern espanyol que "no ha fet res", el seu partit és el més idoni "per arreglar-ho".

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha insistit aquest dimecres, malgrat el fiasco de Mariano Rajoy, que els catalans no podrien conservar "en absolut" la nacionalitat espanyola i la ciutadania europea en cas d'independència. En unes declaracions als mitjans, Margallo ha assegurat que "quan un surt d'un país abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país". Per al ministre, que els catalans podrien mantenir la nacionalitat espanyola i europea "és un acudit" que no sap "qui ha dit". Ho ha comparat amb les colònies llatinoamericanes, tot i que llavors, ha admès, "regia la Constitució de Cadis de 1812", ha recordat. De fet, també el govern espanyol ha comparat el cas amb Algèria, una altra colònia.