<![CDATA[Ara Balears - córrer]]> 10 <![CDATA[Durant una marató el cervell es menja fins i tot els nervis]]>

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

]]> <![CDATA[Quants quilòmetres cal córrer perquè sigui bo per a la salut?]]>

Córrer és una de les formes d'exercici més populars arreu del món. També pot ser una de les més saludables.

]]> <![CDATA[Córrer per la platja]]>

No m’agrada córrer per la platja, perquè els peus se t’enfonsen, fa baixada i les vambes se t’omplen de sorra. Però avui és el dia que, de sis a deu del matí, es permet als esportistes populars de fer-ho i me n’hi vaig a fer-ne una crònica. Són dos quarts de vuit del matí i els carrers de la Barceloneta ja són plens de corredors, però a la sorra de la platja només hi ha fotògrafs i algun nedador vestit de neoprè. Una periodista prepara una foto amb un noi de cos atlètic que ha de xutar una pilota en direcció a ella. Ho repeteixen diverses vegades. A la barana del passeig, badocs. En un banc, dos nois, que van junts, aprofiten per fer flexions.

]]> <![CDATA[Avui, córrer]]> Deixeu-me posar pelleringosa, avui, per dir-vos una cosa que dic sovint, i que sé, conec, gràcies a l’esport. A córrer. Tenim un cos ideat (diguem-ne així) per córrer, i, malgrat això, hi ha persones que, a diferència de les bèsties, no corren mai, mai, ni un metre, ni mig, deixen que se’ls escapi el bus. Quan ho van deixar de fer? No se’n recorden. Tots els nens sans corren amb una naturalitat perfecta, que et deixa garratibat. És quan som grans que ho deixem estar, incomprensiblement.

]]> <![CDATA[De cara al dia 2...]]> Per favor, de cara al dia dos, que es veu que potser podrem sortir a córrer, com a part implicada, demano als governs mundials en general (que no són l’andorrà, perquè ja m’agradaria a mi viure sota els designis dels coprínceps): manin i obeirem. Volen que sortim per franges horàries? Volen que sortim a les tres i vint de la matinada? Volen que sortim fent la vertical pont i amb burca tècnic? Ho farem.

]]> <![CDATA[Vosaltres, amics meus]]> Aquest matí d’estranyes vacances he anat a córrer amb els meus amics. Amb l’Olivia, la meva amiga suïssa que treballa de dietista i a qui conec i estimo des de P3 (les nostres filles no són tan amigues com nosaltres). Amb el David, germà d’un pare de l’escola, a qui vam conèixer per casualitat, que treballa d’informàtic a Miami, que ens configura els rellotges de córrer i els ordinadors, i que és el meu benvolgut germà putatiu. La Sílvia, que treballa a Ràdio Molins de Rei, tan divertida i que és la que sempre ens fa llevar. I l’altra amiga, la Maria, que vaig conèixer perquè el seu germà desconegut em va regalar un llibre a la parada del bus. I era un llibre de l’editorial que ella ha creat: Les Hores.

]]> <![CDATA[Què hauria de fer?]]> Heus aquí el petit dilema, lectors. Corrent, em trobo amb una noia joveneta que, a diferència d’altres musulmanes que corren amb roba tècnica per a elles, porta, al damunt del hijab, diversos xals de llana molt grans que l’engavanyen i li pesen i se li enganxen a les bardisses. Avui m’ho ha explicat. Resulta que surt a córrer, perquè es vol aprimar, però la seva mare, que és una dona tradicional, es pensa que surt a caminar (a córrer no la deixaria). Si vol sortir, ha de ser d’aquesta manera. De fet, si es trobés per casualitat algun veí o parent hauria de parar, perquè l'hi espiarien.

]]> <![CDATA[Preparats per a la Sant Silvestre, l’última cursa de l’any]]>

Amb el final de l’any a l’horitzó, els 'runners' tenen una cita, l’última de l’any: la cursa de Sant Silvestre. N’hi ha per a tots els gustos, i entre els amants del córrer, qui més qui menys se’n busca una per celebrar les festes nadalenques i, de passada, cremar accessos d’aquestes dates. A Barcelona, d’aquesta cita se’n diu Cursa dels Nassos i aplega, any rere any, milers de persones de tots els nivells i edats a la zona de la Mar Bella a dos quarts de sis de la tarda del 31 de desembre. Des dels atletes d’elit i els corredors amateurs fins als entusiastes més populars, que, segurament arrossegats i animats per amics o familiars, completaran els deu quilòmetres caminant, disfressats o brindant amb cava i copes de plàstic abans d’entrar a la meta.

]]>