La Policia Nacional ha detingut cinc persones a Palma acusades d'explotació laboral a treballadors estrangers en barberies i restaurants de la ciutat, on els empleats eren sotmesos a jornades laborals de les 9 a les 22 h, de dilluns a diumenge, sense dies de descans ni vacances. L'operació va començar arran d'una comunicació anònima al correu contra el tràfic d'éssers humans, explotació sexual o laboral que alertava de possibles irregularitats en negocis regentats pels ara arrestats.

La Policia Nacional de Palma ha detingut dues dones acusades de regentar un restaurant amb treballadors sense papers i sense contracte, i als quals a vegades pagaven amb un plat de la carta per jornades d'entre vuit i deu hores.

La Policia Nacional ha alliberat 23 dones, de nacionalitats vietnamita i filipina, després de desmantellar una organització criminal dedicada presumptament al tràfic de persones i a la seva explotació laboral a locals de manicura situats a les Balears, Alacant, Barcelona, Sevilla i Biscaia.

Agents de la Policia Nacional a Palma varen procedir a la detenció d'un home d'origen equatorià, com a presumpte autor de delictes d'amenaces i contra els drets dels treballadors. La investigació es va iniciar arran de la denúncia interposada per part d'un dels treballadors, un ciutadà estranger en situació irregular, que hauria trobat una oferta de treball a través d'un anunci publicat a les xarxes socials per fer de jardiner.

La Policia Nacional ha detingut a Manacor un home com a presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual, amenaces, coaccions, violació de domicili i explotació laboral. La detenció ha arribat després de la denúncia d'un home en situació irregular i també víctima d'explotació laboral per part de l'acusat, qui manifestava que la seva dona havia estat agredida sexualment per un home per al qual treballava des de feia un temps.

Dos homes i una dona han estat detinguts com a presumptes autors d'un delicte de tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació laboral, per captar treballadors a Colòmbia i obligar-los a treballar en semiesclavitud com a repartidors i viure en condicions extremes a Mallorca, per 3 euros l'hora.

La Policia Nacional ha arrestat a Mallorca dos empresaris del sector agrícola que haurien cobrat grans quantitats de doblers a temporers d'origen marroquí per contractar-los i regularitzar-los a l'estat espanyol, alhora que eren explotats laboralment. En la investigació, que ha durat més de tres mesos, els agents han demostrat l'aprofitament de l'entramat d'aquesta empresa i el repartiment dels doblers cobrats entre els dos empresaris i un altre individu encarregat de reclutar els treballadors al lloc d'origen, segons ha informat la Policia.

El grup Terracor ha descartat que s'hagin comès irregularitats en les condicions en què es troben els treballadors temporers d'aquesta empresa agrícola, de la qual va ser soci fins al mes passat el secretari general de Vox a les Balears, Toni Gili, número dos de la formació. L'entitat ha respost així al reportatge publicat aquest divendres sobre la investigació d'Inspecció de Treball sobre les condicions laborals i de vida dels treballadors temporers d'aquesta empresa mallorquina.

El govern espanyol ha obert una investigació sobre l'empresa del conseller insular de Vox Toni Gili per possible explotació laboral. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ho ha anunciat en una piulada a X, en què ha assegurat que en coordinació amb la delegació del govern espanyol a les Illes ha avisat Inspecció de Treball per "depurar-ne responsabilitats". Saiz ha fet aquest anunci després que s'hagi publicat una investigació d'Eldiario.es segons la qual aquesta empresa imposa jornades de 17 hores als temporers, que, a més, han de conviure en males condicions i amuntegats.

La Policia Nacional ha detingut tres persones, dos homes i una dona d'edats compreses entre els 30 i 46 anys, que s'encarregaven de controlar els treballadors d'un hotel al Llevant de Mallorca, com a presumptes autors d'un delicte de tràfic d'éssers humans per a l'explotació laboral, delicte contra els drets dels treballadors i pertinença a grup criminal.

