Aquest sentiment d’identitat groenlandesa el conec força bé d'ençà que vaig viatjar per primera vegada a Kalaallit Nunaat (Groenlàndia), l’any 2002. Des de llavors cada any hi vaig dues o tres vegades, perquè tinc família groenlandesa i perquè és la meva segona llar després de Catalunya. Però aquest desig d’independència i d’identitat no ve d’ara sinó que ve de lluny, ja fa molt de temps que existeix.

“Crec que aconseguirem Groenlàndia perquè realment té a veure amb la llibertat del món... I sabeu què? a la gent no li agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca. No els agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca i els agradem". És una part del discurs que el president nord-americà va fer el gener des de l'Air Force One i que va deixar astorats els habitants d’aquesta immensa illa remota a tocar de l’Àrtic.

L'ofensiva de l'administració Trump contra els seus suposats aliats europeus no s'atura. Aquest divendres, el vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, ha aprofitat el seu viatge a Groenlàndia per carregar durament contra Dinamarca, un dels seus aliats històrics. "El nostre missatge per a Dinamarca és aquest: No heu fet una bona feina, heu invertit poc en la gent de Groenlàndia i en l'arquitectura de seguretat", ha dit des de la base militar de Pituffik (abans coneguda com a Thule). "Això ha de canviar, i com que no ha canviat, per això la política del president Trump a Groenlàndia és la que és", ha dit.

La fixació dels Estats Units amb Groenlàndia manté en màxima alerta tant Nuuk com Copenhaguen. Aquesta setmana ha aparegut un nou motiu per a la inquietud: un viatge del vicepresident estatunidenc, J.D. Vance, a l'illa àrtica, que s'interpreta com un pas més en la pressió que està exercint Donald Trump, que insisteix en la necessitat de prendre el control d'aquest territori autònom de Dinamarca.

Les eleccions al Parlament de Groenlàndia han estat completament eclipsades per les contínues ingerències del president dels Estats Units, Donald Trump, que vol el control de l’illa àrtica. Amb aquesta pressió a sobre, els groenlandesos han votat en unes eleccions marcades pel debat sobre la independència de rerefons i per una alta participació que s’ha enfilat fins al 70% i que ha provocat que s’hagués d’ampliar l’horari d'obertura dels col·legis electorals de la capital, Nuuk.

Mai el món havia mirat amb tanta atenció unes eleccions per decidir els 31 diputats que ocuparan el Parlament de Groenlàndia (Inatsisartut). Aquest dimarts, 40.000 persones estan cridades a votar en uns comicis marcats per les pressions i les ingerències del president dels Estats Units, Donald Trump, que ha repetit en les últimes setmanes, fins i tot utilitzant l’amenaça militar contra un aliat com Dinamarca, que vol prendre el control de l’illa àrtica.

La vall de les Flors, de Niviaq Korneliussen (Nanortalik, Groenlàndia, 1990), és un relat potent i cru que s’erigeix en un crit de denúncia al silenci que envolta els nombrosos suïcidis que es produeixen sense aturador a Groenlàndia. En aquest sentit, el gel esdevé un símbol del poder destructor que té en la salut mental dels habitants de la zona.

Groenlàndia afronta les pròximes eleccions generals de l'11 de març amb més preocupació que mai per les ingerències estrangeres i les campanyes de desinformació. Els comicis estan marcats des que el president nord-americà, Donald Trump, va expressar les seves ambicions per “prendre el control” de l’illa àrtica. Aquestes amenaces cap a Groenlàndia i, de retruc, cap a Dinamarca, han fet reviure el debat sobre la celebració d’un referèndum d’independència a l'illa en els pròxims anys.

Dinamarca ha premut amb força l'accelerador en la cursa per rearmar Europa i ha anunciat una inversió milmilionària a curt termini per augmentar i millorar les seves capacitats militars. En els pròxims dos anys, el país escandinau destinarà 50.000 milions de corones daneses addicionals (més de 6.700 milions d'euros) a comprar equipament militar. Això suposarà destinar a defensa més del 3% del PIB de Dinamarca, un percentatge que l'any passat va ser del 2,4%, i el 2022, quan el govern actual va prendre possessió, de l'1,4%.

Un grup de ciutadans ha llançat una satírica petició en resposta a l'anunci de Trump que vol comprar Groenlàndia, l'illa rica en petroli que és una regió autònoma de Dinamarca. A través d'una pàgina web carregada d'ironia, han recollit més de 200.000 signatures per comprar Califòrnia i convertir-la en territori danès. "Alguna vegada has mirat un mapa i has pensat: «Saps el que necessita Dinamarca? Més sol, palmeres i patins». Tenim una oportunitat única de fer realitat aquest somni", diu la pàgina web de la petició, que es presenta com un micromecenatge per recaptar un bilió de dòlars. "Comprem Califòrnia a Donald Trump!" Entre les falses recompenses, des d'una nota d'agraïment personalitzada per la família reial danesa" fins a "una platja privada pròpia a Malibú."

El president dels Estats Units, Donald Trump, i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, van mantenir aquest divendres una tensa conversa telefònica en la qual Trump va insistir de manera agressiva que el seu país necessita controlar Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, ja que hi té un "gran interès" estratègic, segons ha informat el diari britànic Financial Times.

