L'Auditori de Barcelona, en coproducció amb el Festival Grec, estrena aquest dissabte No puc arrencar-me el cap, un espectacle de l'actriu i professional escènica Alba Pujol que reflexiona sobre el descans compartit. "Tenia la necessitat de parlar del descans com una cosa que no depèn d'un mateix, sinó també de la societat que ens envolta", ha explicat Pujol en declaracions a l'ACN. El muntatge compta amb la soprano Maria Dolors Aldea i la participació d'una vintena de puntaires de Sant Andreu i Poblenou. "Per mi era molt important que dins de l'espectacle hi hagués un col·lectiu que no fos pròpiament escènic", ha justificat. Tot plegat s'emmarca dins del cicle Escenes, que enguany porta per títol Dones i Creació.

E l teló no baixa, es desploma. I ningú sap quan tornarà a pujar. El coronavirus va enxampar Alba Pujol amb una pila de projectes en marxa i amb la mel encara als llavis per la bona acollida que havia tingut l’obra Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers (Sala Beckett). Un text i un muntatge amb què Àlex Rigola empenyia Pujol a despullar la mort recent del pare. Funció rere funció, una catarsi. També un cant a la vida: “Era parlar de la mort per parlar de la vida”. Ara no hi ha teatre i la mort és per tot arreu. El dol s’acumula, atrapat en un comptador amb una xifra que creix cada dia. Com fa el dol un comptador? A l’Alba, alguns serrells de la pèrdua del seu pare l’han atrapat ara, durant el confinament, i no es vol “ni imaginar” com deu ser aquest procés de comiat en aïllament i sense cap ritual social. Assedegada d’arguments, d’eines per estructurar els pensaments que s’amunteguen en un moment d’incertesa generalitzada com aquest, l’actriu barcelonina ha buscat refugi en les lectures. “Aquest estat d’incertesa ens fa vulnerables i porucs, ens paralitza”. Però l’Alba s’hi resisteix. Ha cercat lectures que fan desconnectar, que estructuren, que remouen i trasbalsen. “Les lectures m’han ajudat a no atabalar-me pel futur immediat”. Lectures remeieres per al desassossec del confinament. L’Alba ha devorat llibres: poca novel·la, molta filosofia i molt assaig. També moltes pel·lícules i música. Una selecció per “nodrir el pensament i exercitar una mirada poètica sobre el món”. Aturar-se, pensar i constatar com és de poderosa “aquesta voràgine que ens empresona, aquesta inèrcia del consum que és un sistema de destrucció permanent”.