<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - II Guerra Mundial]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/ii-guerra-mundial/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - II Guerra Mundial]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["Totes les guerres de la memòria han acabat en guerres de veritat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/totes-guerres-memoria-han-acabat-guerres-veritat_128_4340613.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2efe953f-2783-4878-9ce1-63a1e98699a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense, 1966) és un historiador i intel·lectual gallec que el 2019 va rebre el Premio Nacional d'assaig per la seva obra <em>Suspiros de España. El nacionalismo español 1808-2018</em> (Barcelona, Crítica, 2018). Una de les seves especialitats, però, és la memòria de la Segona Guerra Mundial als països de l'Est, un tema al qual ha dedicat diversos llibres. El seu coneixement enciclopèdic ajuda a entendre quin pes té la memòria en el conflicte actual entre Rússia i Ucraïna.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Miró]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/totes-guerres-memoria-han-acabat-guerres-veritat_128_4340613.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 17 Apr 2022 19:05:20 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2efe953f-2783-4878-9ce1-63a1e98699a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[José Manuel Núñez Seixas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2efe953f-2783-4878-9ce1-63a1e98699a4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 75è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, una celebració confinada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/commemoracio-75-aniversari-fi-segona-guerra-mundial-coronavirus-covid-19_1_3167608.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6c2b337f-0eee-480c-8801-9a04bb057cef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquest divendres fa 75 anys de la derrota del nazisme i la fi a la Segona Guerra Mundial, un dels capítols més sagnants de la història amb almenys 40 milions de morts, segons els càlculs més baixos (alguns s'enfilen fins a 70 milions). El Dia de la Victòria, que commemora la capitulació alemanya la nit del 8 de maig del 1945, serveix de recordatori en molts països. Començant per Rússia, molts governs havien organitzat grans actes institucionals. El fet que fos el 75è aniversari atorgava una especial transcendència a l'esdeveniment. Però, un cop més, la crisi sanitària ha passat per davant de la política i cada estat ha hagut d'empescar-se la manera de celebrar la data sense que els ciutadans hagin de sortir de casa.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Mascaró]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/commemoracio-75-aniversari-fi-segona-guerra-mundial-coronavirus-covid-19_1_3167608.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 May 2020 18:03:40 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6c2b337f-0eee-480c-8801-9a04bb057cef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La desfilada militar de Moscou ha desplegat 16.000 soldats per recordar el final de la II Guerra Mundial. AFP]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6c2b337f-0eee-480c-8801-9a04bb057cef_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El covid-19 impedeix els multitudinaris actes previstos per commemorar la rendició de l'Alemanya nazi]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El músic i aviador que va quedar atrapat a l’URSS]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/music-aviador-quedar-atrapat-lurss_1_3485936.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/930166c7-6309-43d8-8073-4ee7a3f68ee8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquest 22 de juny es commemoren els 75 anys de l’inici de la invasió nazi a l’antiga URSS. Aquesta data tan transcendent de la <a href="https://www.ara.cat/tema_del_dia/Lendema-Hitler-Europa-CASA-No_0_1350465011.html">Segona Guerra Mundial </a>amaga un munt de petites històries protagonitzades per individus gairebé anònims que la història engoleix sense pietat en allò que els francesos anomenen tan finament<em> le tourbillon de la vie</em>. El protagonista d’una d’aquestes històries és el barceloní <strong>Emili Salut i Payà (1918-1982)</strong>. Trompetista i compositor de professió, format a Barcelona pels mestres Balsells, Rovira, Basses i Climent, el jove Emili, soldat republicà durant la Guerra Civil, es va allistar en els cursos de pilots de caça que l’URSS feia per als republicans a Kirovabad (actual Azerbaidjan) i Khàrkiv (actual Ucraïna). Un total de 800 alumnes espanyols dividits en quatre expedicions s’hi van enrolar els anys 1937 i 1938.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Juncosa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/music-aviador-quedar-atrapat-lurss_1_3485936.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jun 2016 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/930166c7-6309-43d8-8073-4ee7a3f68ee8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Emili Salut va ser trompetista i soldat republicà, i va passar vuit anys en presons i camps soviètics.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/930166c7-6309-43d8-8073-4ee7a3f68ee8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El republicà Emili Salut va ser una de les víctimes de la invasió nazi de la Unió Soviètica, avui fa 75 anys]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
