Tot i que les Illes Balears varen aconseguir acollir 18,7 milions de turistes l'any 2024 —un 4,9% més que l’any anterior, i un nou rècord històric—, continuen a la cua en inversió en recerca i desenvolupament (R+D), amb només un 0,48% del seu PIB destinat a aquest àmbit l'any 2023. Mentre a l'Estat, de mitjana, hi ha 7,3 investigadors per cada 1.000 habitants a les Balears només n'hi ha 3,4. Aquesta paradoxa evidencia un dels grans reptes del territori: sostenir un creixement econòmic liderat pel turisme mentre es manté una baixa aposta per la innovació i el coneixement, que són clau per a un desenvolupament a llarg termini.

Durant els primers anys de vida el desenvolupament cerebral és molt ràpid i s’assoleixen habilitats i competències per a l’autonomia de manera progressiva i alhora molt ràpida. De fet, la neuropediatra de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, Noelia Rivera, apunta que “es tracta del desenvolupament més gran que experimentem al llarg de tota la nostra vida”.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són fonamentals per al món de la cooperació internacional, ja que aborden desafiaments com la pobresa i el canvi climàtic, promouen la col·laboració i l'enfocament integral per crear un futur sostenible per a tothom.

Probablement, molts progenitors no saben que el desenvolupament d’un nadó és lineal, és a dir, va de cap a peus, comença de forma intrauterina i prossegueix fins als dos anys sobretot en la part més important, la mielinització –procés arran del qual els nervis es recobreixen de mielina–, que, tal com apunta la neuropediatra del servei de pediatria de l’Hospital del Mar, Gabriela Secondi, “és allò que permet que hi hagi una base en l'àmbit motor”.

"Suècia és una superpotència humanitària", va declarar orgullós el 2013 Carl Bildt, llavors ministre d'Exteriors del govern consevador de Fredrik Reinfeldt. La fita s'havia aconseguit després de dècades de creixent inversió en cooperació internacional, fet que va consolidar el país escandinau com un dels líders mundials en ajuda per al desenvolupament. Ja fa més de 50 anys, el 1968, que el Parlament suec va establir l'objectiu de destinar l'1% de la riquesa del país a ajuda internacional. Des de llavors, tots els governs, fossin socialdemòcrates o conservadors, s'hi havien compromès. Fins ara.

Des de la crisi de recepció de refugiats del 2015, Europa viu obsessionada per les migracions. És aquesta obsessió el que explica que el tema migratori desestabilitzi governs i marqui campanyes electorals. També explica la progressiva geopolitització de les migracions, és a dir, quan el món, i la resposta que hi donem, es percep progressivament des de l’òptica migratòria. En posaré tres exemples.

El pressupost de les ajudes del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) del proper període 2023-2027 per a les Balears augmentarà un 6% respecte del període actual. Es tracta d’un total de 144 milions d'euros per a cinc anualitats, és a dir, 28 milions d'euros per any. En canvi, pel que fa al període 2014-2022, la despesa pública total ha estat de 22 milions d'euros per any.

La pandèmia de covid-19 ha causat estralls arreu del món i ha fet reduir en molts països el nivell d'ingressos, l'esperança de vida i el temps d'escolarització, els tres indicadors que l'ONU fa servir per mesurar el que anomena l'índex de desenvolupament humà. Tant és així que per primer cop des que s'elabora aquest índex (el 1991) aquest desenvolupament ha deixat de créixer i ha retrocedit a escala global.

Les Illes Balears rebran un total de 2.060.780 euros per part de l'Estat amb motiu del programa per al desenvolupament rural. De fet, en el còmput global, el govern estatal repartirà fins a 158.210.005 euros entre totes les comunitats autònomes per aquest mateix motiu.

Si es compleixen els pitjors pronòstics, en només sis mesos podrien morir 6.000 nens cada dia per malalties que es poden prevenir. Això significa 1,2 milions de morts més d'infants que viuen en països amb sistemes sanitaris molt febles, ara ja del tot fràgils a causa de la pandèmia del coronavirus. Aquestes morts infantils potencials se sumarien als 2,5 milions de nens que ja moren cada sis mesos al món abans de fer cinc anys als 118 països inclosos en un estudi que han fet els investigadors de l'Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg i que han difós recentment a la revista The Lancet. Això podria tirar per terra gairebé una dècada d'avenços per posar fi a la mortalitat prevenible d'aquests infants.

¿Com reben els africans les campanyes de les ONG internacionals d’ajuda al desenvolupament? Com un missatge que a l’Àfrica no hi ha esperança i hi impera la guerra i la misèria però que, amb tot i paradoxalment, es comprèn el recurs d’imatges de nens desnodrits. Són les grans conclusions de l’enquesta que ha elaborat el Fons d’Assistència Internacional d’Estudiants i Estudiants Noruecs (SAIH), un organisme que intenta trencar els estereotips del sud. Des d’Oslo, la presidenta del fons, Beathe Ogard, admet la “sorpresa” de saber que una “gran majoria escolliria imatges negatives sota l’argument que les campanyes es fan per recaptar fons”. Sobretot li xoca perquè no hi ha una relació evident entre el dramatisme i els diners recaptats. De fet, apunta que SOS Children’s Villages “va batre el rècord de recaptació de fons amb un anunci amb un adolescent noruec a la parada d’un autobús per ressaltar la situació dels refugiats a Síria”. Sense cap estereotip ni tòpic.

Una enquesta del 2015 a 9 països preguntava a la gent si creia que el món millora o empitjora. Només van dir que millorava un 3% dels francesos, un 4% dels alemanys i britànics i un 6% dels estatunidencs. Els suecs eren els més optimistes amb un escàs 10%. Per poder valorar-ho, diu Our World in Data, no n’hi ha prou mirant 50 anys enrere, cal una perspectiva històrica més àmplia. Per això, aquesta web acadèmica ha volgut demostrar estadísticament que en molts aspectes primordials per a la humanitat estem molt millor que fa 200 anys i que els canvis radicals en les condicions de vida d’aquest període obren una finestra a l’optimisme.

Avui que se celebra el Dia Mundial del Vàter és un bon moment per recordar que el 2017 hi ha més gent que disposa de telèfon mòbil que no d'un lloc segur i higiènic per fer les necessitats. La falta de banys adequats i d'accés a l'aigua potable provoca morts, malalties i infeccions, pors i violència sexual. I per si hi ha algú que encara creu que el problema és menor o un estil de vida, també crea pèrdues econòmiques milionàries.

Un total de 2.200 milions de persones –prop d'un terç de la població mundial: 7,2 milions de persones– viu en situació de pobresa o es troba en risc de patir-ne. Així es desprèn de l'Informe de Desenvolupament Humà 2014, un mesurador de les condicions de vida a tot el món elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i presentat aquest dijous a Tòquio.