El ple de l'Ajuntament aprovarà aquest dijous una moció de Vox, que serà avalada pel PP, per encarregar un estudi que quantifiqui els títols en cada idioma, ja que la formació ultradretana considera que a les biblioteques municipals hi ha pocs llibres en castellà. MÉS per Palma, però, considera que aquesta nova ofensiva "és absurda". "Ens trobam davant una cortina de fum per tapar l’abandonament real de les biblioteques de barri per part del PP i Vox", ha denunciat el regidor Miquel Àngel Contreras. La de Son Cladera està tancada temporalment des del mes d’abril, i les de Gènova i Sant Jordi han estat a punt de fer-ho a causa dels impagaments dels lloguers per part de l’Ajuntament.

Usuaris de la Biblioteca de Llucmajor i el personal del Claustre de Sant Bonaventura –edifici públic on també es troben l’Àrea de Cultura i Esports de l’Ajuntament– assenyalen que fa set anys que no tenen aire condicionat. Aquesta situació provoca molèsties i incomoditat al personal i ha fet caure en picat de la presència d’estudiants i d'altres usuaris habituals del servei. "Ahir només vengueren 12 persones a manllevar o tornar un llibre", explica un dels empleats del Claustre. "També hi va venir un estudiant, però només s'hi va quedar una estona: se'n va anar perquè no podia estudiar en aquestes condicions", afegeix.

Les biblioteques catalanes van prestar 11,4 milions de llibres l’any 2023, una mica més de la meitat dels quals –un 52%– en català, i un 45,7% en castellà. Una presència “alta de català en termes relatius” donat que en el món editorial s’imposa el castellà, segons ha recordat a l’ACN el director general de promoció cultural i biblioteques, Xavier Fina. Les dades dels últims cinc anys mostren que tant a Girona com a Lleida i Tarragona, el català s'acosta al 60%. Així i tot, si s'analitzen amb detall les dades s'arriba a unes quantes conclusions sorprenents.

No és la primera vegada que l'Ajuntament de Palma fa servir la censura amb les iniciatives de les biblioteques municipals. De fet, fa només 15 dies el govern municipal va prohibir una conferència sobre Palestina a la biblioteca de Cort. I aquest dimecres ha estat el torn d'Aurora Picornell, sobre la qual pesa una ordre que prohibeix qualsevol difusió de la seva figura i la seva biografia –escrita per l'historiador David Ginard– a les xarxes. Algunes biblioteques han recomanat la lectura de la biografia de Picornell després que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, esquinçàs un cartell amb dones assassinades pel franquisme, entre les quals, Aurora Picornell.

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

Observant els joves lectors a la biblioteca de l’institut penso en l’eterna acusació (“és que els joves no llegeixen!”) i la manca d’autocrítica d’un sector adult que, segons les estadístiques, llegeix per lleure encara menys (Hàbits de lectura i compra de llibres, 2022). Els resultats de les proves PISA han provocat tota una allau de crítiques i propostes sobre com fomentar la lectura, especialment als centres educatius, però abans cal plantejar dues preguntes importants: quin tipus de lectura volem fomentar i per què la volem fomentar? Potser no hem de pensar només en “fer lectors”, i ens hem de centrar en fer lectors competents. Quan parlem de lectura, no només parlem de novel·la: parlem d’un univers lector ampli, que inclou diferents gèneres, estils, suports i formats. I per què volem que llegeixin? Diu Michèle Petit que la lectura pot ajudar els joves a ser una mica més subjectes de la seva pròpia vida. Aquest hauria de ser el nostre objectiu quan parlem de lectura i joves: donar el coneixement i les eines als joves per poder triar, amb una llibertat real, si volen o no volen llegir.

