Després de Terra Alta i Independencia, l’escriptor tanca aquesta saga amb El castillo de Barbazul. En aquesta novel·la, el bibliotecari i expolicia Melchor Marín s’enfronta a la desaparició de la seva filla, que no ha tornat del seu viatge a Mallorca 

L'escriptor Javier Cercas ha presentat aquest dijous la seva nova novel·la El castillo Barbazul a Pollença i ha aprofitat l'acte per defensar la literatura popular i el "valor" d'aquestes obres. A més, ha criticat que quan aquesta mena de novel·les guanyen premis com el Planeta sempre s'encenen les alarmes i comencen les "sospites". En aquest sentit, Cercas ha recordat que amb l'obra Terra Alta les vendes es varen disparar i que aquest fet demostra que els lectors no rebutgen la literatura popular.

Las leyes de la frontera

(3,5 estrelles)

]]>

'23-F. Anatomia d’un instant'

Teatre Lliure

Un instant pot dir molt d’una persona. I d’un país. I aquell instant en què Adolfo Suárez va romandre assegut a l’hemicicle del Congrés de Diputats d’Espanya desafiant l’ordre del tinent coronel Antonio Tejero, mentre la resta de diputats, a excepció de Santiago Carrillo, que va seguir fumant al seu escó, i del tinent general Gutiérrez Mellado, que es va enfrontar als revoltats, s’amagaven sota els seus seients, va empènyer l’escriptor Javier Cercas a buscar tota la informació sobre el cop d’estat del 23-F i els seus protagonistes. Tot plegat donaria com a resultat una narració històrica amb aires de novel·la molt ben rebuda pels lectors i la crítica i que guanyaria el Premio Nacional de narrativa 2010, entre altres distincions.

]]>

La primavera del Teatre Lliure estarà feta de revisió històrica i d'apocalipsi. Des d'ara fins a l'estiu, el teatre desplegarà una programació que orbitarà sobre la memòria de la Transició espanyola i sobre el futur més immediat de la humanitat. "Serà una primavera carregada de compromís, on el teatre serveixi de mirall per reflectir-nos sense importar el lloc ideològic, o on vivim o la nostra condició social. És una crida a l'idealisme pràctic i racional per reaccionar i contagiar de responsabilitat cívica, la mateixa que hem d'exigir als nostres governants, siguin del color que siguin", diu el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, que afegeix que la programació "torna a construir ponts i mira enrere per poder seguir mirant endavant". Un dels primers a revisar la història recent serà Àlex Rigola, que després d'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers i La gavina adaptarà ara al teatre Anatomia d'un instant de Javier Cercas. "El 23-F va ser un moment apassionant de la nostra història, que està plena de parts fosques. Cercas hi projecta una mirada molt interessant i plena de capes, que va més enllà d'un retrat històric", explica Rigola, que defineix el muntatge com "un relat a quatre veus" amb Pep Cruz, Roser Vilajosana, Enric Auquer i Xavi Sáez al repartiment. L'espectacle s'estrenarà el 8 d'abril al Lliure de Gràcia.

]]> El govern espanyol continua sense saber com comunicar enmig de la crisi. Ahir, a El País, van entrevistar la vicepresidenta quarta, Teresa Ribera, i ja veuen vostès el titular: “España está en la gama alta de éxito, otros han recomendado beber lejía”. L’afirmació és tan poc congruent amb la realitat que el mateix periodista li pregunta: “Si Espanya va reaccionar abans, ¿per què tenim més morts per habitants que ningú?"

]]> L’amic Javier Cercas va dir l’altre dia (davant del rei d’Espanya): “Lo más contracultural hoy en España es defender los valores republicanos. Y decir la verdad: que los encarna el rey”.

]]>

Amb la convicció que havia tancat una etapa com a escriptor, i després de tornar a trepitjar la Terra Alta mentre investigava per a El monarca de las sombras (2017), a Javier Cercas li va venir al cap una frase inspiradora: “Se llamaba Melchor porque la primera vez que su madre lo vio, recién salido de su vientre y chorreando sangre, exclamó entre sollozos de júbilo que parecía un rey mago. Su madre se llamaba Rosario y era puta”. I va pensar: "Aquí hi ha una música diferent, un narrador en tercera persona". Després va venir la tardor del 2017, quan l'escriptor originari de Càceres (1962) confessa que “va veure i viure unes coses que pensava que no viuria mai.” El resultat d'aquesta experiència és la novel·la policíaca Terra Alta, una obra amb què ha guanyat el premi Planeta 2019.

