Els cursos de formació en llengua catalana per als treballadors públics, organitzats per l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), començaran el 23 de setembre dins el Pla de Formació de Llengua Catalana 2025 per reforçar les competències lingüístiques en l'Administració.

Per a qui pateix una regla dolorosa, els dies de la menstruació es poden convertir en un tràngol incapacitant i difícil de compaginar amb una jornada laboral normal. Però el tabú al voltant d'aquest malestar s'ha començat a trencar i el permís específic per a aquestes situacions ja és una realitat en algunes administracions públiques. La Generalitat ha acordat aquest dijous amb els sindicats dels treballadors públics tirar endavant dos nous permisos: un de vuit hores al mes recuperable per regles doloroses i un altre d'absència retribuïda de fins a tres dies per dol gestacional.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha anunciat aquest divendres que dilluns obriran el termini per presentar les sol·licituds a les convocatòries de més de 700 places d'ocupació pública, anunciades el mes de maig. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicarà demà dissabte les convocatòries i, a partir del 19 de setembre, els aspirants tindran 20 dies per enviar tota la documentació. Aquesta és una passa més per reduir al 0% la temporalitat en el sector públic, fita que el Govern aconseguirà abans que acabi el 2024, segons Garrido.

La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, ha defensat que la moratòria de dos anys per presentar el requisit del català per als interins de la Comunitat Autònoma que aconsegueixin una plaça fixa no es va negociar amb els sindicats perquè "no és matèria de negociació". En declaracions als mitjans al Parlament balear, ha dit que en les meses de negocació "s'han acordat les matèries que són objecte de negociació, i el requisit de català no ha estat en aquest cas i no ha estat mai matèria de negociació". La consellera ha assegurat que "s'havia parlat amb els sindicats, però no s'havia negociat".

El nomenament final dels interins públics que hagin de passar pel procés d'estabilització recaurà en cada una de les entitats locals a les quals vulguin treballar els aspirants. Així ho ha explicat aquest dijous el conseller d'Hisenda i Funció Pública, Josep Lluís Colom, en una reunió on ha especificat als tècnics i polítics en què consistiran els tràmits per complir l'obligació estatal de posar fi a la temporalitat a l'Administració pública.

El Govern ha aprovat aquest dilluns estabilitzar 8.664 places de treballadors públics de Salut, Educació i Serveis Generals de les Balears abans de dia 31 de desembre del 2024. A aquestes places s'hi han de sumar les que convocaran les entitats del sector públic, amb les quals es podrien arribar a estabilitzar unes 10.000 places. Amb aquesta mesura, l'Executiu es marca com a objectiu situar la temporalitat per davall del 8%, tal com marca la Llei 20/21 del 28 de desembre.

La presidenta Armengol ha signat un acord conjunt amb els sindicats de les Illes per reclamar al govern d'Espanya la fidelització per als treballadors de l'Administració pública. Segons ha informat el Govern, afectaria 10.592 persones que estan sota aquest règim a les Balears.

La Comissió de Política Territorial ha aprovat aquest dimecres una proposta del PP per reclamar al govern espanyol que adapti el complement d'insularitat dels funcionaris de l'Administració de l'Estat i que hi sumi, com a mínim, 18 milions més. La iniciativa ha estat aprovada amb 20 vots a favor, una abstenció i tretze vots en contra, un d'ells el del PSIB.

El Govern de les Illes Balears ha iniciat aquest dimecres les negociacions amb les administracions públiques i els sindicats amb l'objectiu de reduir la temporalitat dels treballadors públics per davall del 5%. L'objectiu d'aquesta primera reunió és marcar les pautes i les claus que permetin definir els criteris per al procés d'estabilització de places interines de manera "coordinada, àgil, eficaç i eficient".

"Els darrers deu anys les Illes han perdut més de 1.500 empleats públics", ha explicat el secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania, Pep Ginard. És per evitar aquest èxode que els representants de Comissions Obreres de les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla –dels territoris de l'Estat fora de la Península– s'han reunit avui.

La llei per a la reducció de la temporalitat del sector públic encara la recta final abans de la seva aprovació definitiva. Aquest dijous, el govern espanyol, format per PSOE i Unides Podem, va arribar a un acord amb ERC i el PNB per introduir-hi dues noves disposicions que preveuen que les administracions públiques convoquin amb caràcter excepcional un concurs de mèrits per "fer aflorar i consolidar" els llocs de treball públics temporals ocupats durant com a mínim sis anys per interins o, dit d'una altra manera, que les places temporals que faci més de sis anys que estan ocupades de forma ininterrompuda passin a ser definitives sense que calguin oposicions. Ara bé, hi ha lletra petita:

Tots els treballadors públics de les Illes Balears cobraran un 2% més a partir de l'any que ve. Segons ha informat el Govern a través d'un comunicat, aquest dimecres s'ha signat un acord amb els sindicats UGT, CCOO, CSI-F, Simebal i FSES amb el qual es confirma l’augment salarial del 2% per als 44.000 treballadors públics de Balears per al 2022, que beneficiarà tot el personal funcionari, estatutari i laboral de l’Administració de la Comunitat Autònoma.

Una situació que es presenta com una "amenaça i alhora una oportunitat". És a la conclusió que arriba l'escola de negocis Esade després d'haver realitzat un estudi sobre els empleats del sector públic espanyol. La principal dada de l'informe posa de manifest que el 63% dels treballadors públics a l'Estat tenen més de 50 anys.

La precarietat laboral s’estén fins i tot als contractes amb l’administració pública. La justícia ha obligat l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a readmetre i indemnitzar amb 6.000 euros una treballadora que va signar 250 contractes temporals amb aquesta institució pública sanitària durant els últims set anys (l’equivalent a un contracte nou cada 10 dies) i a qui va deixar de contractar en saber que estava embarassada. La sentència es va fer pública la setmana passada.