Les novetats arriben de seguida a les biblioteques. Fa uns mesos, Pere Antoni Pons feia un tuit lamentant el perjudici que això suposa per a les vendes, i el món se li tirava a sobre: és important que les novetats arribin a les biblioteques aviat per garantir un accés igualitari a la cultura i no fomentar biaixos de classe, etcètera. Això em va fer pensar en altres àmbits en els quals no ens preocupa tant l’accés a la cultura. Per exemple, l’audiovisual. De tota la vida hi ha hagut unes finestres temporals per al recorregut de les pel·lícules; als noranta: primer cinemes, després videoclubs, després televisió de pagament, després televisió en obert. El sector entenia que aquest havia de ser el recorregut de l’explotació comercial d’una pel·lícula a fi d’esprémer-ne al màxim tots els canals. Ara la cosa ha canviat una mica, i aquestes finestres s’han flexibilitzat o fins i tot han desaparegut. Però continua existint la triple franja de cinemes, plataformes de pagament i televisió gratuïta. Si vols veure una novetat, has de pagar peti qui peti, però no sembla que a ningú li molesti gaire aquesta desigualtat en l’accés a la cultura.

"Si tanqués un museu potser hi hauria algunes queixes, però si tanqués una biblioteca els veïns sortirien al carrer", deia amb certa enveja el director d'un museu. La vida a Barcelona seria molt menys agradable sense biblioteques: són obertes, accessibles, acollidores i gratuïtes. No importa l’edat dels usuaris, ni d’on venen, ni el seu estatus legal, ni la seva classe social: tothom hi és benvingut. Van ser creades per ser un espai de lectura i continuen oferint llibres i espais per llegir i estudiar. Tanmateix, actualment se'ls demana molt més.

2 Com era d’esperar, ha aixecat polseguera que el nou govern de la Rioja, ara en mans del PP, hagi anunciat que esborra el nom de l’escriptora Almudena Grandes (1960-2021) de la biblioteca provincial que així va batejar el PSOE l’any de la seva defunció. No perquè no entrés dins del marc de l’espoli cultural col·lectiu que aquest partit està duent a terme, que hi entra, la decisió ha sobtat per la seva manca de justificació. Al PP ja no li calen excuses per fer el que faria Vox. Esclar que si han sigut capaços d’eliminar uns versos de Miguel Hernández d’un memorial de la Guerra Civil al cementiri de La Almudena, com no havien d’esborrar el nom d’una simple Premio Nacional de narrativa? Una Premio Nacional que per cert el mateix PP no va voler nomenar filla predilecta de Madrid.

"Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional? Què fem amb aquella obra incòmoda?" Aquesta és la pregunta que posa aquest any sobre la taula el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, i que és l'eix sobre el qual gira l'edició d'enguany, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la seva directora, Magalí Homs.

La Biblioteca Municipal de Bunyola durà el nom de Montserrat Casas Ametller (1955-2013), exrectora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) durant el període comprès entre els anys 2007 i 2013, primera dona al capdavant d'aquesta institució acadèmica i veïna de Bunyola. Així ho aprovà el ple de diumenge dia 13 de novembre amb 8 vots a favor, 2 en contra i 1 abstenció. Des de l'oposició, la regidora de Vox,, Maria José Verdú, no intervingué, mentre que els dos regidors del Partit Popular, Juan Antonio Riera i Sebastián Frau s'hi manifestaren en contra al·legant que hi havia altres persones que havien fet mèrits suficients per incorporar el seu nom a la Biblioteca. El portaveu de SOM-AVI, Francisco Balcázar, sí que manifestà el suport de la seva formació a la iniciativa. Cap dels portaveus dels grups polítics que fan part de l'equip de govern intervingué.

El govern espanyol, a través del Ministeri de Cultura, ha obert una línia d’ajudes a fi de comprar llibres per a les biblioteques públiques estatals. Però no tot és tan senzill com sembla, perquè l’Estat, com a administrador d’aquests fons, ha interposat una sèrie de requisits o quotes. Així, als consells illencs no els quedarà més remei que comprar el 50% dels llibres en castellà. Aquestes partides d’ajudes provenen dels fons europeus Next Generation, destinats a la recuperació econòmica després de la pandèmia. En total, s’invertiran deu milions d’euros a adquirir ni més ni menys que 450.000 llibres.