Alguns dormien als passadissos dels supermercats i altres als soterranis, controlats per algun membre de la xarxa criminal que els havia captat. Estaven sotmesos a situacions d'esclavitud: passaven el dia sencer al supermercat, de dilluns a diumenge, des que obrien l'establiment fins que el tancaven. La majoria de les víctimes no cobraven per treballar jornades en què complien els tres torns del dia ni per fer una feina que, habitualment, farien quatre o cinc persones. Altres treballadors dels comerços en situació regular tampoc no van alertar dels fets, que es repetien en una quinzena de supermercats del Maresme i de Barcelona. A partir d'un cas, els Mossos d'Esquadra han desmantellat una xarxa que captava i explotava majoritàriament homes d'origen pakistanès i han alliberat quinze persones: quatre víctimes de tràfic humà i onze d'explotació laboral. En total, la policia ha detingut sis persones, entre les quals el màxim responsable de l'organització –ara en presó preventiva–, que era l'encarregat de captar les víctimes al Pakistan per portar-les a Catalunya i explotar-les.

Els alumnes d'FP que van ser seleccionats per l'Institut de l'Ebre per fer les pràctiques al mateix centre on estudiaven, en lloc de fer-les en una empresa privada, patien una sèrie de problemes que acabaven posant en risc el seu aprenentatge. Segons el testimoni d'aquests adolescents, alguns professors eren incapaços de separar la formació acadèmica de la laboral i això els suposava un greuge molt perillós. En alguna ocasió, fins i tot, havien demanat a un alumne que, en horari escolar, sortís de classe per solucionar un problema informàtic. "Recordo que era una classe que m'interessava molt perquè explicaven com configurar el login d'una aplicació. Però em van venir a buscar i em van fer sortir de l'aula perquè se'ls hi havien caducat uns certificats digitals d'un ordinador de l'àrea de direcció i ho havia d'arreglar", explica en Dídac Montero, un estudiant que va estar quatre anys en aquesta situació.

“Al principi era un caramel. Els alumnes se sentien afortunats de treballar per al mateix institut. Eren joves i no havien cobrat mai un sou”, explica un professor de l'Institut de l'Ebre, a Tortosa. A mesura que avançava el curs, però, s'adonaven que allò era una trampa. “Patien problemes mentals, nervis i pressions del centre. Alguns han acabat abandonant els estudis per culpa de les pràctiques”, lamenta. Aquesta situació, que almenys fa quinze anys que es produeix i que afecta estudiants menors d'edat, es va anar tornant insostenible i aquesta tardor dues persones van dir prou. Van presentar una denúncia a Inspecció de Treball, a la Bústia Ètica de la Generalitat i també a l'Oficina Antifrau. Els denunciants són dos testimonis protegits, però n'hi ha un que accedeix a parlar amb l'ARA amb noms i cognoms per explicar el calvari que han patit alguns dels estudiants de l'institut més gran del sud de Catalunya. “Tots van acabar cremats”, diu Sergi Tur.

La Policia Nacional ha detingut a Mallorca un empresari acusat d'un delicte contra els drets dels treballadors per explotar laboralment els seus empleats. L'home feia treballar als assalariats més de 50 hores setmanals en el sector de la construcció i els pagava sous inferiors als 250 euros.

Entre 1939 i 1941, més de 2.000 presos republicans van ser explotats com a mà d'obra esclava per construir una carretera en ple Pirineu navarrès. Amb el pic i la pala, i amb hiverns en què les temperatures baixaven dels 0 graus, dormint en tendes de campanya i edificis abandonats, van construir 17 quilòmetres de via entre Igal-Vidángoz-Roncal. "Les jornades eren extenuants, el fred intensíssim, i treballaven encara que plogués entre el fang, sense la roba ni el calçat adequats ni prou menjar", explica Balen Esteban, fill de Juan Manuel Esteban, que va ser un dels presos que va treballar a la carretera. Tres presos van ser executats perquè es van intentar escapar i nou van morir a l'hospital per malaltia i accidents. Podrien ser molts més. Més de 84 anys després, els familiars de tots aquests presos, que ja han mort, han interposat una querella, la primera d'aquesta mena a l'estat espanyol.

Agents de la Policia Nacional van detenir el 14 de juny una dona de 40 anys i el seu home, de 56, com a presumptes autors d'un delicte contra els drets dels treballadors. Segons ha informat la Policia en una nota de premsa, els fets van començar a principi de juny, quan va rebre informació que en una nau del polígon de Son Castelló hi havia empleats que entraven al taller a les 7.00 i no en sortien fins a les 19.00 hores. La Policia assenyala que la parella tancava les portes perquè els treballadors no sortissin i continuassin fent feina, d'una manera clandestina, ja que no tenien els papers. Els propietaris pagaven la jornada laboral a tres euros l'hora.