]]>

Javier Cercas promet haver-se convertit en un escriptor nou mentre treballava en Terra Alta, la novel·la amb què ha guanyat el 68è premi Planeta i que es podrà llegir en castellà a partir del 5 de novembre -en català arribarà una mica més tard, el 27, a Columna-. El llibre comença amb un triple crim a Gandesa. Som a l’any 2021, i el mosso d’esquadra que investiga els assassinats d’un matrimoni benestant i la seva criada romanesa és visitat de tant en tant per un passat molt familiar per als lectors: la Catalunya convulsa del 2017, la del procés d’independència, però, sobretot, la dels atemptats jihadistes.

]]>

El productor gironí Edmon Roch ha comprat els drets de l'adaptació cinematogràfica de 'Las leyes de la frontera', de Javier Cercas, una novel·la publicada el 2012 per l'Editorial Mondadori sobre la Girona dels quinquis que es mou entre els anys 70 i 90. Segons publica el 'Diari de Girona', el productor de pel·lícules com 'El niño' i 'Tadeu Jones 2', admet que estan treballant en el projecte i que encara no tenen decidit qui dirigirà el film. La idea és poder començar el rodatge a Girona a partir de l'any vinent, però no hi ha encara una data concreta.

]]>

L’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.

]]>

Tot i que després d'acabar 'Soldados de Salamina' Javier Cercas no tenia la intenció d'escriure cap més llibre sobre la Guerra Civil, 'El monarca de las sombras', que Penguin Random House publicarà el mes de febrer del 2017, torna a situar-se durant el conflicte bèl·lic.

]]> "M'ha tocat la grossa" amb la història d'Enric Marco. Javier Cercas admet l'enorme sort –i la responsabilitat que se'n deriva– de tenir entre mans un material tan valuós literàriament com la (falsa) història d'Enric Marco. L'any 2005, l'historiador Benito Bermejo va descobrir que el sindicalista barceloní no havia estat mai pres al camp de concentració nazi de Flossenbürg, a Baviera. Cercas ho té clar: "Enric Marco és el Maradona o el Picasso dels impostors".

]]> La mentida d'Enric Marco (Barcelona, 1921) ha fascinat als cineastes Santiago Fillol i Lucas Vermal, que al 2009 van estrenar el documental 'Ich bin Enric Marco', i més recentment a Maria Barbal, que ha fet servir el cas d'inspiració per a la novel·la 'En la pell de l'altre' (Columna, 2014). A 'El impostor', la nova novel·la de Javier Cercas, Enric Marco n'és el protagonista.

]]>

L'escriptor Javier Cercas confia en el poder de la literatura per "canviar el món", però creu que aquesta "no pot arreglar d'un dia a l'altre" la "precària" situació que segons el seu parer afecta Espanya, segons ha dit aquest divendres a la Fira del Llibre de Brussel·les, en què participa com a "convidat d'honor". L'autor d'obres com 'Soldats de Salamina' (2001) o 'Anatomia d'un instant' (2009) ha estat designat com a representació de les lletres hispàniques en la 43a edició del més gran esdeveniment literari de la capital belga, que se celebra entre avui i dilluns que ve amb Espanya com a país convidat.

]]>

"Si em miro els últims llibres des d'una relativa distància m'adono que hi he anat posant sobre la taula diversos mites col·lectius", va explicar Javier Cercas ahir al matí durant la multitudinària roda de premsa de presentació de Las leyes de la frontera. "A Soldados de Salamina em vaig ocupar de la Guerra Civil; a La velocidad de la luz , de la Guerra del Vietnam, i a Anatomia d'un instant , del cop d'estat del 23 de febrer del 1981", va dir. En la nova novel·la Cercas continua instal·lat a la transició espanyola, amb la intenció de posar sobre la taula un dels forats negres dels primers anys de democràcia: els quinquis.

]]>

Les cinc primeres novel·les de Javier Cercas (Càceres, 1962) ja van fer una marca significativa en la seva carrera –de les quals la més llegida és, segurament, Soldados de Salamina, que va ser adaptada al cinema per David Trueba–. De feia temps, ja tenia la idea d'escriure'n una sisena basada en els esdeveniments del 23-F. El resultat va ser una mica diferent del que esperava en un principi, però no per això menys impactant. Anatomía de un instante li ha merescut, ara, el Premi Literari Internacional Mondello, un guardó que s'atorga anualment a Palermo a un autor estranger que publica amb l'editorial italiana Guanda. Amb aquest reconeixement, Cercas es posa a la cua d'una rècula que compta amb noms d'escriptors com Javier Marías o Enrique Vila-Matas, així com Josef Brodskji, Doris Lessing, Günter Grass, Octavio Paz o J.M. Coetzee.

]]>