L’onada de calor de 16 dies que va acabar aquesta setmana ha disparat les alarmes dels sindicats. “No pot ser que la gent es jugui la vida en fer feina”, adverteix Tino Davia, secretari de Salut Laboral i Medi Ambient d’UGT Serveis Públics. Adverteix que falta “consciència” entre empresaris i institucions públiques que la temperatura extrema dels darrers anys amenaça la salut dels treballadors. “Entre els negacionistes del canvi climàtic i que els edificis no estan adaptats, perquè estan pensats per a una altra època, tenim un problema greu”, insisteix.

Els treballadors de les empreses subcontractades per Aena per prestar serveis logístics i operatius als avions, aerolínies i passatgers de l’aeroport de Son Sant Joan han amenaçat aquest divendres de provocar un “col·lapse total” a l’agost per la “precarietat del sector” i per les condicions en què es veuen obligats a fer feina. 

Més enllà del descens del 5,2% de l'atur el maig, CCOO ha criticat aquest dimarts que la massificació turística de les Balears provoca "manca de mà d'obra" i "pitjors condicions laborals", amb jornades excessives i càrregues de treball inassumibles. Segons un comunicat del sindicat, la baixada de l'atur implica que "hi ha més treballadors precaris que el 2024".

El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha assenyalat que "no hi ha cap relació" entre l'accident del TIB en el qual va morir un ciclista a Pollença i les condicions dels treballadors de l'empresa.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i els sindicats han signat aquest dimecres l'acord de la Mesa de negociació dels empleats públics que preveu millores laborals i retributives per als treballadors públics autonòmics, com és el cas de l'increment del plus d'insularitat i un augment del 2,9%. Ho han fet en un acte celebrat aquest migdia al pati del Consolat de Mar, al qual també han assistit la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, i els responsables sindicals Miquel Gelabert (STEI), Miguel Ángel Romero (UGT), Pep Ginard (CCOO), Luis Apolinar (CSIF) i Ramón García (Simebal). Entre enguany i 2028, període en el qual s'han d'executar les millores, el Govern hi invertirà prop de 240 milions d'euros.

Treballar en el món dels serveis socials és una qüestió vocacional, amb condicions que de vegades posen en perill la integritat de qui hi fa feina. L’assassinat d’una educadora social a mans de joves interns en un pis tutelat de Badajoz ha posat el focus en una realitat coneguda: els educadors, integradors i treballadors socials estan precaritzats. Cobren poc i es poden trobar, per exemple, amb situacions com quedar tots sols de guàrdia una nit amb 30 adults, alguns amb condemnes per violacions o assassinats. “Quan quedava de guàrdia era jo i el món. No tenia cap suport”, recorda Carol (nom fictici), una integradora social que va treballar a una empresa privada que gestiona espais residencials per a persones amb discapacitat intel·lectual, lligada a problemes mentals i, de vegades, a condemnes judicials.

Dels trenta-tres menús de Nadal de la meva vida, n’hi ha un que recordo amb tota mena de detalls. El 25 de desembre del 2014 per dinar vaig menjar una pizza congelada de pernil i una llauna de pinya en almívar. M’havia quedat a Barcelona –a 100 quilòmetres de distància del caliu familiar– per anar a treballar. Era el primer Nadal que passaria a la feina. Llavors feia d’acomodadora en un teatre i, tot i que estava acostumada a treballar els caps de setmana, era la primera vegada que experimentava FOMO nadalenc, que és molt més intens que qualsevol altre, perquè et fa sentir digne de protagonitzar una novel·la de Charles Dickens. 

El Comitè d'Empresa d'Aena de l'eeroport de Palma, compost pels sindicats UGT, CSPA, CCOO i USO, ha criticat "la precarietat de la plantilla" de l'empresa pública i que la seva situació "pot repercutir en la seguretat operacional de l'aeroport".

El patronat de la Fundació Teatre Principal de Palma ha aprovat aquest dimecres els comptes anuals de la institució, la programació corresponent a setembre de 2023 fins a gener de 2024 i ha ratificat el primer conveni col·lectiu. L'acord, que ha estat ratificat per unanimitat per part de tot el patronat, homologa els drets i deures dels treballadors al marc laboral del Consell de Mallorca. A més, apunta la institució insular, "els adapta a la realitat de les exigències de feina d'un espai escènic".

El mes passat Stephanie Vanderschie tornava a la seva habitació d'hotel a Wausau, a Wisconsin, després d'un llarg dia d'esquí amb els seus tres fills petits, i va trobar la seva habitació desordenada. Els llits no estaven fets, la brossa es desbordava i les tovalloles continuaven amuntegades i xopes al terra del lavabo. Vanderschie, de 44 anys, és professora de secundària a River Forest, Illinois, i va suposar que pels 200 dòlars que pagava per nit almenys rebria tovalloles netes i una neteja ràpida diària de l'habitació, sense haver de fer una sol·licitud especial durant la seva estada. Però s'equivocava. "La sensació de vacances millora quan algú altre ens cuida una mica", diu.

