El llegat artístic de l’antiga Obra Social i Cultural de Sa Nostra és ara en més mans que mai. Moltes de les creacions fetes per artistes de les Illes entre finals del segle XX i principis del segle XXI van quedar emmagatzemades després que la caixa d’estalvis de les Balears posàs fi als seus 130 anys d’història. I ara, transcorreguts 14 anys des del tancament de les oficines de Sa Nostra, una part dels fons, traspassats amb la posterior fusió entre CaixaBank i Bankia, es rifen en subhastes benèfiques.

Les Balears es troben davant una crisi residencial sense precedents. Segons el IX Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social, presentat aquest dimecres per Càritas, 46.000 llars de l’Arxipèlag cauen en pobresa severa només després d’assumir el cost del lloguer i els subministraments. Els responsables de l’entitat alerten que el dret a l’habitatge s’ha convertit en un “dret fals” i que la pressió immobiliària està expulsant moltes famílies de la possibilitat de viure amb dignitat. “L'habitatge expulsa del territori i d'una vida digna”, ha assenyalat el sociòleg de Foessa, Thomás Ubrich, en la presentació de l’informe a Palma. “No fallen les persones sinó el sistema”, ha afegit, posant de relleu que moltes llars intenten sortir de la situació d’exclusió, però es troben amb barreres estructurals i dispositius fragmentats que impedeixen la seva recuperació.

Menorca té 118,59 hectàrees destinades a la producció d’horta (51,59) i fruita (67), una mostra clara de la diversificació que viu avui dia el camp, lluny de l’estructura de bestiar, llet i formatge que històricament ha estat el model productiu majoritari a l’illa. En concret, les estadístiques aportades pel Consell de Menorca xifren amb 41 les hectàrees dedicades a l’hortalissa; 42, a la fruita dolça; 27, a la fruita seca, i la resta, a patata i cítrics. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) del Govern, es produeixen prop de 840 tones d’horta i fruita a tot Menorca. Hi destaquen les 139 tones de patata, les 119 de meló, les 92 de tomàtiga de tota casta, 72 de síndria, 67 de fruita de pinyol i 58 de carxofa.

El 2024, 3.195 persones varen demanar ajuda a Càritas per primera vegada. Els nous usuaris representen el 41% de les 7.783 persones que va atendre l'entitat l'any passat. Aquest increment d'assistència es relaciona amb el problema de l'habitatge, que es manté com a principal factor d'exclusió de les famílies.

Entitats socials de l'Església que atenen persones sense llar han qüestionat el programa de Lloguer Segur anunciat per Govern. Els habitatges que hi formin part tindran uns preus màxims per als llogaters de 1.050 euros a Mallorca i de 1.470 a Eivissa i Formentera. "D'entrada no ens agrada, però l'hem d'estudiar", ha dit la tècnica del servei de persones sense llar de Càritas Mallorca, Teresa Riera. Així s'ha pronunciat durant la presentació de la campanya "Caminem junts", que pretén sensibilitzar la ciutadania a través del relat de persones que viuen en situació de carrer sobre la seva realitat i els obstacles als quals s'enfronten.

Potser no ens caldria recórrer a neologismes importats per posar nom a pràctiques tan velles com l’anar a peu. El washing (literalment, “fer la bugada”) és la tradicional rentada de cara. Normalment, s’aplica a la promoció d'una marca per vendre producte. El propòsit del màrqueting washing es resumeix, ras i curt: com millor imatge, més benefici. Atès que les tendències de consum s’associen als valors socials dominants, els departaments del ram estan sempre amatents, perquè la marca no en quedi despenjada. Ara bé, si el públic detecta inconsistència o gesticulació (altrament dita postureo), incoherència o manipulació —allò que, des de temps immemorials, es coneix com a presa de pèl— pot produir-se l’efecte contrari. Hi ha risc de resposta adversa en l'ecoblanqueig (green washing) per part d’empreses (Repsol acumula denúncies) o bancs (Santander, BBVA, CaixaBank...) “sostenibles”, quan informes solvents destapen les enganyifes o el volum d’inversions en combustibles fòssils; però també en altres àmbits de l’anomenada esfera woke, la consciència social que algú equipara, despectivament, a la “correcció política”. En aquest sentit, s’identifica com a pink washing l’adhesió aigualida a l’Orgull com una moda; rainbow washing, l’ús enganyós que estats com Israel fan de la reivindicació LGBTIQ; o purple washing, la defensa sectària que fan, del feminisme, alguns grups d’ultradreta. 

