Gairebé un any després que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés les ajudes perquè els joves poguessin accedir a una hipoteca, la mesura fa un dels passos definitiu per veure la llum. Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat les condicions concretes dels avals de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per accedir a una hipoteca. Ara, ICO i ministeri d'Habitatge hauran de firmar un conveni i després les entitats financeres interessades s'hi podran adherir per poder començar a comercialitzar les hipoteques que es puguin acollir a aquest programa.

Setmana política amb la síndrome de cotxe escombra que té finals de juliol. L’actualitat s’accelera per tancar temes, ja sigui a Barcelona, Madrid o Salamanca, com si la previsió d’uns dies de vacances hagués de canviar gaire la perspectiva de la tornada quan s’estreni llibreta.

El fiançament de les multes imposades pel Tribunal de Cuentas (TdeC) per l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017 està resultant encara més complicat del que hom es podia pensar. El dimarts 6 de juliol el govern de la Generalitat -el seu conseller d’Economia i Hisenda- va anunciar el decret llei que creava el Fons Complementari de Riscos, que permetia que els afectats poguessin accedir a una fiança que cobrís les suposades responsabilitats comptables, que la mateixa Generalitat negava que existissin. Tothom, a l’àrea independentista, va aplaudir. Tothom, a l’àrea unionista, va criticar durament la mesura, amenaçant amb recursos immediats. El més perillós d’aquests recursos era el del mateix govern central, que en cas d’impugnar el decret llei davant del Tribunal Constitucional, comportava la suspensió immediata. Els dies han passat i la impugnació no s’ha produït. Quedava l’amenaça del recurs que podien presentar partits que han fet de l’antiindependentisme català el seu senyal d’identitat. Aquests recursos podrien tenir una bona acollida a les més altes instàncies d’apel·lació i resoldre’s ràpidament.

Fa gairebé una setmana que el govern espanyol va anunciar un multimilionari pla d’avals públics perquè autònoms i empreses puguin finançar-se tot i la dramàtica caiguda de l’activitat econòmica per culpa de la crisi sanitària del Covid-19. Tot i la pompa amb la qual es va fer l’anunci, els dies han anat passant i poca cosa més se sap d’aquests crèdits, que hauran de concedir els bancs però que en part estaran garantits per l’Estat. Aquesta falta de concreció ha desesperat milers d’empreses, que ja els han sol·licitat i segueixen esperant a rebre els diners que necessiten.

Robert Blanch, impulsor de l'Associació per la Defensa dels Drets del Soci, ja ha donat ordre al seu advocat per tirar endavant la demanda contra la decisió judicial de suspendre l'execució dels avals. Ell mateix explicarà, la setmana vinent, els motius pels quals considera que ha de tirar endavant aquesta nova acció judicial, que suposa reclamar 23,2 milions d'euros a Joan Laporta i a set dels seus exdirectius.

El serial dels avals de la junta de Laporta no s'ha acabat. Després que la directiva actual decidís renunciar a l'execució dels 23,2 milions que es reclamava a la junta anterior, el soci Vicenç Pla –que va fer la demanda– manté que els exdirectius han d'abonar aquesta quantitat al club. Per això, està decidit a presentar un nou recurs perquè l'expresident Laporta i set dels seus directius paguin aquests diners al club.

L'actual president de la CEOE i candidat a la reelecció, Joan Rosell, ha aconseguit presentar un total de 304 avals procedents de 73 organitzacions per concórrer a les eleccions del 17 de desembre, mentre el seu rival, Antonio Garamendi, ha reunit 25 avals de 9 organitzacions.

Jaume Ferrer Graupera (Barcelona, 1963) està paint tot el que li està passant. Per una banda, aflora ara un altre cop l'episodi de l'espionatge que van viure ell i quatre vicepresidents més el 2009, i per l'altre, està pendent de l'execució de la sentència dels avals, que el podria obligar a avalar 2,9 milions d'euros, tot i que ell assegura que no ho hauria de fer. Ferrer se sent atrapat enmig d'una guerra que no és la seva, i diu que Sandro Rosell, si fos per ell, potser retiraria l'acció de responsabilitat contra la gestió de Joan Laporta i la seva junta, de la qual ell va formar part del primer a l'últim dia.

Joan Laporta havia anunciat fa dies que faria una roda de premsa per dir-hi la seva sobre els darrers casos judicials relacionats amb el seu mandat, però ha decidit finalment ajornar la roda de premsa prevista per a aquest dijous a les 12 al Col·legi de Periodistes de Barcelona per "respectar la transcendència dels partits del primer equip de futbol en aquestes dates clau per al desenvolupament de la temporada".

La junta electoral de la Federació Catalana de Futbol va aprovar ahir el cens que prendrà part dels comicis a president i junta del proper 26 de març després d'haver finalitzat el període de reclamacions. En total hi figuren amb dret a vot 1.182 clubs, 47 seccions, 5 societats anònimes, 6 estaments i el president en funcions. Entre els possibles candidats, el fins ara president Jordi Casals -que ahir va dimitir de la junta gestora en funcions- ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció. També ho farà el president del Fòrum Samitier, Jaume Llauradó. El tercer candidat confirmat és el vicepresident de la darrera junta, Andreu Subies.