La Conselleria de Salut continua amb el pla d'estabilització laboral per als metges de les Balears. Així, preveu que 703 contractes de facultatius especialistes d'àrea que fins ara tenien contractes temporals passin a ser interins, segons ha informat el departament de Patricia Gómez aquest divendres.

La capsa de Pandora la va obrir un correu electrònic intern que van enviar als seus caps els auditors júniors de segon any que treballen a la seu de Barcelona de la consultora EY i que va córrer com la pólvora per tota la companyia, que a Espanya compta amb una plantilla de gairebé 5.000 treballadors. El correu, fet públic pel diari El País, denunciava setmanes laborals d’aquests empleats de 84 hores (l’equivalent a 12 hores al dia de dilluns a diumenge o a 16 hores de dilluns a divendres), i tot per sous de 24.000 euros l’any (uns 1.300 euros per 14 pagues). L’escrit inclou denúncies com aquesta: “Hem treballat fins a altes hores de manera continuada de dilluns a diumenge per aconseguir tirar endavant una feina que en cap moment se’ns ha valorat com es mereix”. O aquesta altra: “Hem decidit que és el moment d'intervenir i alçar la veu contra unes condicions laborals que considerem que disten molt de ser les mínimes acceptables”.

Un jutge ha ordenat al BBVA retornar un treballador del banc al seu lloc de feina habitual després de ser traslladat d'oficina. A més, ha condemnat l'entitat d'origen basc a indemnitzar-lo amb 6.000 euros. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, és del desembre i reconeix el problema que denunciava el treballador: havia demanat una reducció de jornada per poder anar a buscar els seus fills a l'escola, i treballar en una oficina més lluny de casa l'obligava a haver de demanar una jornada encara més curta i, consegüentment, a cobrar menys. 

L'Ajuntament de Santa Margalida s'ha compromès a negociar les condicions laborals de la Policia Local i ho farà el mes de febrer. Així ho ha confirmat el batle de Santa Margalida, Joan Monjo, a l'ARA Balears. No obstant això, els agents no es fien de la paraula de Monjo: "Fa un any va passar el mateix. El batle ens va dir que negociaríem i després ho va aturar", asseguren fonts internes de la Policia Local.

el 14 de març ens vam tancar a casa, i això va fer retrocedir les dones 60 anys enrere. Quedar-se a casa no és el mateix que tornar a casa, al món domèstic, a l'espai d'Hèstia, la deessa romana de la llar. Per als homes significava ser privats de manera temporal del seu espai públic i exterior. Per les dones era tornar a l'espai domèstic i reclòs, que tant ens havia costat abandonar.

Dilluns passat vaig tenir el plaer de participar en el grup de treball de reactivació econòmica de la comissió per a la reconstrucció social i econòmica al Congrés de Diputats. Vaig pensar que era una oportunitat per poder traslladar a l'esfera política la feina que fem des de l'acadèmia. Vaig centrar la meva intervenció en exposar les conclusions de l'estudi que estem duent a terme amb la Yarine Fawaz (CEMFI), la Libertad González (UPF) i la Jennifer Graves (UAM), i vaig presentar algunes mesures que personalment penso que poden ajudar a reactivar el mercat de treball de les famílies, i en particular el de les dones.

Les pauses que fan els treballadors per prendre cafè, esmorzar o fumar s'han de descomptar de la jornada laboral efectiva. L'Audiència Nacional ha dictat una sentència pionera que avala la mesura. La decisió, que es va dictar al desembre però no s'ha fet pública fins aquest dimarts, és la resposta a una demanda interposada per Comissions Obreres contra la filial espanyola de l'energètica portuguesa Galp Energía. El sindicat denunciava que l'empresa, sense període previ de consultes ni negociació, va modificar substancialment les condicions laborals en matèria de jornada, descansos i treball efectiu quan va començar a aplicar la normativa sobre el registre de jornada obligatori.

“Tinc pànic a agafar la baixa laboral quan estic malalta”. Raquel Martín -nom fictici perquè no vol perdre la feina-, de 49 anys, pateix asma bronquial. És una de les víctimes del polèmic article 52 (apartat D) de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament objectiu per baixes mèdiques intermitents tot i estar justificades. El nou govern espanyol ja ha deixat clar que l’article té les hores comptades. Si no hi ha sorpreses d’última hora se n’aprovarà la derogació a través d’un decret llei al consell de ministres de l’11 de febrer.