El degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guim Costa i Casamiglia, creu que la gran devastació per la DANA al País Valencià és deu, sobretot, a un problema de planejament urbanístic lligat a les infraestructures i no tant a l'edificació. El degà dels arquitectes assegura a l'ARA que ja fa més de vint anys que "no es pot construir en zones inundables", malgrat que això no impedeix que hi hagi edificis preexistents fora de normativa.

Josep Llinàs (Castelló, 1945) és un dels arquitectes més importants de la segona meitat del segle XX a Catalunya. És conegut per obres com un bloc d'habitatges al carrer del Carme de Barcelona, biblioteques com ara la Jaume Fuster, el centre d'arts escèniques L'Atlàntida de Vic i l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona. El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) li ha concedit la Medalla d'Or de l'Arquitectura per "la seva obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor". També perquè les seves obres transmeten “valors permanents, útils per a la societat” a les noves generacions, i per la seva tasca com a professor.

“¿És possible avui en dia contemplar des del principi un treball d’equip entre arquitectes, escultors i pintors que doni com a resultat una cohesió cada vegada més estreta?” La pregunta formava part d’una enquesta que es va fer i comentar en el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM), dedicat el 1947 a analitzar la reconstrucció de les ciutats després de la guerra, i el 1949 centrat en la relació entre arquitectura i art. L’enquesta, firmada per l’artista Hans Arp i l’arquitecte Sigfried Giedion, impulsor amb Le Corbusier d’aquest fòrum de debat de l’arquitectura racionalista que es va celebrar entre el 1929 i el 1958, era rellevant. Responia a la necessitat d’aportar alguna cosa més que funcionalitat a les “capses de sabates” que van començar a proliferar per tot Europa, i el món, després de la Segona Guerra Mundial. 

Només hi ha dos arquitectes catalans que tenen obres a la llista del Patrimoni de la Humanitat: Gaudí i Domènech i Montaner. Del primer, amb sis obres, gairebé no en queda rastre documental perquè el seu arxiu es va cremar durant la Guerra Civil, i tampoc no era home amant d'escriure i explicar el seu pensament. Del segon, amb dues obres al llistat, l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música, tenim la sort de tenir una ingent documentació que ens permet conèixer no només com era el seu procés de treball, quines obres va fer i quines li hauria agafat poder realitzar, sinó també què en pensava de l'arquitectura, de la política, del patrimoni i de la societat de la seva època. Aquest monumental fons documental es conserva, i es divulga, a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), gràcies a la donació que, els anys 2000 i el 2014, en va fer el seu besnet, el també arquitecte Lluís Domènech Girbau, comissari de l'exposició que fins al 17 de setembre mostra a Barcelona, al Centre Obert d'Arquitectura, a la seu del COAC, una àmplia selecció d'aquests fons.

La intenció de l'Ajuntament de Barcelona de destituir el director dels Serveis d'Arquitectura Urbana i Patrimoni, Marc Aureli Santos, ha aixecat polseguera en el sector. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ha enviat una carta a l'alcaldessa, Ada Colau, en què demana explicacions per la decisió. La carta està signada pel degà del COAC, Guim Costa; la presidenta de la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i una quarantena d'arquitectes més. "Ens adrecem a vostè perquè com a representant de totes les institucions signants i també a títol personal no podem fer més que preguntar-nos el motiu i alhora lamentar moltíssim aquest fet", diu la carta.

Després que l'ARA fes pública l'existència de dues donacions de l'Arxiu Jujol, primer al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i després al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, aquest divendres el MNAC ha emès un comunicat amb el qual es resol la disputa: el gruix de l'Arxiu Jujol se'l quedarà el MNAC, i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) rebrà, seguint la voluntat que Josep Maria Jujol fill els ha transmès amb un comunicat, "únicament els plànols tècnics referits a les obres" a la demarcació de Tarragona. El COAC rebrà aquests materials "una vegada acabat l'inventari" de tot el fons. Fonts del COAC afirmen que la situació no ha canviat respecte al comunicat que fan fer públic després de signar l'1 de desembre, és a dir, després del MNAC; un conveni de donació amb Josep Maria Jujol fill de “tota la documentació vinculada a l’obra que Josep Maria Jujol té al Camp de Tarragona”. Al COAC també hi ha plànols i dibuixos de les obres a la demarcació de Barcelona que van ser donats pels hereus de Jujol el 2017.

