“Durant l’últim any, pràcticament no he dormit. Hem fet història, no per a nosaltres, sinó per a les futures generacions de gambians”. Així s’expressava aquesta setmana a Instagram Jaha Dukureh, l’activista gambiana que va lluitar, amb èxit, per aconseguir la prohibició de la mutilació genital femenina a Gàmbia l’any 2015. Durant l’últim any, Dukureh i els moviments feministes d’aquest país de l’Àfrica occidental s’han unit per evitar que la mutilació genital femenina tornés a ser legal.

Fa nou anys, el 24 de novembre de 2015, el president de la República de Gàmbia va declarar la seva intenció de prohibir l'ablació del clítoris com a pràctica ritual socialment normalitzada. Val a dir que l'argument no tenia res a veure amb el benestar de les dones ni amb la defensa dels drets humans més elementals, sinó amb el bon nom de la religió majoritària del país, l'islam. En efecte, l'ablació no té cap relació amb aquesta fe, malgrat els sovintejats llocs comuns sobre el tema, però sí amb la manera com es viu allí. Ara el Parlament d'aquella república minúscula, si fa no fa de la mida de les comarques de Lleida, ha estat a punt de revocar la prohibició i permetre de nou una intervenció que és irreversible, dolorosa i plena de perills a curt i a llarg termini (des de les infeccions immediates a problemes molt posteriors durant el part, passant per tota mena de possibles complicacions). El passat 4 de març la majoria absoluta dels diputats (incloses cinc dones) van decidir que la prohibició era contrària al dret dels ciutadans "a viure la seva cultura i la seva religió tal com queden garantits a la Constitució". A les manifestacions a favor de revocació hi havia nombroses dones, la majoria joves. Òbviament, n'hi ha moltes altres que hi estan en contra. 

Els legisladors de Gàmbia han votat a favor d'una mesura que pot suposar la revocació de la prohibició de mutilar genitals femenins, fet que fa témer que altres països del continent africà puguin seguir el mateix camí. Dels 47 membres de l'Assemblea Nacional present dilluns passat durant la votació del projecte de llei, 42 es van inclinar a favor de remetre'l per anul·lar la prohibició, cosa que eliminaria les proteccions legals per a milions de nenes, a una comissió governamental perquè faci una consideració final abans de la votació definitiva.

Només tenia un any i sis mesos quan va viatjar amb els seus pares i la seva germana (en total són tres germans) al seu país d'origen, Gàmbia, per visitar uns familiars. Al cap d'uns dies, els pares i la germana van agafar un vol de nou cap a Barcelona, però ella es va quedar allà a càrrec de la seva àvia materna. Segons el fiscal que ha portat el cas, quan els pares ja tornaven a ser a Catalunya van enviar un missatge a un familiar, encara d'identitat desconeguda, per demanar-li que practiqués a la seva filla la mutilació genital femenina. Li va fer l'ablació de grau tres, coneguda com la circumcisió faraònica: es basa en l'extirpació total del clítoris i dels llavis majors i menors, deixant només una obertura estreta per orinar. Es va fer de forma clandestina i fora d'un centre sanitari. El 2021, sis anys més tard, un pediatre de Rubí va descobrir durant una inspecció que la nena, que ja tenia gairebé vuit anys, havia sigut víctima de l'ablació i va avisar els Mossos d'Esquadra.

Les conseqüències en la salut de les dones de la pràctica de l’ablació són diverses, però totes molt greus: dolor crònic vulvar i del clítoris, problemes menstruals per irregularitat i dificultats per al pas de la sang menstrual, dolor a l'orinar i infecció del tracte urinari, reducció de l’excitació, del desig, de la lubricació i de la freqüència de l’orgasme amb risc elevat d’anorgàsmia; riscs obstètrics relacionats amb la gestació, el part i el postpart, i trastorns d’estrès posttraumàtic o d’ansietat des del punt de vista psicològic. Tots aquests aspectes derivats d’aquesta lesió expliquen les penes de presó que s’imposen als qui la practiquen.

