Ai, la unitat. No hi ha paraula més masegada, més potinejada en el lèxic polític català. Tot just ahir Miquel Iceta reivindicava el procés d’unitat socialista, que no va ser altra cosa que la supeditació del vell socialisme català als designis del PSOE, deixant pel camí Josep Pallach i la memòria de Serra i Moret. També Josep Tarradellas reivindicava la unitat dels partits catalans, perquè sabia que era l’única manera que tenia de mantenir el seu protagonisme com a president, essent com era un home sense sigles. I la unitat va ser la gran argúcia de CiU per sobreviure al seu daltabaix intern i cavalcar el Procés independentista.

Les crides a la “unitat” per plantar cara al covid-19, a “fer-ho tots junts”, probablement han estat les apel·lacions a què més ha recorregut la necessitat de conscienciar i alhora disciplinar la ciutadania. I hi han participat des dels més alts representants polítics, passant pels mitjans de comunicació i els columnistes compromesos amb aquesta lluita, fins a l’últim piulador anònim que s’indigna a Twitter per les mostres de divisió política i d’indisciplina al carrer. Ja se sap que les grans crisis, arreu del món, solen desvetllar sentiments grupals solidaris, tenyits de caràcter patriòtic.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha començat a fer contactes per prendre el pols polític sobre quina ha de ser la resposta de país davant la sentència del Tribunal Suprem. De fet, ha decidit accelerar les gestions amb l'objectiu de trobar un posicionament unitari a mitjans de juliol. En quins termes s'ha de bastir la resposta? Naturalment, abans que res caldrà valorar el sentit i l'abast de la sentència, que només resultaria acceptable en cas d'una clara absolució que retornés els presos polítics a la vida política amb tots els seus drets garantits. Si això no passa, i no hi ha gaires esperances que passi, el més important i crucial serà que hi hagi una resposta realment de país, és a dir, tan àmplia i unitària com sigui possible. En aquest sentit, el que cal és provar d'incloure en el consens polític i ciutadà el 80% de la societat catalana que no entén l'existència de presos polítics, que no entén que s'estiguin retallant drets i llibertats bàsiques i que no entén que no es pugui resoldre la situació amb una consulta a les urnes.

Ara que per un dia tornen a sonar campanes d’una possible llista única independentista per a les eleccions al Parlament Europeu, més d’un s’ha tornat a fer il·lusions de poder ensenyar al món una candidatura que fregui els dos milions de vots. Ni que sigui per dir hola som aquí, tossudament alçats, sense cap ganes de defallir. Ni de rendir-nos en el clam per la llibertat i pel dret a decidir, malgrat tots els malgrats. Té mèrit il·lusionar-se, encara, després de tants gols absurds en pròpia porta, de tantes coses que hem anat sabent de la ingenuïtat i l’aixecada de camisa de la tardor del 2017. Té un mèrit doble, encara, que en aquesta processó de dies tristos de judici, de mentides argumentades segons un guió escrit amb tinta bruta, de debats de candidats catalans en castellà i de l’allau de promeses repressores de Casado, Rivera i Abascal a cada 'Telediario', la possibilitat d’una llista conjunta entre Esquerra i Junts per Catalunya encara engresqui la parròquia. En la lògica de partits de tota la vida, de mirar per les sigles pròpies i pel seu tros de poder, s’entén que Esquerra, ara que totes les enquestes la donen com a guanyadora, vulgui anar sola al Congrés i, al cap d’un mes, repetir èxit a Brussel·les. El recel entre partits (que encara governen junts a Catalunya) i les tírries entre Junqueras i Puigdemont –i viceversa– fan molt difícil l’entesa. La duresa de la presó provisional i un exili que t’allunya de la realitat, no només dificulten l’acord sinó que impossibiliten una comunicació directa que els pugui retornar a un mínim de confiança. O, si més no, a la generositat que reclamen bona part dels votants independentistes. Com va escriure Josep Maria de Sagarra a 'El cant del poble', l’himne que havia de substituir 'Els segadors' el 1931, potser aquest és el moment en què, a Europa, cal anar-hi amb “un crit i una sola veu”.

]]>

El secretari general de la Crida, Toni Morral, ha atribuït a les direccions dels partits les reticències sobre l'associació, i ha insistit que les bases opinen diferent. "Les cúpules i les direccions protegeixen els seus espais electorals. Les seves estratègies no només volen fer efectiu l'1-O, sinó que tenen altres interessos, també legítims", ha argumentat en declaracions a Catalunya Ràdio. "Però si escoltem la gent, les bases, veiem que hi ha una diferència molt important", ha afegit Morral, que ha tornat a demanar a les formacions independentistes que formin plataformes unitàries de cara a les eleccions municipals.

