<![CDATA[Ara Balears - radicalització]]> 10 <![CDATA[Badaoui, una expulsió no justificada]]>

El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

]]> <![CDATA[França i la campanya radicalitzada]]> Les eleccions franceses es decidiran a la dreta. O a l’extrema dreta. Es dona per fet que Emmanuel Macron, entestat en endarrerir al màxim el cos a cos de campanya (perquè per això té l’altaveu de la presidència), serà el rival a batre a la segona volta. Però a la seva dreta es lliura la batalla per definir rival amb més o menys capacitat de sumar els vots de l’antimacronisme. És una lluita per la retòrica, adornada de transfuguisme i traïcions, en un espai cada cop més fragmentat i radicalitzat però, també, amb més presència mediàtica. La premsa tradicional ha entrat en joc i Éric Zemmour n’és el guanyador.

]]> <![CDATA[La tracamanya]]> Dins el món de la disputa política, sempre es dona una dinàmica: es considera, des d’un bàndol més o menys radicalitzat o intransigent, que qui no té aquestes mateixes idees és una representació de mal absolut, un indesitjable a qui s’ha d'aïllar i fustigar. 

]]> <![CDATA[Detenen un membre del Daeix a Barcelona "altament radicalitzat"]]>

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona un presumpte terrorista vinculat al Daeix. Segons ha comunicat el cos policial espanyol, l'home, que actuava en solitari, "presentava la voluntat de dur a terme una acció terrorista", tot i que de moment es desconeixen més detalls del lloc on volia cometre l'atemptat.

]]> <![CDATA[Els països àrabs tampoc volen repatriar els seus jihadistes]]>

La proclamació d’un pretès califat per part de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria el 2014 va exercir d’imant per a uns 45.000 voluntaris provinents de tots els racons del món. Cinc anys després, de les ruïnes d’aquell projecte han emergit diversos milers de persones, entre combatents i familiars, en una mena de llimbs legals. Tunísia és un dels països que compta amb més nacionals en aquesta situació. No en va, va ser una important font de reclutament per als grups jihadistes, que van rebre més de 3.000 tunisians. Temorós del retorn de tantes persones radicalitzades, amb el consegüent risc de seguretat que comporta, Tunis no mostra cap interès en repatriar-los. Aquesta actitud, compartida per la majoria de països europeus i islàmics, ha creat un greu problema d’abast internacional.

]]> <![CDATA[Saliha Ben Ali: “He declarat la guerra a l’Estat Islàmic”]]>

Saliha Ben Ali va néixer a Brussel·les i tenia una vida normal com a assistent social en una entitat catòlica. Tot es va capgirar l’agost del 2013, quan el seu fill Sabrie, que acabava de fer 18 anys, va ser captat per una xarxa jihadista que el va portar a Síria. El jove va marxar sense acomiadar-se i tres mesos més tard va saber que era mort. Ella ha declarat la guerra a Abu Bakr al-Baghdadi, el líder de l’Estat Islàmic: va ser la primera mare musulmana europea que va sortir a cara descoberta per alertar sobre com els grups jihadistes recluten els joves. Viatja per tot el món treballant amb altres organitzacions de dones contra la radicalització. Ha visitat Barcelona convidada pel col·lectiu Darna.

]]> <![CDATA[Un estudi de neuroimatge mostra el vincle entre l'exclusió social i la radicalització en joves vulnerables]]>

Les tècniques de neuroimatge han demostrat per primera vegada que l'exclusió social pot afavorir l'extremisme en joves vulnerables a la radicalització. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interrelacions neurals i de conducta que hi ha entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social. La recerca s'ha basat en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya que poden estar exposats al fenomen de la radicalització.