Salvar un edifici emblemàtic de la ciutat que inclou uns monumentals murals de Picasso. Aquest és l'objectiu dels prop de 200 noruecs que s'han aplegat a Oslo aquest matí, malgrat la pandèmia, i mantenint, això sí, les distàncies de seguretat, davant del Regjeringskvartalet, un complex de despatxos governamentals dels anys seixanta decorat amb cinc dibuixos de Pablo Picasso: La platja, La gavina, El sàtir i el faune i dues versions d'El Pescador, l'última del 1970. Van ser dissenyats per Picasso i realitzats per l'artista noruec Carl Nesjar en dos edificis -el bloc H, del 1959, i el bloc Y, del 1968- de l'arquitecte noruec Erling Viksjø. Els murals corresponen a la mateixa època que els que va fer Picasso per al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) de Barcelona.

Per molt que passi el temps i les tecnologies avancin, el dibuix continua sent una eina cabdal en el món de l'arquitectura i un mitjà d'expressió imprescindible. "El dibuix permet a l'arquitecte comunicar-se amb els altres agents implicats en la construcció, des de clients fins a industrials", afirma Fernando Marzá, arquitecte i director de l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac), i l'arquitecte Josep Ferrando, vocal de cultura de la institució, al llibre que acompanya l'exposició 50 anys de l'Arxiu Històric del Coac. "Però el dibuix també és un instrument indispensable per comunicar-se amb un mateix –expliquen els arquitectes–. El dibuix permet visitar un lloc o endinsar-se en un edifici; dibuixar és comprendre i comprendre és pràcticament resoldre. L'arquitectura no pot renunciar al dibuix com mitjà de comunicació".

Barcelona celebra fins al 20 de maig la segona Setmana d'Arquitectura. Enguany, la renovació urbana és l'eix vertebrador de les activitats organitzades conjuntament per l'Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mies van der Rohe i el Col·legi d'Arquitectes.

L'arquitecta Assumpció Puig serà la pròxima degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC). La candidatura 'Ara, Arquitectes' ha obtingut –en les eleccions celebrades aquest divendres– 1.238 vots, mentre que Ramon Torra n'ha obtingut 600, i Enric Mir, 385. Hi ha hagut 168 vots en blanc. La participació en aquestes eleccions ha sigut de 2.452 arquitectes, un 24,06% del total dels 10.190 arquitectes censats.

La seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) es torna a erigir com un estendard de modernitat i compromís públic. L’edifici de Xavier Busquets va aixecar polseguera perquè va suposar l’entrada per la porta gran de l’arquitectura moderna al cor antic de Barcelona, i la restauració de la façana que n’han fet els arquitectes Josep Fuses, Joan M. Viader, Jorge Perea i Jordi Mansilla el reforça per fer front als reptes de sostenibilitat de l’arquitectura del segle XXI. “La renovació de la façana no és només la resolució d’un problema tècnic, sinó una acció voluntària d’arquitectura i de mirar cap al futur, de pensar en gran”, diu el degà del COAC, Lluís Comerón. Coincidint amb la inauguració de la façana, el degà va anunciar que el Col·legi concedirà a Rafael Moneo un reconeixement que “rarament” atorga: la seva Medalla d’Or.

La Fundació Joan Miró ha rebut l’esbós del mural efímer i col·lectiu que l’artista va fer l'any 1969 als vitralls de la planta baixa del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Els socis fundadors de l'Studio PER Cristian Cirici, Pepe Bonet i Lluís Clotet, que van col·laborar amb l'artista per a la creació del mural, han donat el dibuix preparatori en motiu del 40è aniversari de la Fundació. L'esbòs serà exposat a la mostra 'Miró, l'altre' amb la resta d'obres de l'artista.