El ministeri de Cultura ha obert una línia d'ajudes per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques estatals, gràcies als fons europeus de recuperació postcovid. En total, s'invertiran 10 milions d'euros per adquirir 450.000 llibres. Però, segons ha pogut saber l'ARA, les ajudes van condicionades a un fet: que la compra sigui com a mínim del 50% de llibres en castellà en les comunitats amb llengües cooficials. El 50% restant pot ser en català i, d’aquesta meitat, fins a un 10% pot ser en altres llengües estrangeres o cooficials de l’Estat. En les comunitats monolingües, la compra de llibres ha de ser el 90% en castellà, i limita al 10% la compra de llibres en altres llengües cooficials o estrangeres. És la primera vegada que Madrid estableix una quota per a la compra de llibres per a les biblioteques públiques, quan l'elecció dels títols sempre els havien fet autònomament les biblioteques d’acord amb criteris professionals i de servei als seus usuaris, seguint els codis deontològics.

El ministeri de Sanitat preveia que a partir de l'11 de maig es poguessin obrir gradualment les biblioteques. Però els responsables tècnics de les biblioteques catalanes, tant les que depenen de la Generalitat com les que pengen de la Diputació, no veuen gens factible el Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. De fet, no obriran al maig, sinó que ho faran a partir del juny.

Confesso que la vaga dels treballadors de les biblioteques públiques de Barcelona del mes de maig passat em va agafar per sorpresa. Ens havíem acostumat a sentir que les biblioteques eren un dels equipaments més ben valorats per la ciutadania. Així ho demostren reiteradament les enquestes de satisfacció sobre els serveis municipals (un 7,9 a la del 2019). Què havia passat, doncs? Les protestes havien començat la tardor de 2018 i tenien a veure amb reivindicacions laborals, una demanda de més personal per atendre el servei i de mesures de protecció contra la "indefensió dels treballadors en situacions violentes d'agressions per part d’usuaris, assetjaments i furts a les biblioteques". Com? Tant havien canviat les biblioteques?

Els visitants de les biblioteques públiques van augmentar un 2,35% el 2018 fins a arribar als 24,5 milions. El suport paper augmenta un 2% en préstecs i arriba als 9,6 milions de volums, xifra que representa un 71,38% dels préstecs totals. En canvi, la nova plataforma d'accés a continguts digitals, eBiblioCat ha vist incrementat el seu volum de consum cultural en un 43,53%. Des de la seva posada en funcionament el 2015, el seu ús ha crescut un 110%. En l'altre extrem, la demanda de revistes, CDs i DVDs, suports "obsolets" segons Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, només suposen el 28% dels ítems prestats.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) ha presentat aquest dimecres el llibre 'L’illa dels tresors' com a cloenda de la celebració del centenari de les biblioteques públiques.

Aquests dies, el personal de la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona s’ha mobilitzat per protestar contra la precarietat laboral que pateixen. Ja són, diuen, vuit anys de retallades, de personal, de serveis i, per descomptat, de pressupost. La gent que treballa a les biblioteques se sent abandonada, i sí, aquest és un símptoma del temps en què vivim: monetaritzat, curtterminista, miop.

Art a la plaça pública

A PARTIR D'AVUI A L'HOSPITALET

A PARTIR D'AVUI A L'HOSPITALETLa plaça de Can Colom de l'Hospitalet de Llobregat es transformarà durant quatre setmanes en una galeria a l'aire lliure amb vuit intervencions artístiques de creadors emergents. David Bestué comissaria el projecte i ha fet encàrrecs a creadors com June Creso, Fernando García, Rubén Grilo i Francesc Ruiz, que han proposat peces a mig camí entre l'escultura i el disseny industrial i, per tant, funcionals. La plaça explora les relacions de l'escultura amb l'espai públic i acosta l'art contemporani al ciutadà.

]]>