Felip II va morir al monestir de Sant Llorenç de l'Escorial el 13 de setembre de 1598 després d'una llarga agonia. Abans de deixar anar l'últim sospir, com la majoria dels seus contemporanis, havia detallat al testament tot el que s’havia de fer després. Entre altres coses, havia ordenat que se celebressin vint mil misses per a la seva salvació. Com més misses, menys temps al purgatori, deia l'Església.

Com ja és costum, torna el Cant de la Sibil·la per Nadal, i ho fa amb una presència cada cop més consolidada als territoris catalans. Declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco el 2010, el cant popularitzat a l'Europa medieval (sobretot a Catalunya, València, Mallorca i l'Alguer) i prohibit al segle XVI pel Concili de Trento, viu un bon moment. A Barcelona, la Santa Maria del Mar celebra el 40è aniversari de la seva recuperació; a Tarragona ja van per l'onzena edició i, arreu de Catalunya, la tradició s'estén i es dona a conèixer any rere any.

Tan captivador és el so l'orgue com l'organista Juan de la Rubia quan parla de música. Ha tornat a passar en la presentació de la 35a edició del Cicle d'Orgue de la Catedral de Barcelona, que se celebra del 16 d'octubre al 21 de maig. Tot plegat comença aquest dimecres a les 20 h amb el concert del francès Olivier Houette, titular de l'orgue de la catedral de Poitiers. "És un luxe tenir un organista de la seva categoria a Barcelona", diu De la Rubia, que amb la passió ben temperada habitual explica per què és tan especial l'instrument de Poitiers: "És un orgue històric Clicquot, un dels més importants de França".

Les neules mallorquines ja decoren la catedral de Barcelona. La darrera vegada que aquestes formes nadalenques es van penjar a la seu de la capital catalana va ser fa 200 anys, concretament el 16 de desembre de 1822, després que es dictaminàs que es deixaven d'utilitzar.

Els (molts) turistes que aquests dies visiten Barcelona no veuran la catedral tal com la coneixem. Una gran bastida coberta amb un anunci de la marca Samsung ha sorprès aquest dimecres barcelonins i forans. Alguns ja han deixat clar a través de les xarxes que això de posar publicitat sobre un edifici que forma part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat els sembla una manca de respecte. Un atac. Però, amb la normativa municipal a la mà, tot s'ajusta a la regla: la catedral viu immersa aquests dies en les obres de rehabilitació del cimbori i les cobertes, i quan hi ha una bastida d'obres l'ordenança preveu que es pugui fer un ús publicitari extraordinari de l'espai perquè l'empresa que s'hi anuncia contribueixi a sufragar el cost de les obres. La condició és que la publicitat tingui una durada acotada i que qui la posa compensi la ciutat per l'impacte paisatgístic de l'anunci.

El Museu del Prado acaba de rebre una important pintura medieval catalana, la taula principal del retaule de Lluís Borrassà dedicat a santa Marta, sant Domènec i sant Pere Màrtir, gràcies a la compra dels American Friends of the Prado Museum amb la col·laboració de la Fundació Amigos del Museo del Prado. El retaule era a la capella de Santa Marta de la Catedral de Barcelona i va ser un encàrrec que el ric farmacèutic Guillem Despujol va fer al pintor. Des del Prado asseguren que aquesta donació suposarà "una important contribució a l'enriquiment de les col·leccions del Museu del Prado i a l'increment de la representació de la pintura gòtica catalana a les seves sales".

"Almenys avui la gent no menteix per entrar", comenta amb bon humor un noi de seguretat. De cop i volta han desaparegut aquells turistes que feien veure que anaven a missa per poder entrar de franc. Tampoc hi ha cops de colze per fer-se una selfie a la façana principal sense ningú més al darrere. Ni, tampoc, gaires feligresos. En canvi, sí que es reuneix un grupet de periodistes, segurament poc habituals a ofici. Pregunten si, efectivament, avui es reprèn l'activitat al temple. Així és. Després de dos mesos, a la catedral de Barcelona es torna a dir missa.