El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, assumeix la possibilitat que l'economia de la zona euro hagi entrat en recessió tècnica el quart trimestre del 2023, perquè hagi encadenat dos trimestres consecutius de decreixement, tot i que ha subratllat que, en tot cas, no serà una recessió profunda. Les dades preliminars que poden confirmar aquesta realitat les publicarà l'Eurostat aquest dimarts.

Reunió de primeres espases del sector empresarial i les finances just una setmana després de la investidura de Pedro Sánchez com a nou president del govern espanyol. Dirigents de companyies, experts, representants polítics i autoritats de la banca s’han aplegat aquest divendres en la XXVIII Trobada d’Economia de S’Agaró (Baix Empordà), que, tot i que no s’ha organitzat per analitzar explícitament el viratge del nou executiu de la Moncloa, ha tractat, encara que de manera implícita i tangencial, el tema més candent d’actualitat.

Les paraules, feliçment, van passar desapercebudes, tot i que van ser pronunciades en el pitjor moment. Les va dir dijous passat el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, i ho va fer en plena setmana de pànic bancari per les caigudes de tres bancs als Estats Units, els problemes d'un grapat més i després de fer-se públics els tremolors que han acabat amb Credit Suisse. L'exministre d'Economia espanyol en el govern del PP va posar paraules al contagi financer, l'única cosa, segons els experts, que no es pot fer en una crisi financera. "La caiguda de la confiança pot causar contagi a la Unió Europea".

En l'obertura de la XXVII Trobada d’Economia a S’Agaró (Baix Empordà), centrada aquest any en les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna, Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu, ha certificat les projeccions negatives de la Comissió Europea. Aquestes projeccions preveuen un descens del creixement econòmic i un augment de la inflació subjacent durant el 2023 a la zona euro. 

L'escalada imparable de la inflació a Europa està accelerant els plans del Banc Central Europeu (BCE). Si la seva presidenta, Christine Lagarde, confirmava la setmana passada que el programa de compra de deute conclourà a finals d'aquest trimestre, aquest dijous en una entrevista a Bloomberg el vicepresident de la institució, Luis de Guindos, ha fet un pas més i ha afirmat que començar a apujar els tipus el mateix mes de juliol és "possible, en funció de les dades macroeconòmiques de juny".

El debat sobre les pujades dels preus ha arribat a l’habitatge, que està creixent amb força a nombrosos països d’Europa fins al punt que el Banc Central Europeu ja s’està plantejant actuar per frenar possibles bombolles.

"Els nivells d'incertesa són brutals, però ja hem passat el pitjor". En un context de crisi econòmica i impactats encara per saber quines conseqüències econòmiques deixarà la pandèmia, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha llançat un dels escassos missatges optimistes que s'han sentit en les últimes setmanes sobre aquesta crisi.

Cop de puny sobre la taula de la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, després de la sentència del Tribunal Constitucional alemany que qüestiona les compres de deute massives del BCE aprovades el 2015 sota el lideratge de Mario Draghi. L'ex directora gerent del Fons Monetari Internacional va respondre amb contundència, en un acte organitzat aquest dijous per Bloomberg, que el BCE continuarà fent “el que calgui” i “sense immutar-se” per complir amb el mandat de la institució i donar suport a l'economia de la zona euro.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, preveu una "recessió profundíssima" en l'economia europea com a conseqüència de l'epidèmia del covid-19. Segons l'exministre d'Economia espanyol, la incidència dependrà de la durada de les mesures de confinament.

Quan tocava remar per superar la crisi, era el paladí de les polítiques macroeconòmiques de contenció de la despesa del govern de Mariano Rajoy. Però ara, davant d'una crisi sanitària que provocarà, amb tota seguretat, un crac econòmic, es posa el vestit de defensor d'una mesura social d'esquerres. El vicepresident del Banc Central Europeu i exministre d'Economia amb el PP, Luis de Guindos, ha sorprès pràcticament tothom proposant la implantació d'una renda mínima per ajudar els més vulnerables mentre duri l'emergència pel coronavirus.

L'exministre d'Economia espanyol Luis de Guindos ha comparegut aquest dilluns al Parlament Europeu en qualitat de vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) per exposar l'informe anual d'aquest organisme. Però el Brexit continua centrant totes les preocupacions. La desacceleració global de l'economia europea s'enfronta a un factor més d'incertesa a causa de la possible sortida del Regne Unit de la UE sense acord, un escenari que cada vegada sembla més probable. Per això, Guidos ha assegurat que el Brexit caòtic tindria unes conseqüències econòmiques que, malgrat ser "manejables", no serien "irrellevants". I, a més, si els riscos persistents ja han provocat una revisió a la baixa de les projeccions econòmiques de creixement de l'economia europea per a aquest 2019, el Brexit caòtic podria "amplificar" encara més aquesta desacceleració, segons l'exministre.

L’exministre d’Economia i actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va negar ahir en el judici oral per les irregularitats de la sortida a borsa de Bankia -on va declarar com a testimoni i amb obligació de dir la veritat- que Espanya sol·licités al Fons Monetari Internacional (FMI) la publicació anticipada el 25 d’abril del 2012 de les conclusions preliminars d’un informe sobre el sistema financer espanyol que estava previst difondre el juny d’aquell any. El document feia referència a deu entitats espanyoles i posava Bankia a l’ull de l’huracà dels mercats.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tallat aquest dilluns les pressions al seu partit des de l'oposició perquè aprofiti el recanvi forçat del ministre d'Economia, Luis de Guindos, que serà nou vicepresident del Banc Central Europeu, per fer una crisi de govern més àmplia. "Hi haurà ministre d'Economia la setmana que ve, i no hi haurà més canvis perquè aquest és un govern que s'ha format fa poc, 16 mesos", ha dit el president espanyol en una roda de premsa des de Tunísia.

No descobrirem ara i aquí que l’especialitat del president espanyol, Mariano Rajoy, és deixar que les coses passin. No fer res. Això té unes implicacions polítiques, però també econòmiques, i aquestes últimes potser estan passant més desapercebudes.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja és oficialment el candidat espanyol a ocupar la vicepresidència de la comissió executiva del Banc Central Europeu, el BCE. El govern espanyol ho ha confirmat aquest matí, i al migdia Guindos ha comparegut en roda de premsa al ministeri per informar personalment de la candidatura. "Si soc escollit, dimitiré immediatament", ha deixat clar Guindos, que ha subratllat que hi ha una "possibilitat molt clara" de guanyar.

El mateix any que els bancs espanyols van ser rescatats, el 2012, Espanya va perdre la cadira al comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), el màxim òrgan de decisió. I això que hi ha una norma no escrita que assegura que els grans socis europeus hi tenen reservat permanentment un lloc. Però la mala imatge que va deixar Espanya durant la crisi econòmica i financera va tenir els seus efectes. De fet, l’Estat ha perdut influència a la Unió Europea en els últims anys: ni té cadira al comitè executiu del BCE, ni té la presidència de l’Eurogrup a la qual aspirava, ni té una cartera de pes a la Comissió Europea.

Tot i que havia jugat a despistar, finalment, el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, no optarà a la presidència de l’Eurogrup. El termini màxim per presentar les candidatures va acabar ahir al migdia i hi haurà quatre candidats: els ministres d’Eslovàquia, Portugal, Letònia i Luxemburg.

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha afirmat aquest dimarts que Espanya registrarà un creixement "per sobre del 3,1%" aquest any, amb les exportacions com a "principal motor" de l'economia i malgrat la "desacceleració profunda" de l'economia catalana en el quart trimestre per l'impacte del procés sobiranista.