La manera com els ciutadans ens relacionem quotidianament amb els bancs ha canviat radicalment en els últims quinze anys. La moneda i el paper moneda estan desapareixent, substituïts pel diner digital i el pagament tant via targetes com cada cop més pel mòbil. Al moneder ja no hi portem cash. No ens cal. Aquest canvi, de retruc, també ha comportat una reducció dràstica d'oficines bancàries i de caixers automàtics. Els necessitem molt menys: a Catalunya han desaparegut gairebé 8 de cada 10 oficines des del 2008. Portem l'oficina a la butxaca, al mòbil. Si a tot això hi afegim les conseqüències de la crisi financera mundial a remolc de la fallida de Lehman Brothers, ja tenim el canvi de paradigma dibuixat.

L'Ajuntament de Palma ha hagut de tancar dues de les seves oficines d'atenció al públic a causa de l'avaria dels aires condicionats i les temperatures altes d'aquests dies. La primera que va haver de tancar va ser la ubicada a les Avingudes, concretament la planta 0, després que una treballadora defallís per un cop de calor, segons ha informat aquest matí el regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo.

En plena retirada de les oficines bancàries, i de constants queixes dels ciutadans per la dificultat d'accedir al model tradicional dels serveis financers, Caixa Colonya va contra corrent. L'entitat, que és una de les úniques dues caixes d'estalvis de tot l'Estat, juntament amb la d'Ontinyent, ha decidit atendre la demanda que està rebent i aprofitar els bons resultats per créixer amb tres noves oficines, que anirà obrint progressivament els propers mesos. Palma i Sóller, on encara no en té cap, són dues de les localitats escollides per a aquesta estratègia d'increment de la seva oferta.

Els tentacles del règim de Xi Jinping, probablement el més opac del panorama mundial, arriben ben a prop nostre: a la província de Barcelona i a València. I també a Madrid i a Santiago de Compostel·la. I s'estenen per tot el món: des de Quito i Nova York fins a París, Londres, Estocolm, Atenes, Roma, Tòquio i Dar es Salaam (Tanzània). La Xina té almenys 54 oficines parapolicials il·legals en trenta països, segons denuncia un informe de l'ONG Safeguard Defender. Què significa això? Segons l'entitat de defensa dels drets humans, aquestes oficines –camuflades com a restaurants, botigues i associacions de xinesos que facilitarien tràmits administratius– tenen l'objectiu de "persuadir" i forçar suposats delinqüents nacionals a tornar a Pequín perquè els jutgi el règim de Xi. Però sovint aquests suposats delinqüents són simplement activistes i dissidents crítics amb el govern xinès, sempre segons Safeguard Defender.

Abans, l’oficina era un lloc al qual s’anava perquè tocava. Les reunions se celebraven en sales i en persona i la major part de l’espai estava ocupat per escriptoris. Ara, el regne de personatges com Dilbert i David Brent a la sèrie The office està amenaçat. La pandèmia ha fet que l’oficina hagi de competir amb el teletreball, i això suscita una pila d’interrogants sobre el disseny que hauria de tenir en el futur. D’entrada, plantegem-nos per a què serveixen les oficines. Abans eren un lloc on els treballadors feien la feina. Ara n’hi ha que conceben l’oficina com el nou espai per fer sortides o activitats d’empresa. La seva raó de ser és que la gent es reuneixi en persona per fer coses que el teletreball complica: establir relacions més profundes o col·laborar en temps real en projectes concrets. D’altres parlen de l’oficina com si es tractés d’una destinació, un indret que ha d’aconseguir que la idea de llevar-se més d’hora per tractar amb persones que podrien tenir el covid resulti atractiva.

“Més que oficines amb terrassa són terrasses amb oficina”. Així descriu Manel de Bes, director d’oficines de la immobiliària Forcadell, un nou projecte que està en marxa a l’àrea de Barcelona, l’edifici que promou elfamily office Fonavi a la Gran Via de l’Hospitalet. No és l’únic cas. La pandèmia del covid-19 ha posat en valor alguns aspectes a l’hora de llogar oficines que abans no es tenien en compte. Jardins, terrasses, espais exteriors i, fins i tot, finestres practicables que permetin ventilar l’espai de treball adequadament.

Boris Johnson, el primer ministre britànic, presentava aquest cap de setmana un full de ruta que marca el principi de la fi del confinament al Regne Unit. Els comerços no essencials començaran a reobrir i les fàbriques tornaran gradualment a l’activitat, sempre mantenint la distància de seguretat.

L’aire que respirem a dins de casa, a l’escola i a l’oficina no se salva de partícules contaminants com els òxids de nitrogen -NOx-o les partícules ultrafines -PM2,5- que es colen cada cop que, per exemple, obrim una finestra. La qualitat de l’aire al carrer condiciona inevitablement la dels espais tancats on, a diferència del que passa a fora, no hi ha cap sistema de control ni ningú que es responsabilitzi de fer un seguiment de les partícules que s’hi acumulen. “La contaminació interior està infravalorada i infracontrolada”, declara l’ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol.

El migcampista croat Ivan Rakitic s'ha acomiadat aquest matí del Sevilla i acte seguit ha volat a Barcelona, on ha signat el seu contracte amb el Barça.

Les oficines administratives i d'atenció al públic de la Unió Esportiva Sant Andreu, situades a la cantonada entre els carrers de Santa Coloma i Pare Manyanet, van ser víctima de destrosses la passada matinada per part d'autors desconeguts i que la policia científica, ja durant el dia, va intentar identificar mitjançant alguna empremta a l'interior. Totes les funcions de gestió, sobretot les destinades a l'exterior, els socis i familiars de base, queden fora de servei fins nou avís.