]]> <![CDATA[5/10: El mal consell]]> Si estigués escrivint aquest article des d’un lloc de l’Europa democràtica, a uns quants quilòmetres d’aquí, li donaria un consell de sentit comú a l’estat espanyol. Li diria que, a tot arreu, quan la gent demana una cosa en la qual creu (i a la qual té dret, afegiria) d’una forma pacífica i constructiva i se li tanca la porta als nassos, la reivindicació s’acaba radicalitzant i enverinant. Per tant, li aconsellaria que negociés els temes de fons, l’autodeterminació i els presos, abans que es produeixi aquest salt imprevisible a la radicalitat. Però escrivint aquest article des d’aquí, aquest consell, lògic i natural a Europa, resulta del tot ingenu. És un consell per evitar els efectes de la radicalització. Però estic convençut que l’estat espanyol no vol evitar aquests efectes, sinó provocar-los. La radicalització no li fa por, sinó que la desitja, perquè creu que és l’ocasió per arribar no ja a una solució pactada i respectuosa, sinó a una solució dràstica i taxativa. El govern espanyol ha fet algun senyal de voluntat de desinflamació (però els presos són a la presó). L’Estat no n’ha fet cap. Al contrari. Estic segur que Europa farà arribar al govern espanyol aquest consell. Però estic força convençut que l’Estat no el vol sentir.

]]> <![CDATA[“Radicalització” i escola: així no]]> El 17 d’agost passat ens va colpir profundament i són moltes les anàlisis serenes i aprofundides que convé elaborar els pròxims mesos, cadascú des del seu camp de coneixement i des de la seva responsabilitat professional. Però hi ha algunes qüestions que no poden esperar perquè ja eren preocupants de molt abans, si més no per a les persones que ens dediquem a la recerca i la docència universitària en migracions i educació, i més concretament per a les que investiguem les condicions d’incorporació social dels fills i filles de les migracions marroquines i musulmanes a Europa. Una d’aquestes qüestions preocupants i urgents és el plantejament, les eines, els mitjans i, en bona mesura, també els objectius de l’estratègia dissenyada i implementada pel govern de la Generalitat a través dels departaments d’Ensenyament i d’Interior per identificar i prevenir processos de “radicalització” entre l’alumnat de tradició religiosa musulmana. El protocol Proderai, a través del qual es pretén fer efectiva aquesta funció tan crucial com força objectable, així com la formació del professorat en qui es fa recaure la seva aplicació, semblen haver estat dissenyats al marge de l’assessorament del coneixement especialitzat. Es va conèixer a través dels mitjans fa aproximadament un any i s’ignora com s’avaluarà. Això seria impensable en l’àmbit de la salut.

]]> <![CDATA["Em van enganyar": el periple de la jihadista de Rubí que va intentar arribar a Síria amb el seu fill]]>

Dia 23 de desembre del 2014. Samira Yerou, de nacionalitat marroquina i resident a Rubí, és detinguda a la frontera turca a punt d'entrar a Síria amb el seu fill de 3 anys. Pocs dies abans havia agafat un vol des de Barcelona fins a Istanbul. Tenia un únic objectiu: arribar fins a Rakka, controlada per l'Estat Islàmic, per casar-se, estudiar la xaria, "viure bé, tenir un bon sou". "Deien que el califat era una lloc segur per als nens", ha relatat aquest dijous davant del jutge a l'Audiència Nacional.

]]> <![CDATA[Catalunya, focus del jihadisme a l’Estat]]>

El principal escenari de la mobilització promoguda a Espanya per l’Estat Islàmic és a la província de Barcelona, segons l’informe recent El Estado Islámico en España, publicat pels investigadors Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano. Aquesta afirmació contundent és una de les primeres frases del document del principal think tank espanyol en estudis estratègics. Destaca que a la demarcació de Barcelona és on, entre el juny del 2013 i el maig passat, s’han fet més detencions relacionades amb el jihadisme -un 27,3%- i on vivien més arrestats -un 29,8%-, davant de Ceuta (20,3% i 22%), i de Madrid (16,7% i 15,3%).

]]>