Les empreses d'inserció de les Balears han augmentat els seus ingressos anuals a 6.227.057 d'euros, un 18% més que l'any 2022, dels quals el 85% corresponen a facturació per serveis i el 15%, a subvencions. Per altra banda, també s'han incrementat a 225 els llocs de treball, un 38% més amb relació al 2022, dels quals 168 han estat amb contracte d'inserció i 25 d'aquests s'han inserit en el mercat laboral ordinari. Així ho ha declarat avui el president de l'Associació Illes Balears Empreses d'Inserció (AIBEI), Antoni Aguiló, qui ha presentat la Memòria 2023 que recull les dades de cinc empreses d'inserció i economia solidària associades a la Xarxa d'Economia Alternativa i Solidàries de les Illes Balears (REAS Balears).

Les dificultats per trobar un habitatge assequible i les condicions laborals precàries són els dos ingredients bàsics per explicar l'increment de la pobresa i la polarització social creixent "entre els que cada vegada volen més i els que cada vegada tenen molt menys". El diagnòstic l'ha fet aquest dimarts el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, en la presentació de l'informe de l'any passat en què s'adverteix que la bretxa de la desigualtat és cada cop més ampla, mentre es constata la ineficàcia de mesures com l'ingrés mínim vital i la renda garantida, que només arriba al 10% de les 245.665 persones ateses per l'entitat. "No n'hi ha prou amb treballar per superar la pobresa", ha subratllat Roig.

Si hi ha un factor que marca les probabilitats de ser pobre a Catalunya és el de l’origen. Haver nascut fora dels límits de la Unió Europea gairebé multiplica per tres el risc d’exclusió social, el terme amb què la sociologia defineix una vida marginal i amb privacions de necessitats bàsiques: el 52,7% dels estrangers no comunitaris són pobres, enfront del 20,7% dels nascuts a Espanya, segons l’informe dels indicadors socials Insocat, elaborat per la federació ECAS. I si al lloc de naixement se li afegeix el factor del gènere, la fotografia de la pobresa té nom de dona, de dona migrant.

Si no fos per l'ajuda de Càritas, Sandra T. no sap com se'n sortiria. Colombiana de 42 anys, va arribar a finals de novembre de l'any passat amb l'objectiu marcat de trobar un bon tractament per a la malaltia congènita que pateix la seva filla de 7 anys. Totes dues es van instal·lar temporalment a casa d'un compatriota de franc i van anar tirant d'estalvis, però lamenta que "està tot tant car que els diners no rendeixen". Una persona coneguda va adreçar-la a l'ONG de l'església, on ha trobat ajuda per costejar els pròxims tres mesos de lloguer –paga 400 euros per una habitació–, 200 euros d'ajuda per comprar menjar a través del que es coneix com a "moneder virtual" i, a més, la nena ha pogut matricular-se en una escola concertada ordinària. Amb tot, l'increment de preus del menjar a causa de la imparable inflació fa que la família hagi de fer mans i mànigues per arribar a cobrir les despeses imprescindibles i bàsiques. Aquesta dona admet que no hi ha espai per a capricis ni extres de cap mena, però que remenant sempre acaba trobant alguna oferta. Diu que la prioritat és el benestar de la petita, a qui no li falta de res. "Compro aliments bàsics, però no m'arriba per al peix, que sempre està molt car", relata.

Les Balears han assolit unes dades d'ocupació gairebé sense precedents, però la inflació no dona treva i els estralls de la pandèmia encara fan mossa. La realitat econòmica tant de Mallorca com de la resta d'illes fa que la xifra de població en risc de pobresa no arribi a remetre i un dels indicadors que ho demostra és el darrer balanç de Càritas Mallorca, que aquest dimecres ha presentat la seva Memòria del 2022. Una de les dades més rellevants és que el nombre de persones ateses puja lleugerament, en passar de les 9.249 del 2021 a les 9.365 de l'any passat. L'augment, però, és especialment significatiu en el cas dels nouvinguts: 823 de les persones que van atendre el 2022 tenien un visat de turista, és a dir, acabaven d'arribar a l'illa. Aquesta dada gairebé multiplica per set la del 2021, en què van ser 131.