]]> El president de la Generalitat, Quim Torra, deixa clar que el 2019 ha de servir per "realitzar el mandat democràtic de llibertat". Així ho ha afirmat al tradicional missatge de Cap d'Any, en què ha remarcat que tant per assolir aquesta fita com per fer front al judici de l'1-O "cal exigir-se ser més forts en la unitat". En un discurs amb records als presos polítics i exiliats, Torra ha afirmat que aquest any que ve serà "decisiu" i ha cridat a "revoltar-se davant la injustícia" i "fer caure els murs de l'opressió". "Els catalans serem allò que vulguem ser [...] Estiguem preparats per a l'any de la llibertat, que ja s'acosta", ha conclòs.

]]>

"Yo, Juan Carlos, rey de España". Aquest és el títol del documental sobre la vida del rei Joan Carles que ahir es va emetre a la televisió francesa TF3 i que, encara que va ser coproduït per TVE, la televisió pública espanyola s'ha negat a reproduir. El documental, de més d'una hora i mitja de durada, repassa alguns dels episodis més rellevants de la vida del monarca, des de la seva infància i joventut, passant per la seva implicació durant la Transició, fins a la relació que va tenir amb el dictador Francisco Franco i alguns detalls familiars.

]]>

El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, fa una crida als fidels perquè "resin per Espanya i per la seva unitat". Per això, ha convocat una vigília a la catedral de la ciutat divendres a les vuit del vespre i ha demanant a les parròquies de la diòcesi que incloguin aquesta qüestió a les seves oracions. "No hi ha cap justificació moral per la secessió", sentencia Cañizares.

]]>

El número 3 del PP, Carlos Floriano, ha assegurat aquest dissabte al migdia que el president espanyol, Mariano Rajoy, té la "voluntat política" d'acabar amb la corrupció i ha alertat els corruptes que no tenen lloc dins del partit. "Els perseguirem", ha assegurat el vice secretari general d'organització, després de les revelacions de l'extresorer Luis Bárcenas.

]]>

El president francès ha reclamat la "unitat" de tots els francesos per fer front a l'atac contra la revista 'Charlie Hebdo' que ha provocat la mort de 12 persones aquest matí, un gest que ha qualificat de "barbàrie". En una breu declaració institucional des del Palau presidencial François Hollande ha anunciat tres dies de dol i la convocatòria extraordinària que demà farà per reunir les dues cambres legislatives i els partits amb representació.

]]> El vicesecretari general d'organització i electoral del PP, Carlos Floriano, ha opinat aquest dijous que Felip VI és un rei "enganxat al carrer, que coneix els problemes de la gent i del qual tots els espanyols ens podem sentir legítimament orgullosos".

]]> Preacord de CiU i la CUP per refer una "unitat tècnica" al voltant del 9-N. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha anunciat aquest dilluns al matí deu punts d'entesa per desplegar les garanties de la votació alternativa del proper 9 de novembre. Homs ha explicat que, "a proposta de la CUP", s'han "preacordat", a l'espera de ser "ratificats en les properes hores", deu punts d'entesa sobre el nou 9-N. Són part del llistat de 12 condicions que ja va posar sobre la taula la CUP el dilluns de la trencadissa de la unitat sobiranista pel 9-N, però que s'han modificat.

]]> A Artur Mas no li sortirà gratis el suport de l'ANC i Òmnium al 9-N alternatiu que va plantejar com a substitut de la consulta inicialment convocada. Les presidentes de les dues entitats, Carme Forcadell i Muriel Casals, respectivament, han insistit durant el massiu acte a la plaça de Catalunya en la necessitat que aquella jornada sigui una primera volta d'un procés que ha de culminar amb unes eleccions plebiscitaries, així com han reclamat que els partits recuperin la unitat perduda en la fallida cimera de dilluns passat. La líder de l'ANC, però, ha concretat més en el seu discurs quines són les exigències d'aquestes organitzacions per tal de donar suport i ajudar a fer un èxit del 9-N:

]]> Després d'una setmana d'intenses converses, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i la d'Òmnium, Muriel Casals, han fet públic aquest dilluns el seu full de ruta cap a la independència després que la consulta inicialment convocada finalment no se celebri i, en canvi, Artur Mas hagi impulsat una votació alternativa per al 9-N. Les dues entitats donaran suport a aquesta proposta de procés consultiu, tot i que també li exigeixen que convoqui eleccions en els propers tres mesos. "President, volem votar en els propers tres mesos!", li ha reclamat Forcadell a canvi de donar suport al 9-N i contribuir a convertir-lo un un èxit, una sentència que ha generat una ovació entre els milers de concentrats que omplien la plaça de Catalunya.

]]>