Les paraules del president electe dels Estats Units, Donald Trump, en què no descartava les mesures coercitives econòmiques ni la força militar per annexionar-se Groenlàndia, i la visita llampec del seu fill a Nuuk han provocat el que segurament és la crisi diplomàtica més important en dècades a Dinamarca. En una roda de premsa conjunta aquest divendres a Christiansborg (la seu del govern danès) amb el primer ministre de Groenlàndia, Múte Egede, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va explicar que s’havia intentat posar en contacte amb Trump, tot i que la conversa entre tots dos encara no s’havia pogut produir.

La Unió Europea no permetrà que altres nacions ataquin les seves fronteres sobiranes. Ho ha dit aquest dimecres el ministre d'Afers Exteriors de França, en resposta als comentaris del president electe dels Estats Units, Donald Trump, que no va voler descartar l'ús de la força militar per aconseguir que Dinamarca li vengui Groenlàndia, així com per recuperar el control del canal de Panamà.

Els dies s'allarguen a Nuuk, la capital groenlandesa. Després de pondre's, el sol es manté sota l'horitzó i llança una resplendor sobre el rocós paisatge costaner. Els dies banyats de sol, quan el blau del cel es confon amb el del mar, es poden admirar les sorprenents muntanyes groenlandeses. Els seus pics escarpats contrasten amb la suavitat dels vessants més baixos, fiords esculpits per la implacable força de les antigues capes de gel. La tundra, d'un fragant verd marronós, esquitxa l'escena. Caminar sobre el mantell de neu que es fon per tot arreu es converteix en una experiència humida i pesada.

En arribar aquestes dates és habitual fer balanç tot buscant allò que ha estat més impactant, destacat o trencador. També en el món de la ciència, on el més habitual és que els nous coneixements es recolzin en els vells i obrin la porta a d’altres que tan sols s’intueixen. És així com s’avança fins que, de sobte, algú sap veure un concepte trencador o un desenvolupament que ho canvia tot. El 2022 no ha estat cap excepció a aquesta norma no escrita. Els resultats obtinguts han estat d’extraordinari valor en tots els casos i, en alguns, poden significar l’inici de temps nous de recerca en biomedicina, astronomia i salut mental. I en intel·ligència artificial, per descomptat. Fem-ne un repàs.

El nord de l'illa de Groenlàndia no ha estat sempre el desert polar i inhòspit que és ara. Fa milions d'anys era un autèntic verger: en comptes dels líquens i la molsa que sobreviuen ara a les gèlides temperatures, hi habitaven més d'un centenar d'espècies de plantes, com bedolls i àlbers i flors emparentades amb les roses. També hi vivien animals com l'extint mastodont (semblant a un elefant contemporani), llebres, rosegadors i caribús, així com una gran diversitat de fauna marina. De fet, la costa, amb aigua calenta, estava habitada per crancs que ara no podrien viure tant al nord. Aquest ecosistema molt més ric que l'actual es va poder originar perquè el clima dominant a la regió era entre 10 i 17 graus centígrads més càlid que ara, segons evidencien les conclusions d'un estudi fet per investigadors de la Universitat de Cambridge. Com que no s'ha pogut localitzar ni un sol fòssil d'aquests éssers vius, l'eina principal ha sigut l'anàlisi de l'ADN ambiental –el material alliberat per organismes en el seu pas per un territori– trobat al permagel, la capa congelada del terra.

L'Inge Thomassen, una groenlandesa de 61 anys, en tenia 17 quan es va quedar embarassada. En aquell moment, els seus pares no li van permetre tenir la criatura i va haver d'avortar. Després va passar-se anys i anys intentant tenir un fill, fins i tot amb processos de reproducció assistida, però mai ho va aconseguir. El 1995, gairebé dues dècades més tard, una radiografia va mostrar que tenia un dispositiu intrauterí (DIU) a l'úter. Ella no en tenia ni idea. És una dels milers de víctimes d'una campanya de control de natalitat forçada que el govern danès va dur a terme als anys 60 i 70 a Groenlàndia, antiga colònia danesa que actualment encara forma part del país escandinau.

Aquesta illa enorme, remota i poc habitada és coneguda pels seus paisatges congelats, els fiords allunyats i les glaceres que desprenen blocs de gel gegants al mar. Però Groenlàndia cada vegada és més coneguda per una altra qüestió: els seus minerals rars. Es deu tant al canvi climàtic com al frenesí actual per accelerar el desenvolupament de la tecnologia ambiental.

Investigadors de la NASA han posat xifres força precises a la quantitat de gel que s'ha perdut en els últims 16 anys als pols. Mitjançant dades del satèl·lit ICESat-2 han pogut modelitzar amb detall no només la pèrdua d'extensió, sinó com ha variat el gruix de gel a Groenlàndia i a l'Antàrtida. Groenlàndia ha perdut unes 200 gigatones de gel per any durant aquest període, mentre que a l'Antàrtida la pèrdua s'estima en unes 118 gigatones per any, segons dades publicades ahir a la revista Science.