El Grup Parlamentari Socialista ha registrat una Proposició No de Llei al Parlament de les Illes per garantir la intervenció quirúrgica que sigui necessària per a les dones que han sofert mutilació genital femenina. És una proposta que també té la col·laboració dels consells insulars.

El Sudan inclourà al Codi Penal la mutilació genital femenina, una pràctica molt arrelada al país africà i que suposa un dels grans passos cap al reconeixement dels drets humans i en especial dels de les dones del govern de transició cap a la democràcia, constituït després de la caiguda del dictador Omar al-Baixir fa poc més d'un any.

El personal sanitari és el responsable d'una quarta part de les mutilacions de genitals femenines al món. Es calcula que una de cada quatre dones que són víctimes de l'extirpació del seu clítoris ha anat a centres i professionals amb formació, lluny de la imatge que l'ablació es practica exclusivament en la clandestinitat i sota condicions poc higièniques. L'Unicef ha alertat que l'ablació perpetrada per personal mèdic professional "continua sent una mutilació" d'una part del cos que causa greus problemes de salut a les supervivents i se les deixa sense el plaer en les seves relacions sexuals. "No hi ha cap justificació mèdica per a l'ablació", subratlla.

Aquest dimecres se celebra el Dia Internacional de la Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina. Com cada any, el 6 de febrer s'aprofita per fer campanya contra aquesta pràctica, que continua normalitzada en molts llocs del món, principalment a l'Àfrica. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha destacat aquest dimecres que, mentrestant, més de 200 milions de dones al món han estat sotmeses a mutilació genital. Segons l'organisme, és una greu violació dels drets humans que ha de ser erradicada.

La lluita contra la mutilació genital de les dones també és cosa d’homes. La secretaria de Migracions, juntament amb l’associació Jokkere Endam d’Arbúcies, ha posat en marxa un pla pioner per formar homes procedents de societats practicants i conscienciar-los de les seqüeles que comporta per a les dones mutilades. Una dotzena d’homes han passat per un curset que ha tractat qüestions com la igualtat de gènere, els drets humans i l’educació sexual i emocional, i a partir d’aquí seran els encarregats de sensibilitzar altres homes de la seva comunitat a Catalunya. No sempre és fàcil renunciar a una tradició que àvies i mares han practicat com el pas a l’edat adulta de les filles, una manera d’integrar-les a la societat. “Hem trobat que molts homes s’adonen per primer cop del mal que fan a les dones i es posen a plorar”, explica Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que subratlla la importància de comptar amb homes còmplices en l’objectiu d’erradicar una praxi perversa i molt perjudicial perquè són els homes els que habitualment “imposen i mantenen les tradicions”.

Amb 36 anys, la Rokiatou Ba va començar a gaudir del sexe i a no sentir vergonya del seu cos. La raó, la reconstrucció de clítoris que li van practicar el juliol del 2015, que li ha permès, diu, recuperar “l’autoestima”. Amb només dues setmanes de vida a la Rokiatou Ba, que ara té 39 anys, li van practicar una ablació al seu país d’origen, Mali. De les quatre germanes que són, ella, que és la gran, és l’única a qui l’hi van fer. Ho va saber quan era una nena de deu anys. Va preguntar i li van dir que ho havia fet l’àvia. El dia que la Rokiatou li va parlar a la seva mare de la reconstrucció, ella ho va rebutjar. “Em va dir que ho havia fet [l’ablació] Déu i li vaig dir que no, que el clítoris me l’havien tret ells”, explica. Ella és una de les 89 dones víctimes de l’ablació que des del 2007 han sigut operades en el marc del programa de reconstrucció genital postablació de Dexeus Dona, liderat per Pere Barri Soldevila, que ofereix aquesta intervenció de manera gratuïta a dones que viuen aquí i que han patit una ablació al seu país. Des de fa dos anys, aquesta operació també la cobreix a Catalunya la sanitat pública.

Nigèria s'ha afegit als països que prohibeixen per llei la mutilació genital femenina, una pràctica que han patit unes 140 milions de dones al món. Activistes a favor del drets de les dones han advertit però que la legislació no serà suficient per eradicar una pràctica arrelada en un país on un terç de la població femenina li han extirpat parcialment o totalment el clítoris.