El jutjat d'instrucció número 2 de València ha arxivat la investigació sobre la compra per part de la Generalitat Valenciana de l'empresa Valmor Sports, encarregada de l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 de València, pel cost d’un euro. Amb aquesta operació, l’administració autonòmica va assumir el deute de 34 milions que arrossegava la companyia propietat de Bankia, l’empresari i president del Vila-real CF, Fernando Roig, i l'expilot de motociclisme Jorge Martínez, Aspar.

El jutjat d'instrucció número 2 de València ha acordat l'arxivament provisional de la causa oberta contra l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps per les negociacions per a l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 de València entre els anys 2008 i 2012 a través de l'empresa Valmor Sports i la posterior absorció de la societat per part de l'empresa pública Circuit del Motor.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha assegurat que demanarà l'arxivament de les actuacions contra ell per l'organització del Gran Premi de la Fórmula 1 de València entre els anys 2008 i 2012 i ha retret el "canvi de criteri de la fiscalia". "Al principi deia que havia muntat la Fórmula 1 per enriquir l'expilot Jorge Martínez 'Aspar' i ara sosté que ho vaig fer per guanyar les eleccions del 2007", afirma.

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat que es processi únicament l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, a la primera peça de l'anomenat cas Valmor, que investiga les presumptes irregularitats comeses en l'organització del Gran Premi de la Fórmula 1 de València entre els anys 2008 i 2012. L'excap del Consell està acusat dels presumptes delictes de prevaricació i malversació.

L'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps ha declarat avui com a imputat al jutjat d'instrucció número 17 de València per presumptes irregularitats durant la construcció del circuit del Gran premi de Formula 1 de València. La investigació ha estat declarada secreta i en la mateixa està personada la Fiscalia Anticorrupció.

El jutjat d'instrucció número dos de València ha rebutjat el recurs interposat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps contra la seva citació per declarar com a investigat en la causa que analitza les presumptes irregularitats en l'organització del Gran Premi de Fórmula 1 que es va celebrar a València.

La seva gestió al capdavant de la Generalitat Valenciana continua perseguint l’excap del govern autonòmic, Francisco Camps, que haurà de declarar al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià el 24 de gener imputat per prevaricació i malversació en l’organització de les curses de Fórmula1 a la ciutat de València entre el 2008 i el 2012.

La Fiscalia Anticorrupció contempla la possibilitat de sol·licitar a la jutge que investiga possibles irregularitats en la gestió de la Fórmula 1 a València que s'investigui l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, i el seu exvicepresident i portaveu del govern José Císcar. Segons han confirmat a Efe fonts judicials, la raó de la possible imputació és que Anticorrupció tracta de determinar de qui va ser la responsabilitat de la compra l'any 2011 de Valmor –una societat participada per Francisco Roig, Jorge Martínez 'Aspar' i Bancaixa encarregada d'organitzar el Gran Premi– per menys d'un euro i assumint un deute d'uns 40 milions.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anunciat que citarà al magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, i tretze testimonis més un cop hagi rebut diversa documentació que ha demanat a la Generalitat en relació amb la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció. Segons ha informat l'alt tribunal valencià, s'ha reclamat informació tant a la Generalitat com a l'empresa pública Societat Projectes Temàtics (SPTCV), a la Seguretat Social ia Bankia.

El govern valencià ha defensat aquest divendres que la compra de l'empresa Valmor per part de la Generalitat era l'opció "menys dolenta", ja que no fer-ho hauria suposat no celebrar el Gran Premi de Fórmula 1 a València i pagar una penalització de 71 milions de dòlars.