I si resulta que la nostra societat ha deixat de ser capitalista? I si les transformacions tecnològiques i climàtiques ens han abocat a una organització social diferent –més injusta i nociva– que el capitalisme neoliberal? Aquesta idea, d’una lucidesa provocativa, és la que ens brinda McKenzie Wark en el seu assaig El capitalisme ha mort. I és també el primer que em va venir al cap després que una dona morís en un call center de la multinacional Konecta, a Madrid, i l’empresa mantingués la resta de treballadors despatxant trucades al costat del cadàver. “Servicio de atención al cliente de Iberdrola, ¿en qué puedo ayudarle?”

Ressaca de Primer de Maig, caldrà convenir que si formalment encara treballem vuit hores al dia és com a conseqüència directa de la vaga de La Canadenca del 1919 –la mare de totes les vagues en la memòria proscrita, però mai no vençuda, dels subalterns del país–. Una conseqüència directa però no pas lineal, caldrà afegir. Estroncada pel pistolerisme primer, després per les sobreexplotacions del franquisme i, després, per una llista de vicissituds, d’avenços parcials i retrocessos sencers, que seria infinita. Fins a cada nova volta de cargol de la demolició que vivim. Caldrà escriure formalment perquè en cada contracte formal així s’indica, malgrat que el teletreball, el ritme 7/24 i les càrregues de feina vagin per sectors precaritzats i per treballs a escarada –en un país de riders, riggers i kellys–. Fins i tot caldrà matisar l’encara perquè les darreres setmanes han estat massa devastadores en relació amb les notícies sobre una sobreexplotació laboral despietada en molts angles cecs de l’economia. I no parlo de les obres al Mundial de la sinistralitat laboral de Qatar que ja hem oblidat, ni dels sistemes de patrocini que sobreexploten vilment els migrants a l’Aràbia Saudita on es juguen tantes Supercopes espanyoles, ni de les mines de coltan dels nostres mòbils al Congo ni de les factories xineses de Shenzen. Parlo del ben a prop i de l’aquí mateix, al bell mig de l’antiga Rosa de Foc que fa molt que ja no és cap ciutat dels prodigis.

La Policia Nacional ha detingut dos homes d'origen suís, de 64 i 65 anys, per presumptament haver obligat a treballar llargues jornades i sense permís de residència una dona, a qui van pagar el bitllet d'avió, a Palma. Segons ha informat la Policia aquest dissabte en una nota de premsa, agents del Cos Nacional a Palma han arrestat dos homes per un delicte contra els drets dels treballadors i afavoriment de la immigració il·legal.

Qualsevol petita cosa pot ser el detonant. La pressió a l’ull de poll de les sabates de taló abans d’ensenyar l’últim pis del dia per a l’agència immobiliària. La música de fons al despatx del coordinador general, el gest que fa amb els llavis, torçant lleugerament la galta, abans d’escridassar algú fins a fer-lo plorar. El to de la directora advertint de la poca participació després d’una reunió interminable. L’acudit estúpid del cap de personal a qui tothom riu les gràcies. L’obligació de ser simpàtica a les convivències amb l’equip de màrqueting, participant de jocs socials insuportables en un ambient de seducció insípida. Un detall minúscul, impossible de sostenir, produeix un terratrèmol. És la gota que fa vessar el vas. Estem parlant de persones humanes, amb un contracte laboral, una feina, una rutina, un sou a final de mes, una seguretat, que un dia decideixen canviar de rumb el timó. Per un petit detall, total, no n’hi hauria per tant, decideixen renunciar a la feina. I quit (ho deixo). Des de principis de tardor, el nombre de persones que han renunciat als seus llocs de treball als Estats Units és del tres per cent i va en augment. Uns quatre milions de persones. Aquesta gent ha pres una determinació, ha donat un cop de puny a la taula, ha obert en canal, amb un martell, i un cop sec, una frontera, que separa l’abans i el després a la seva vida. Com la cançó d’en Raimon: Diguem no!