El periodista Albert Salas ha anunciat aquest divendres que "la sortida d'IB3" és al seu cap però que l'ens "està per damunt de tot". Salas s'ha expressat d'aquesta manera en un missatge a la xarxa X després que aquest divendres hagi transcendit, a través de mitjans locals, que el periodista es plantejava deixar la direcció de la radiotelevisió pública. Al mateix missatge, Salas aclareix que el que ha fet ha estat comunicar al seu equip proper el cansament que sent i "la voluntat de reflexionar sobre el futur".

El director general d'IB3, Albert Salas, ha reconegut ser "bastant caut amb com es desenvolupen les tertúlies en aquest país", perquè, des del seu punt de vista, "no enriqueixen". "No crec en les tertúlies polítiques i no crec en les tertúlies periodístiques. Crec que són postures amb argumentaris fixos i el matís no enriqueix", ha insistit Salas. Així ha respost, concretament, a la pregunta formulada durant la comissió de control sobre la radiotelevisió autonòmica, pel diputat del PSIB Ares Fernández, relativa a les tertúlies d'actualitat política, opinant que els que hi participen "majoritàriament tenen una tendència conservadora", cosa que "suposa un desequilibri".

Aquest dimarts Andreu Manresa va ser reelegit pel Parlament per afrontar el seu segon mandat al capdavant d'IB3. Una votació marcada per la justa majoria absoluta i pels estira-i-arronses entre els socis del Pacte, amb MÉS per Mallorca i Podem que no eren partidaris que Manresa continuàs. Ara, IB3 encara el procés de la internalització dels serveis informatius i, segons anuncia el director general, la modernització dels serveis digitals. Manresa no sap "si és que no n'han trobat d'altre", però sosté que dirigir IB3 "no és un caramel".

Andreu Manresa ha sortit reelegit director general d'IB3, un càrrec que ostentarà durant cinc anys, fins al 2027. La majoria del Parlament ha votat a favor del nomenament, amb 31 vots, després de setmanes d'estira-i-arronses entre els socis del Pacte per consensuar un nom que estigués al capdavant de l'ens públic de radiotelevisió illenc. La votació s'ha fet en secret, però previsiblement ha tingut el suport dels tres partits que formen l'Executiu, els dos diputats de Més per Menorca i l'escó de la coalició formenterenca entre Gent per Formentera i el PSIB. D'altra banda, hi ha hagut 27 vots en blanc.

El vell somni d’un espai audiovisual comú als territoris de parla catalana sembla més a prop que mai, ja que per primera vegada als tres territoris hi ha governs que estarien a favor d’aquesta idea. Però un escull gens menor per aconseguir-ho és la gestió de les diferents variants. La Forta, que agrupa els canals autonòmics, compra lots de pel·lícules que després cada canal s'encarrega de fer doblar al català, el valencià o el mallorquí. Els avantatges de fer un sol doblatge serien evidents, però ara per ara els canals temen perdre identificació amb els seus respectius públics.

El formiguer de Pablo Motos es va convertir la setmana passada en un petit vesper. Hi tenia de convidat Roberto Leal, que és el fitxatge d’Antena 3 per presentar el concurs Pasapalabra, ara que tornarà al canal d’Atresmedia. Parlant de la prova estrella del xou, coneguda com El rosco, en què les preguntes es disparen a gran velocitat, Motos li va preguntar si suavitzaria el seu accent andalús. "No té res a veure l’accent amb la pronúncia o la dicció", va resoldre Leal. "Tractaré d’articular més perquè m’entenguin, però m’entenen perfectament, perquè fa 20 anys que treballo a la televisió. I, a partir d’aquí, a gaudir-ne. La clau és ser tu mateix, perquè si Antena 3 et crida és perquè no siguis un ninot". Tot i el to conciliador, les xarxes van reaccionar contra el conductor d’El Hormiguero, a qui li retreien les implicacions de la pregunta.

La nova radiotelevisió valenciana, À Punt, ha obert aquest matí una finestra amb l'activació de la seva pàgina web: apuntmedia.es. Els principals destinataris dels continguts d'aquesta plataforma seran els més menuts, que podran veure sèries d'animació de producció pròpia, com ara 'Catracric, catacrac', que narra les rondalles d’Enric Valor, o sèries adreçades al públic preescolar, amb títols com ara 'Calcetins' o 'Els meus monstres i jo'. També recuperarà sèries com 'Hamtaro' i 'Doraemon'.

La nova ràdio pública valenciana, À Punt, ha iniciat aquest matí les seves emissions en proves. L'emissora, que té previst començar a emetre de forma regular a partir del desembre, ha fet públic l'inici d'aquest període mitjançant una piulada al seu compte de Twitter.

Ha costat, i molt, però la tornada dels mitjans públics valencians sembla superar l’estadi de quimera i de promesa electoral del govern de Ximo Puig i Mónica Oltra, i començarà a prendre cos al desembre. Els mitjans encarregats d’iniciar les emissions seran la ràdio i la web, perquè la televisió, amb una logística molt més complexa, està previst que es posi en marxa durant el primer trimestre del 2018.

La directora general d'À Punt, Empar Marco, ha anunciat aquest matí que la nova ràdio pública valenciana començarà a emetre abans de final d’any, això sí, "unes poques hores" i amb una graella formada únicament per un magazín de cultura-societat i espais musicals. També ho farà la web que oferirà una programació dirigida als més menuts amb dibuixos i continguts infantils. Per gaudir de l'estrela de la corporació, la televisió, caldrà esperar al primer trimestre de 2018.

Mentre l’inici de les emissions de la nova televisió i ràdio valencianes continua endarrerint-se -ahir la directora general, Empar Marco, va descartar la simbòlica data del 9 d’octubre-, els valencians s’han d’acontentar amb les notícies que permeten intuir quin serà el model de mitjans públics de què podran gaudir a partir de finals del 2017 o, molt més probablement, a partir del 2018.