No totes les persones sense llar viuen al carrer ni, molt menys, tenen el mateix perfil. Hi ha dones que són explotades sexualment a canvi d'una llar. També existeixen joves migrants que conviuen, amb molts altres, en cases sense cèdula d'habitabilitat. Fins i tot hi ha pares que, pel fet de viure en infrahabitatges, tenen por que els llevin els fills. Aquests són alguns dels rostres, més ocults, de la crisi de l'habitatge de les Illes, i que es veuen abocats a "uns grans llimbs", segons han fet saber les ONG Metges del Món, Càritas i la Creu Roja al Parlament balear.

Les Illes Balears són la segona comunitat que més gasta en béns essencials –habitatge, alimentació i transport. Així ho revela l'anàlisi El cost de la vida i estratègies familiars per abordar-lo, que ha presentat la Fundació Foessa (Foment d'Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) , amb la col·laboració de Càritas, aquest dijous a Palma. En concret, aquestes despeses considerades "essencials" representen un 65,1% del total de les llars illenques, la xifra més elevada de l'Estat per darrere de Castella-la Manxa (amb un 65,3).

Les entitats socials del Bisbat de Mallorca varen atendre un total de 852 persones sense sostre el 2021. En aquest sentit, han alertat que aquesta situació s'ha agreujat a causa de la pandèmia, el preu de l'habitatge i la inflació. "Necessitam que es multipliqui per 12 el nombre d'albergs per poder fer front a la demanda actual", ha indicat el director de la Fundació Social La Sapiència, Toni Moyà. Durant l'any 2021, les entitats socials van destinar 206.000 euros perquè altres 955 persones poguessin pagar el lloguer, la hipoteca, o el subministrament energètic.

Càritas Mallorca ha informat que va atendre el 2021 un total de 1.764 infants en situació de risc de pobresa, una xifra que representa més d'un 19% de les persones que van rebre atenció des de l'entitat. En total, l'organització va atendre 9.249 persones i el 37% acudien per primera vegada a l'atenció social, segons recull la memòria presentada aquest dimecres.

Una cinta transportadora atapeïda de samarretes, pantalons o vestits que algú ha descartat de l'armari. Milers de peces de roba passen cada dia per davant dels ulls de la Sete, una de les treballadores de la planta de tractament de residus tèxtils que té la Fundació Formació i Treball (depenent de Càritas) a Sant Esteve Sesrovires. A les instal·lacions hi arriben les tones de roba i calçat que surten dels contenidors taronges de l'entitat Roba Amiga on, amb sort, van a parar els residus tèxtils quan els seus propietaris en donen per acabada la vida útil. Cada dia passen per les cintes transportadores unes 130.000 peces de roba, l'equivalent a 35.000 quilos. Ella en fa una ràpida inspecció ocular i una primera tria: el cotó, a la pila del cotó; els sintètics a una altra caixa; les peces infantils separades de les d'adults, i els complements, en un altre compartiment.

Càritas Menorca ha distribuït 350 menús de Nadal que han elaborat una dotzena de cuiners de l'illa per a les persones més desafavorides. La iniciativa, impulsada per l'associació gastronòmica Fra Roger i Càritas, compleix la vuitena edició.

La pandèmia ha estat més dura que la crisi financera, fins al punt que ha abocat a la pobresa un terç més de ciutadans a Espanya. L'aturada de l'activitat econòmica i la destrucció d'ocupació han arrossegat des del 2018 més de dos milions de persones a la pobresa extrema. Ja hi ha sis milions de ciutadans de l'Estat que tenen problemes per menjar, pagar la casa o els subministraments bàsics. Càritas i la Fundació Foessa han radiografiat la situació i alerten que l'anomenat escut de protecció –els ERTO i l'ingrés mínim vital–, que el govern espanyol va aixecar d'urgència per donar resposta al tancament d'empreses, és del tot insuficient per garantir un mínim de condicions.

L'Ajuntament d'Inca ha renovat el conveni amb Càritas per a la gestió del menjador social i enguany l'entitat rebrà una subvenció de 125.000 euros. En concret, aquests doblers serviran per pagar les despeses de manteniment, per pagar els subministraments i atendre els beneficiaris, segons ha informat aquest dimarts el Consistori en nota de premsa.

L'home que havia de ser el nou director de Càritas Mallorca, Boni Martínez Aguiló, ha dimitit abans de prendre possessió del càrrec, segons ha informat l'agència Efe. El Bisbat de Mallorca va anunciar el passat 31 de març la designació de Martínez, de 49 anys, com a màxim responsable de l'entitat, en substitució de Sebastià Serra.