Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961), vell conegut de la política catalana, s'incorporarà a la llista de Vox de les europees com a independent, si l'executiva accepta la proposta, segons ha pogut confirmar l'ARA. Girauta culmina així un periple polític que l'ha portat a passar pel PSC, pel PP, per Ciutadans i ara per l'extrema dreta espanyolista. Des que va trencar amb la formació taronja després dels intents d'Inés Arrimadas per recuperar el perfil centrista de la formació, Girauta ja s'havia declarat simpatitzant de Vox però també d'Isabel Díaz Ayuso. Ara s'ha decantat per l'extrema dreta.

Els milionaris fitxatges de Felipe González per Gas Natural i de José María Aznar per Endesa són d’aquells que monopolitzen les converses sobre portes giratòries. Els dos presidents espanyols van passar a assessorar dues de les principals empreses estatals quan van deixar la Moncloa, abanderant una pràctica molt estesa en política. Per les energètiques hi han passat una vintena de ministres els últims anys, desenes de secretaris d’estat i multitud de líders polítics. I no és un cas exclusivament espanyol: l’excanceller alemany Gerard Schroeder ha estat recentment en el centre de la polèmica per la seva vinculació a la principal petroliera russa. A Catalunya, l’entrada de l’expresident José Montilla al consell assessor d’Enagás va provocar que hagués de donar explicacions al Parlament.

Un dels exemples més flagrants de masclisme a la televisió es va produir dijous a la nit a Cuatro. Va ser en el programa Horizonte d’Iker Jiménez. L’especialista en ovnis i psicofonies posava a debat el llenguatge inclusiu. El desastre era previsible. El plantejament del programa ja delatava el biaix sexista. Iker Jiménez va llegir El Quixot amb to foteta aplicant la teoria de triplicar el gènere (“todos, todas, todes”). Es va sobreentendre que li semblava una absurditat. El súmmum va arribar a l’hora de presentar els convidats. Ells eren un youtuber agressiu i estranyament estimulat, i l’exdiputat de Ciutadans Juan Carlos Girauta, presentat així: “Sabe lo que es el periodismo, sabe lo que es el derecho y sabe lo que es la política”. En canvi, elles van ser presentades per un currículum acadèmic que les acreditava en aquell àmbit específic del debat. Hi havia María Martín Barranco, llicenciada en dret, especialista i formadora en temes de gènere i autora de dos llibres sobre el llenguatge inclusiu; i Asunción Bernárdez Rodal, doctora en periodisme i llicenciada en filologia hispànica, professora de comunicació i gènere a la Universidad Complutense de Madrid. Totes dues, amb unes tesis complexes, avalades acadèmicament i amb un coneixement de l’evolució històrica de la llengua, eren unes convidades interessants, però de seguida es van trobar en un context d’agressivitat que les va deixar perplexes. El realitzador buscava les reaccions dels dos homes quan elles parlaven per desacreditar també visualment el seu discurs. Quan elles intervenien, ells murmuraven de fons, se’n reien, esbufegaven, posaven els ulls en blanc, aixecaven les celles, feien cara de fàstic i deixaven anar algun “¡Madre de Dios!”. Girauta i el youtuber rebatien les convidades amb fatxenderia i un to molt desafiant i desagradable. Maria Martín i Asunción Bernárdez van demostrar una paciència i un bon to admirables malgrat l’emboscada que estaven patint. Des de casa, l’espectacle era desesperant. Iker Jiménez va exhibir al llarg del debat una devoció desmesurada per Girauta, al qual va qualificar de “mite” en unes quantes ocasions. El youtuber, un triler argumental que fins i tot assenyalava les convidades amb el braç per dirigir-s’hi amb arrogància, va arribar a qualificar d’estupidesa els arguments d’elles. Ell va poder dir disbarats del tipus “Feminismo sí, pero en el Congo. En España, no”, o que el feminisme era fruit de “carencias emocionales de personas que han sido manipuladas”. Resultava irònic que Jiménez valorés que aquell debat s’estava fent amb respecte. A l’hora del comiat, a elles els va dedicar un simple "gràcies". A ells els va subratllar el nom i s’hi va referir amb complicitat com a “amigos”. La camaraderia masculina, que no falti. A la televisió és més difícil veure un debat sobre llengua que descobrir naus extraterrestres. Però el que és molt fàcil de veure és que les discussions s’embrutin per culpa de polemistes mediàtics fatxendes que increpen les persones que en saben molt més que ells.

Vaig conèixer Juan Carlos Girauta exactament el 24 d’abril de 2008, a la tertúlia d'Els matins de TV3, que aleshores dirigia Josep Cuní. Amb 47 anys, a Girauta ja li quedaven lluny els dies escolars als Jesuïtes de Casp, quan es deixava dir Joan Carles i pronunciar el cognom a la catalana, i també l’època postadolescent en què havia militat a la Joven Guardia Roja, les joventuts del marxista-leninista Partido del Trabajo de España. Més endavant s’afilià al PSC-PSOE, del qual sortí carregat de rancúnia el 1986 per arrecerar-se gradualment a l'ombra del PP. Fou sota el lideratge –horror!– de Josep Piqué, el 2003-2004, que figurà com a candidat “de farciment” en diverses llistes electorals a la demarcació de Girona. Però el seu moment àlgid dins la cleda popular es produí durant el breu mandat del successor de Piqué, Daniel Sirera, del qual fou l’intel·lectual orgànic i el negre que en redactà el llibre Tan catalán como tú, aparegut el febrer de 2008.

Ciutadans segueix fent equilibris amb la investidura del proper president del govern espanyol. Amb un veto a Mariano Rajoy que a estones posen en primer pla i a estones suavitzen, els d'Albert Rivera han posat sobre la taula aquest divendres una nova possibilitat. El fins ara portaveu del partit al Congrés, Juan Carlos Girauta, ha plantejat en una entrevista a TVE que qui sigui escollit president se sotmeti a una qüestió de confiança un cop hagin passat dos anys.

El PSOE i Ciutadans no tiren la tovallola i seguiran buscant suports al seu acord de govern, després del fracàs d'aquest divendres en la sessió d'investidura al Congrés dels Diputats. El portaveu parlamentari del PSOE, Antonio Hernando, i el de C's, Juan Carlos Girauta, han explicat aquest dissabte, després de la reunió dels equips negociadors de tots dos partits per fer balanç del debat d'investidura, que buscaran reunir-se amb altres formacions per "enriquir aquest acord" i buscar els suports que no van trobar en el procés parlamentari d'aquesta setmana. En una entrevista al diari 'El País', Pedro Sánchez no ha descartat que la primera trobada a tres sigui amb Podem.